'Si no es donés un bon servei (de neteja), no tindríem Mas Albornà. N'estem molt contents'

Pere Regull, (Vilafranca del Penedès, 1960)

Pere Regull és, des de l’abril del 2009, l’alcalde de Vilafranca. Tot i que des de ben jove ja li agradava la política, és advocat de professió, una feina a la que es va dedicar fins que va assumir l’alcaldia. Amb només 15 anys, i encara en època franquista, ja es va afiliar a un partit socialista, aleshores il·legal, però reconeix que amb l’edat s’ha anat tornant conservador. En plena crisi dels 40 –segons diu ell- Convergència i Unió li va proposar encapçalar aquest projecte polític a Vilafranca i no s’ho va pensar dues vegades. Aventurer, tot i que ara un pèl retirat, des dels 20 anys li agrada l’esport amateur i ha fet diverses maratons, mitja-maratons i triatlons. És casteller, i ha estat president dels verds des de l’any 1997 fins al 2002. Ha viatjat per mig món amb una motxilla a l’esquena (tot i que ara la política i els 3 fills no li permeten), i li agrada desconnectar mentre camina per la muntanya amb els seus gossos. Assegura que els protocols no són el seu fort. Acostuma a ser políticament incorrecte, i moltes vegades encara no és conscient que és l’alcalde. Des de fa dues legislatures combina la feina d’alcalde amb la de Diputat al Parlament, però té clar que la política no durarà tota la vida i que, algun dia, tornarà al seu despatx d’advocats.

L'entrevista en dos minuts

Com t’ha canvia el dia a dia des que ets diputat?

La veritat és que m’ha empitjorat la qualitat de vida. I, a més, quan vaig al Parlament torno més cremat, tant psíquicament com físicament. Allà no puc decidir tant, vaig més a remolc, els temes són més amplis i no pots saber-ne tant de tot. La crispació és més gran i estic més a gust a Vilafranca que no pas allà, però em va bé per aconseguir coses positives per la comarca. Tot i així, no m’hi veig a llarg termini. El que és veritat és que hi ha molt pocs llocs, per molta gent que els vol. I per això és important tenir el meu despatx d’advocats, perquè d’aquesta manera sóc més lliure. Sinó, tindria un problema, que és el que li passa a molts polítics, que no poden deixar-ho perquè no saben fer res més.

Com a diputat i alcalde saps prou bé que aquests darrers anys hi ha hagut fortes retallades al Tercer Sector. Creus que el govern ha fet tot el que podia per evitar-ho?

S’ha fet el que s’ha pogut i més. La moció que es va portar a tots els ajuntaments la vaig fer jo al Parlament, i en sóc molt conscient. Sempre sembla que donem les culpes a Madrid, però si totes les retallades que s’han fet sumen 5.000 milions d’euros, i ens en deuen 9.000, només cal comptar. En el fons, el tema econòmic és el més important de tots. Si Madrid hagués pagat, no caldria haver fet retallades. Això és per marxar directament. Si em dius d’on més podríem haver retallat…però és que s’ha fet de tot arreu: cultura, sanitat, infraestructures, etc. És més, en Sanitat, Educació i Benestar només han retallat un 7%, mentre que en la resta un 20%.

Des de fa un temps, l’Ajuntament de Vilafranca sí que ha optat per contractar empreses amb persones amb discapacitat. Per què?

Creiem que és un sector que s’ha de potenciar, i des de l’Ajuntament fem el que podem. Bàsicament s’ha fet amb dos objectius. D’una banda, contractar empreses que ajuden a les persones a inserir-se laboralment. I de l’altre per un servei millor. En el cas de Mas Albornà, per exemple, si comparem el servei de neteja que donava Urbaser, o el que ara dóna Mas Albornà, no té color. Estem molt més contents. Això no vol dir que no hi hagi ningú que es queixi, però quan tenim un problema, és més fàcil solucionar-ho. Truquem al responsable, ho parlem i ho arreglem, i això és una cosa que amb grans empreses no es pot fer.

Per tant, hi ha l’objectiu d’inserció laboral, però també d’un millor servei. Sempre ho hem dit, no hem enganyat a ningú. Si no es donés un bon servei, no tindríem Mas Albornà.

I a banda d’aquest servei de neteja del que s’encarrega Mas Albornà, l’Ajuntament té contractada alguna altra empresa del Tercer Sector?

La jardinera també la porta una empresa de les mateixes característiques, i en altres àrees tenim algunes empreses que treballen amb altres col·lectius, com per exemple persones amb risc d’inclusió social, persones que s’han quedat a l’atur i que, per l’edat que tenen i el seu perfil, els serà molt difícil tornar a trobar feina. A aquestes empreses, des de l’Ajuntament, creiem que també se les ha d’ajudar.

Tant aquest curs com l’anterior l’Ajuntament es fa càrrec de les vetlladores del menjador per als nens i nenes amb discapacitat. Per què s’ha pres aquesta decisió?

Som els únics, o dels pocs ajuntaments a Catalunya que ho fem . El problema era sobretot a l’hora del menjador, i vam creure que s’havia de solucionar. Però també m’agradaria dir que cal ser molt curosos amb que els que fan servir aquest servei realment siguin nens que ho necessitin. Potser un nen amb Síndrome de Down no necessita un vetllador per menjar perquè ho pot fer tot sol. Per tant, cal anar en compte i no restar recursos a l’administració per a persones que no ho necessiten. Per això, des del curs passat fem servir una sèrie de criteris per saber si l’escola pot optar, o no, a tenir una vetlladora.

Hi ha d’altres ajuntaments que s’han interessat en aquestes experiències d’integració a Vilafranca?

Alguns ajuntaments han vingut, i han preguntat com funciona. Quan vaig anar a Bühl em van ensenyar un supermercat on treballaven 8 persones amb discapacitat, però nosaltres en tenim més de 200! I vaig estar content de poder-li dir. La gràcia, però, seria que tots els municipis estiguessin formats per empreses de tipus locals. Casos com el de la Roca (Ceràmiques del Foix), de vegades em fan pensar en muntar una cooperativa amb aquestes persones perquè fessin les feines públiques de tota la comarca.

És més fàcil potenciar la integració de les persones amb discapacitat a nivell local que a nivell nacional?

Jo crec que el volum bo perquè funcioni és el de ciutats com Vilafranca. Si el municipi és massa petit, és complicat que en el pressupost es pugui destinar una quantitat important de diners a Serveis Socials. Aprofito per dir també que crec que falta coresponsabilitat dels pobles més petits de la comarca en aquests serveis. Em refereixo a serveis que ells també utilitzen com seria el cas de l’Espiga o d’Ampert. Són serveis que fan servir persones de tots els municipis, però a l’hora de la veritat, percentualment, l’Ajuntament de Vilafranca fa una aportació molt més important que la resta. De vegades hi ha inversions a petits municipis que no tenen justificació, i els podrien dedicar a Serveis Socials. Potser no cal que tots els pobles petits tinguin un camp de futbol d’herba artificial, i en canvi aquests diners els podrien destinar a Serveis Socials.

Quina part de responsabilitat té l’administració pública, o els ajuntaments, en la integració de les persones amb discapacitat?

Realment no és competència nostra, però èticament, com a alcalde, t’has de preocupar dels teus ciutadans. Estàs aquí fent un servei públic i has de fer el que puguis. De vegades falten mitjans, però d’altres és un tema de voluntat. Sempre s’hi pot fer alguna cosa.

Creus que és bona la discriminació positiva que les empreses han d’aplicar per contractar un percentatge de persones amb discapacitat?

En molts casos la discapacitat positiva és bona. Però no ens hem d’enganyar. En aquests moments hi ha tanta gent que necessita una discriminació positiva que no es pot centrar només en les persones amb discapacitat. Hi ha molta gent que ho necessita, molta gent que no trobarà feina. S’ha fet creure a la gent jove que no té futur, però jo crec que sí que en tenen. El més preocupant és la gent que no tornarà a trobar feina.

Com a polític i advocat, creu que caldria canviar alguna llei?

Jo crec que no. El que caldria seria aplicar les que ja hi ha, que no les aplica ningú. Ni els ajuntaments. A Vilafranca, per exemple, som conscients que en molts casos no es compleixen les mesures d’accessibilitat als comerços.

Perquè no passa res si s’incompleixen?

Algunes tenen gairebé 20 anys. A més, hi ha coses que en aquests darrers anys no s’han aplicat per culpa de la crisi. I hi ha lleis que s’han fet sabent que no es complirien. Som el país de fer una excessiva normativa, en tenim més que molts països europeus. Potser seria millor fer-ne menys i que es complís tota. Però és evident que s’hauria de vetllar perquè qualsevol persona pogués accedir a qualsevol comerç.

Amb qui prendria un tallat?

Jo sóc un fanàtic de l’Índia. Hi he estat 4 o 5 vegades. M’agradaria parlar amb Gandhi, per saber com es va desfer dels anglesos, i com va aguantar la pressió.