Tèrmica de Cubelles, ara sí, adèu!

La secció sindical interempreses CCOO Grupo Endesa ha emès una nota que circula àmpliament per Cubelles on s'afirma  -amb data 24 d'abril de 2014- que la direcció de l'empresa s'ha adreçat a l'operador del Sistema Energètic Nacional per  notificar que la Tèrmica de Cubelles “passa a un estat d'indisponiblitat definitiva” i que procedeix a  aplicar un pla de “tancament i desmantellament de les instal·lacions”.

I ara de nou recordo el febrer de 2005 quan lluitava a cara descoberta i des del govern local pel desmantellament de la Central Tèrmica de Cubelles: i només em penedeixo dels disgustos que li provocàrem al també meu respectat alcalde Josep Marcillas. Al costat de companyes valentes com Pilar González, Maria Trives i Anna Barceló exigíem, a través de la Plataforma StopEndesa, un posicionament ben clar de les institucions de la comarca i del país. I demanàvem:

- Instar els Ajuntaments i els Consells Comarcals del Garraf, Alt i Baix Penedès a traslladar els seus posicionaments contra la construcció de noves centrals tèrmiques a les nostres comarques al Parlament de Catalunya per posar fi a la presència a Cubelles d’una indústria altament contaminant que, imposada en plena dictadura franquista, no pot rebre ara la benedicció del conjunt de forces ecologistes i progressistes.

Fèiem aquesta petició mentre Endesa pretenia enganyar-nos de nou amb un doble-cicle combinat sobre un territori que venia suportant l’oprobi de la imposició  franquista que esquarterà l’espai físic i la relació social, política i econòmica de Cubelles des de fa quaranta anys. La construcció de la Central Tèrmica va consolidar i va engreixar el model de divisió social i enfrontament polític que venia inoculant el pitjor del pitjor a la convivència del municipi des de fa més de dos segles enrere. I els artífex de la construcció de la Central a Cubelles a mitjans anys setanta van hipotecar, menystenir i manipular la voluntat popular del moment i de les generacions futures destruint tota expectativa per a la vila que hem pagat i paguarem encara avui molt car.

Fonts populars ben informades confirmen, molts anys després del combat personal i polític d’StopEndensa, el tancament de la Central Tèrmica de Foix. La secció sindical interempreses CCOO Grupo Endesa ha emès una nota que circula àmpliament per Cubelles on s’afirma  -amb data 24 d’abril de 2014- que la direcció de l’empresa s’ha adreçat a l’operador del Sistema Energètic Nacional per  notificar que la Tèrmica de Cubelles “passa a un estat d’indisponiblitat definitiva” i que procedeix a  aplicar un pla de “tancament i desmantellament de les instal·lacions”.

Desapareix així de Cubelles una instal·lació imposada, com a herència del franquisme més ranci i mesquí, que a més de maltractar la dignitat i el projecte de futur de Cubelles als setanta, deixa un rastre de contaminació indesitjable. Segons el Registro Estatal de Emisiones y Fuentes Contaminantes citat des de fa anys pel Front anti-tèrmica Cubelles i Cunit, l’emissió contaminant de la Tèrmica que ara mor ha estat anualment de 600.000 tones de dioxid de carboni (C02), entre 500 i 1200 tones d’òxids de nitrogen (N02), unes 1000 tones d’òxid de sofre (S02), 70 tones de partícules (PM10, any 2003) i 5 tones de fòsfor abocades a l’agua (any 2005). Tot això hem respirat a Cubelles i a la comarca en aquest temps. Tot això ens hem empassat des de la supèrbia i l’egoisme letal de les darreries del franquisme fins avui que la Central Tèrmica de Cubelles anuncia la seva fi.

Però alerta. He de tenir encara ben present la resolució de 13 de desembre de 2010 de la Secretaria d’Estat de Canvi Climàtic a través de la qual es formula la declaració d’impacte ambiental del projecte de substitució del grup generador de la Central Tèrmica de Foix per un nou grup de cicle combinat de 500 MW elèctrics al terme municipal de Cubelles.

La mateixa nota de CCOO que confirma el que vox populi s’anunciava des de fa mesos entre bars i perruqueries cita textualment:  “és intenció d’Endesa mantenir l’emplaçament com ubicació estratègica davant de necessitats futures, disposant dels terrenys actuals per a noves bases de negoci”.

Ai làs!! I aquí rau a pervesió mantinguda: veurem desmantellar l’actual cub de la Central Tèrmica, veurem desaparèixer l’ominós símbol de la imposició que representen els 175 metres de xemeneia de la central, però compte: la companyia no renuncia de la seva “base de negoci” passant per davant del desig i del futur de Cubelles i el seu veïnat.

La Central Tèrmica es va començar a construir el 1975. Va integrar-se a la xarxa elèctrica el 1979. Però des del 1972 ha partit per la meitat la voluntat de la ciutadania de Cubelles de dissenyar el seu futur. I cito el llibre “Els anys de la postguerra i l’auge turístic a Cubelles (1939-1970)”, de Xavier Martínez i Joan Vidal, que narra el magnífic engany que un promotor local va fer per comprar els terrenys on ubicar la central inventant-se la mentida que era per a un empresa turística urbanitzadora de Mònaco. I la mentida va colar, perquè no en va des del 1966 s’anunciava Cubellas, -sí, sí, amb “a”- i especialment Mas Trader, al diari La Vanguardia del 26 de març de 1966, com “el futuro urbanístico a la altura europea”; “la Costa Dorada al alcance de todos los españoles”.

I aquella mentida interessada, bruta, aquella traïció al bé comú, aquell cop al coll de la dignitat col·lectiva de Cubelles que ha condicionat i condiciona encara avui l’evolució política, social i econòmica de Cubelles quaranta anys després se’ns torna a fer present. I ens segueix amenaçant. I ho fa amb la mateixa perversa subtilesa del destí, el dia que s’anuncia la mort i l’enterrament de l’ex-alcalde de Cubelles, durant el període franquista de 1960 a 1973, Josep Maria Batet Rull.

L’home, el promotor local, que el 1972 va comprar els terrenys on s’instal.là la Central Tèrmica. Exacte: aquell promotor tafur per a qui tal com citen elegantment Martínez i Vidal “la frontera entre la seva condició d’alcalde i corredor de finques es confonia sovint”.

Descansi en pau.

I el meu condol a la família més directa, entre ells la meva mare.

Ah! I per aquells que sovint m’ho pregunteu; el meu parer és conegut: els 175 metres de xemeneia s’han de convertir en runa, i qui en vulgui que se l’embossi com alguns van fer amb el mur de Berlín.

XAVIER GRAU
@ GrauXavier