Alguna cosa més que una Tèrmica

Començàvem la setmana amb una molt bona noticia, inesperada, però molt bona notícia, el tancament de la Central Tèrmica de Cubelles.

La història de la Tèrmica comença sobre uns plans metropolitans redactats en època franquista. El govern del Dictador Franco va preveure dibuixar un triangle tèrmic al voltant de la província de Barcelona. Tenia previst fer tres centrals tèrmiques, Cercs, Cubelles i Blanes.

Van ser capaços de realitzar dos dels tres vèrtexs del triangle tèrmic de Barcelona, només la gent de Blanes, qui sap perquè i qui sap com, van poder evitar la realització d’una central tèrmica als seu municipi. A Cubelles i el Penedès Marítim no vàrem tenir la mateixa sort.

La Tèrmica de Cubelles, que està més a prop de Cunit que no de Cubelles, representa moltes coses. Representa la condició perifèrica d’unt territori vers una gran ciutat com Barcelona que dissenyava quin havia de ser el futur de la província. El concepte de perifèric va ser pres al peu de la lletra, tant a Cubelles com Cercs, una mica més i ens la posen a Cunit.

Cunit un municipi que va patir igual o més que Cubelles la seva implantació, i que no va tenir cap tipus de compensació pel sol fet de ser en un terme municipal diferent i a una província diferent. No vàrem tenir Zona Esportiva, com ja tenien a Cubelles, i com el suculent IAE que pagava la Tèrmica al seu Ajuntament i que a Cunit no veiem ni cinc, però això si, estadísticament es deia que el fum de la Tèrmica e Cubelles venia més dies cap a Cunit que no pas cap a Cubelles.

Recordo quan el meu avi m’explicava com els grisos dissolien les manifestacions que a principis dels 70 van marcar el començament de l’experiència tèrmica al Penedès Marítim. Una barreja de moviments ecologistes, antifranquistes, catalanistes que manifestaven contra la tèrmica el que volien manifestar contra el Generalisimo.

Recordo també quan el meu avi m’explicava que de bon matí, quan sortia el sol, es podia veure un fum negre que sortia de la tèrmica, em deia que de nit, quan no es podia veure el fum de la xemeneia, utilitzaven un gas-oil molt més barruer i menys refinat, més barat, per produir energia.

La tèrmica ha significat un símbol de moltes coses. Símbol d’imposició, símbol d’industrialització, símbol de perifèria territorial, símbol de contaminació, símbol identitari i per això eliminar-la derruir-la seria una imprudència cultural.

Almenys hauria de quedar la xemeneia, una xemeneia que ja és un símbol pels mariners que naveguen orientant-se amb els seus 175 metres.

Amb el tancament de la Tèrmica de Cubelles posem fi a una etapa històrica d’aquest territori, i n’encetem un altre on una industria comença a treure el cap, una industria que no és energètica sinó turística, i caldria saber aprofitar aquest element arquitectònic com un producte turístic peculiar i que ens pot donar algun input positiu.

Celebrem el tancament de la tèrmica però no la seva destrucció. La tèrmica ha marcat a generacions de cubellencs i cunitencs, i només per això ja caldria respectar-la. Volem saber d’on venim per saber on hem d’anar.

@jaumecasanas