La CUP es queda sola en la defensa de l'estudi de la municipalització i el debat públic de les concessions

En el passat Ple municipal es van presentar diversos dictàmens i mocions que portaven a debat models de contractació i apostes per l'ocupació, és a dir, el model econòmic i de transparència pel que fa als contractes del consistori amb empreses externes.

El primer moment on va ser present aquest debat va ser a l'aprovació de les mesures per a la reactivació de l'ocupació. La proposta presentada era un petit esbós, ja que resta pendent la creació de la normativa d'accés a aquestes ajudes. Va ser en aquest punt on la CUP va voler deixar ben clara la seva posició. La nostra proposta passa per una aposta per la creació d'una ocupació de qualitat, vinculada a les bones pràctiques empresarials i al compliment dels convenis laborals sectorials, amb un seguiment de la situació dels contractats i amb una dotació de mitjans a aquelles empreses cooperatives lligades a una economia de proximitat i respectuoses amb el territori, entre d'altres.

També respecte a models de contractació i de gestió econòmica del consistori va derivar el debat sobre la moció per l'estudi de les municipalitzacions i el seu control públic. La CUP va presentar una moció que pretenia l'estudi de la viabilitat de la municipalització d'aquelles concessions que estaven a punt de finalitzar i que la seva valoració passes pel ple, entenent que, com ja s'ha demostrat a altres viles i ciutats, la municipalització pot suposar un estalvi per a tots i totes les ciutadanes.

En aquest punt la CUP es va quedar totalment sola, davant d'un PSC que va defensar les externalitzacions en el seu torn de paraula, seguint la dinàmica d'haver estat el partit que més serveis va privatitzar quan governava. Els altres partits, en línia amb el seu posicionament habitual tampoc van voler donar suport a la moció per l'estudi de la viabilitat de la municipalització, deixant clar que la possibilitat d'uns serveis públics municipals més controlats, transparents i amb unes condicions laborals més justes passa exclusivament per la CUP.

En altres aspectes la CUP es va oposar a l'adhesió al manifest del Dia d'Europa, ja que varem considerar aquest un manifest acrític, que marcava com a exemple de democràcia una Unió Europea que ha designat a dit presidents a Grècia i a Itàlia, que ha imposat tractats i unes polítiques econòmiques que han suposat l’empobriment de la població. Accions totes elles que demostren que el manifest està més que allunyat de la realitat política de la Unió Europea.

En altre ordre de coses, des de la CUP vam preguntar al govern sobre les problemàtiques observades en certs punts de la vila sobre la col·locació de terrasses que dificulten la circulació dels vianants o sobre l'actuació de l'ajuntament davant la denúncia contra l'Agrupació de Balls Populars de Sitges, per destacar alguna de les preguntes.