-
Negre sobre blanc, notes de lectura
-
Frederic Llopart
- Vilanova i la Geltrú
- 10-05-2014 11:58
Eix. Portada de la novel·la 'Els ambaixadors'
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Villaró ha guanyat el premi Pla amb una novel·la en la que refà la història i a partir d’aquesta situació ens planteja la lluita per la supervivència. El plantejament és ben senzill, per dir-ho d’alguna manera, Catalunya és un estat independent. El general Batet per comptes de tallar de soca-rel el pronunciament de Companys el 6 d’octubre es posa al seu costat i es proclama la independència de Catalunya. A partir d’aquest moment Catalunya entra en guerra amb Espanya i també viu la segona guerra mundial amb l’ocupació per part dels alemanys. En mig d’aquesta especulació històrica es desenvolupa una trama d’intriga i de seguiment de les actuacions del diversos serveis secrets. La novel·la però també té una part reflexiva sobre com podria haver estat un estat independent i quines estructures li caldrien.
Albert Villaró,és nascut a la Seu d’Urgell però viu i treballa a Andorra com a Director del departament de Cultura i Turisme del comú d'Andorra la Vella
Col·labora en diversos diaris i revistes de caire cultural. Ha estat guardonat amb diversos premis literaris de força projecció, a l’any 2003 el Nèstor Luján de novel·la històrica per L'any dels francs, el 2006 El Carlemany per la novel·la El Blau de Prússia i ara al 2014 el Josep Pla per Els Ambaixadors. Té prop d’una dotzena de novel·les publicades de els que destacaríem a més de les guardonades, Obaga a l’any 2003, la primera pràctica a l’any 2006, L’escala del dolor a l’any 2012 i ara Els Ambaixadors.
És el creador del personatge del l’Andreu Boix un policia andorrà que és el protagonista de Blau de Prússia i L’escala del dolor. Un policia atípic que s’ho mira tot plegat amb un cert escepticisme però tampoc sense tenir gaires certeses. Ha publicat a l’any 2000, també, el llibre d’investigació Estamariu - respostes al qüestionari de Francisco de Zamora - Estamariu.
Els Ambaixadors és una novel·la extensa, prop de set-centes pàgines, en cap moment perd l’interès, capítols curts però carregats d’acció i de lectura seguida. És possible que aquest estil no agradi a tothom –com altres estils- , però quan et submergeixes en la lectura t’atrapa i embolcalla. Una recomanació –que es pot seguir o no, naturalment- a fer és llegir primer l’annex del final del llibre, l’apartat “Dramatis” a on es planteja una breu però interessant biografia dels personatges que van apareixent (en ordre aproximadament alfabètic, com diu el llibre), llegir i conèixer els personatges primer crec que dóna desprès fluïdesa a la lectura de la trama ja que en ocasions es superposen els personatges i ajuda a comprendre algunes situacions.
Estem situats en una Catalunya independent presidida per Manel Carrasco i Formiguera i en una Espanya on hi ha un dictadura militar encapçalada pel general Sanjurjo. Ha acabat la segona guerra mundial i han arribat notícies de que Espanya està a punt d’obtenir a través d’alguns científics nazis la bomba atòmica. Això posa en perill a Catalunya que podria ser bombardejada amb la bomba i pràcticament desaparèixer vista la capacitat demostrada de la bomba durant la guerra mundial. Cal posar en marxa alguna operació d’intel·ligència per evitar el desastre. Els serveis d’informació reactiven a l’agent conegut com a Mossèn Farràs combatent mític de la resistència durant les guerres precedents amb un full de serveis molt llarg i notable. L’agent és activat de nou -mentre estava fent de capellà en un poble perdut de les muntanyes andorranes- i enviat a Barcelona on s’entrevista amb el mateix President de la Generalitat. Mossèn Farràs accepta, no amb certa recança l’encàrrec que li fa Carrasco i Formiguera i comença a actuar i el primer que fa es reactivar una vella xarxa d’informadors que havia tingut a Madrid. Personatges com Josep Pla o una investigadora, o algun singular aristòcrata ben informat formen part d’aquesta peculiar xarxa que esta en hibernació i que ara, donada la greu situació, s’ha hagut d’activar novament.
L’acció és realment trepidant, el gran enemic dels agents catalans és ni més ni menys que el temible Vicente Juan Creix, un policia amb fama de torturador sense pietat. Tota l’acció ha de discórrer en mig de la celebració del primer Congrés Eucarístic, fet que dóna cobertura a Mossèn Farràs i el seu equip d’introduir-se a la capital espanyola sota la personalitat de capellans i monges irlandeses. Però amb això no en té prou l’autor i fa intervenir agents secrets de països diversos, així trobem agents de totes les agències europees i també dels russos, finalment h ha un activa participació d’agents bascos que ajudats per les agències americanes aconsegueixen desmantellar l’arsenal atòmic espanyol.
La novel·la constitueix un embolic notable, capgirar la història i fer-ho de manera divertida, còmica a vegades i dramàtica en altres. Barrejar figures reals com Josep Pla amb el seu cinisme habitual o Andreu Nin amb l’agent Farràs o l’ironia de diversos altres protagonistes és realment notable i dóna una visió gairebé satírica dels moments històrics que van vivint.
Són 700 planes que es llegeixen amb rapidesa ja que l’acció va passant de pressa amb moments altament divertits i brillants que revelen la capacitat d’imaginació de l’autor.
Mossèn Farràs esdevé un heroi de la intel·ligència catalana, un heroi d’opereta. És un autèntica caricatura de les situacions que han de viure. Mossèn Farràs desprès de l’èxit de l’operació retorna a Andorra però ja no com a capellà sinó que posa, amb una antiga estimada, una fonda. El repòs del guerrer.
Tant de bo la situació faci que hagi de tornat a l’acció. Valdrà la pena segur!!
Tot és un misteri ja que l’autor ens regala amb diversos possibles finals.
Per passar una estona ben divertida amb una novel·la de qualitat.
Els ambaixadors
Albert Villaró
Premi Josep Pla 2014-03-30
Col·lecció l’Ancora 237
Edicions Destino, Barcelona 2014
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!