Ports i platges: repte ambiental

«Els espigons no són definitius, però ajuden, encara que és cert que tenen efectes secundaris, d'impacte ambiental». La construcció d'esculleres submergides -col·locades transversalment en el fons marí- és la solució més eficaç a la degeneració de les platges, segons l'opinió d'Agustín Sánchez-Arcilla, director del Laboratori d'Enginyeria Marítima. Això sí, adverteix, «és una mesura que no es pot aplicar sistemàticament, cal estudiar cas per cas».

La zona on el vaixell draga succiona sorra del fons marí per ser expulsada a les platges «triga nou anys a regenerar tota la seva activitat marina». Aporta aquesta dada Ramon Tarridas, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Medi Natural Marí del Maresme, que integren ecologistes i confraries de pescadors. Una de les conseqüències del sistema periòdic de dragatges, assegura Tarridas, «és la desertització que pateix el fons marí», cosa que converteix en inútils «els sacrificis dels pescadors amb les vedes biològiques». L'entitat reclama actuacions menys agressives com els bypass, traslladant per terra la sorra des de les zones on s'acumula. Els defensors d'aquesta mesura, fonamentalment el ministeri, la propugnen perquè «és una mesura segura, rendible i que brinda oportunitats a altres usos de la costa».

La costa catalana retrocedeix «quatre metres cada any», de manera que per consolidar la sorra seria necessari aportar «dos milions de metres cúbics» anuals. Així ho va detallar José Antonio Jiménez, del Laboratori d'Enginyeria Marítima de la UPC, en una conferència que es va celebrar a Arenys de Mar contra l'actuació de la draga. Països com Holanda, amb un litoral molt exposat també als temporals, han optat per la creació de cadenes de dunes, «situades en primera línia, que protegeixen els passejos marítims», afegeix Sánchez-Arcilla. Aquesta és també una de les mesures defensades per Greenpeace, que recomana als ajuntaments que no retirin les fulles d'algues i plantes marines que arriben a l'hivern a les platges «perquè ajuden a consolidar la sorra», explica Pilar Marcos, experta en costes en l'entitat ecologista.

En aquest context, el propi Agustín Sánchez-Arcilla dirigirà, en el marc del Campus Universitari de la Mediterrània el curs “La coexistència ambiental de ports i platges. Una visió des de la qualitat de l’aigua marina”. El curs tindrà lloc del 14 al 18 de juliol a l’EPSEVG-UPC de Vilanova i la Geltrú.