Neuroeducació, educar amb emocions

Segons la neuroeducació, tot allò que condueix a l'adquisició de coneixement requereix de l'emoció, el que porta a deduir que detectar un "apagada emocional" en els alumnes amb pobres resultats acadèmics pot convertir-se en una de les tasques primordials del futur neuroeducador.

Francisco Mora (Elx, 1951) doctor en Neurociència per la Universitat d'Oxford i catedràtic de Fisiologia de la Facultat de Medicina de la Universitat Complutense de Madrid, és l'autor del llibre "neuroeducación", on explica en què consisteix aquesta ciència i la potencialitat de la neurociència per propiciar una reforma en l'educació.

Segons Mora, els professors han de ser conscients de la importància de l'emoció com a vehicle de les seves paraules si desitgen que aquestes assoleixin de ple als seus alumnes, i pràctiques actuals com la transmissió de conceptes cognitivament complexos "de manera asèptic, desconnectats de significat emocional ", han de ser abandonades per evitar el fracàs escolar.

L'aclaparament mental que, segons la neuroeducación, pateix un nen estressat, posa en marxa un procés "insidiós" que pot afectar estructures del seu cervell com l'hipocamp i repercutir en el seu procés d'aprenentatge i memòria i en la seva evolució emocional.

L'exercici físic, clau per rebaixar les respostes estressants del cervell

Davant d'aquesta situació, que pot provocar en l'escolar falta de son, irritabilitat i desatenció, una de les millors solucions, segons diferents estudis, és la pràctica de l'exercici físic, una teoria antigament rebutjada i que ara s'ha demostrat que rebaixa les respostes estressants i canvia la configuració del cervell en les àrees que tenen a veure amb l'aprenentatge i la memòria.

Segons explica en el seu llibre Francisco Mora, la neurociència cognitiva ha constatat, gràcies a l'estudi de l'activitat de les diferents àrees del cervell, que només es pot aprendre allò que crida l'atenció i que genera emoció. Des d'aquesta perspectiva, la neuroeducación, basant-se en les dades de la investigació científica, estudia com interactua el cervell amb el medi que l'envolta en relació amb l'aprenentatge.

Aquest reconegut divulgador científic i referent de la neurociència, que també imparteix docència a la Universitat d'Iowa als EUA i ha publicat més d'una vintena de llibres, es mostra convençut que la neuroeducación serà l'eix de la docència en el futur, i que "no hi ha raó sense emoció", el que el porta a asseverar que cal emocionar per ensenyar, una assignatura pendent entre la majoria dels formadors, que hauran d'aprendre a fomentar la curiositat entre els seus alumnes si volen que aquests no els ignorin.

D’aquesta manera, el Campus Universitari de la Mediterrània proposa el curs “El docent neuroeducador” el qual tindrà lloc dissabte 26 de juliol a l’EPSEVG-UPC de Vilanova i la Geltrú sota la direcció de la pedagoga Nora Rodríguez. El curs té per objectiu posar en mans dels docents les noves estratègies educatives a partir d'evidències experimentals, tenint en compte el desenvolupament cerebral. Fonamentalment perquè és hora de plantejar-se si s'està fent prou per millorar les expectatives que la societat diposita en els alumnes, en totes les etapes educatives. És a dir, si s'estan aplicant estratègies educatives nutrients, que siguin potenciadores d'aprenentatges significatius. Tècniques educatives integratives que no se centrin en l'esforç desmesurat del docent sinó en un lideratge pedagògic i social ressonant que li permeti treure el millor partit dels alumnes segons les seves possibilitats. Potenciant la sorpresa, l'exploració, la predicció, així com una alta capacitat de resolució de problemes. Sense dubte, una de les aportacions més importants de les neurociències a l'educació: el de descobrir que el cervell és un gran aliat.