-
Pastilla roja
-
Iris Borda
- Vilanova i la Geltrú
- 10-10-2014 10:11
Eix. Ebola
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
L’Ebola és el tema estel·lar d’aquests últims dies. Centenars de titulars de desenes de diaris i blogs han estat contaminats pel virus, i jo tampoc en són immune. De tota manera, més que de la malaltia en si mateixa o de la palpable inutilitat d’una ministra que fa vergonya només de nomenar-la i que té un dels cognoms més descriptius de la seva persona de tota España, m’agradaria parlar del context en el qual s’està donant tot això. O millor: de les previsions de futur que faig arran d’aquest boom d’Ebola.
Sigui com sigui, serà un article curt, i més interrogatiu que una altra cosa. Perquè, aquest cura que tantes notícies ens ha portat, qui és? Per què, contra tots els consells del cos sanitari, se l’ha portat a España? Per què ara aquesta propaganda de la por tant descarada com patètica del gos sacrificat (Excalibur)? Per què? Recordem que no només estem parlant del primer cas a Europa d’algú que es contagia d’Ebola aquí, sinó que Ana Mato ha portat l’Ebola a España sabent que no existeix vacuna per això, ni tractament, ni tampoc cap hospital a España preparat per portar a terme els protocols que requereix l’Ebola (un P4, quan, per exemple, el Carles III és un P3). Aleshores, torno a preguntar, per què sabent tot això, que ho saben, i a tant poc de les municipals, el PP fa aquesta estupidesa? Aquesta estupidesa i la seva conseqüent propaganda de la por, és clar.
Francament, calculo uns dos mesos (tres a molt estirar) per veure com, per gràcia científica, apareix una vacuna contra l’Ebola, tant cara com experimental, i vinga doncs, tothom a comprar-la. Són molts diners. Molts diners que mai es guanyarien si l’Ebola no hagués arribat al Primer Món, perquè a l’Àfrica, aquesta vacuna divina, s’hagués mort de fàstic.
Però bé, tot són suposicions, oi? Però mirant enrere (grip A, la vacuna del papil·loma humà, entre d’altres), se m’ocorren poques explicacions més per a tal desvergonyiment.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!