Arran de la sexualitat extirpada

Si jo fos un cony, estaria molt enfadat, perquè gent estranya insisteix a posar-se en els seus assumptes. Prou ja. Com a dona, m'esgoten els tabús repressius i la verborrea patriarcal. Milers i milers d'entrades de milers i milers de blogs sobre com evitar que “mi coño huela” o com aconseguir que “mi coño tenga buen sabor”. I les respostes a aquestes demandes són encara d'una imbecil·litat més grossa que les preguntes.

No us heu de rentar el cony dues o tres vegades al dia (com he llegit a algun post); ni heu de perfumar-lo; ni us heu de depilar tot el xirri per evitar olors. El que s'ha de fer, com a dones i com a societat, d'una santa vegada, és assumir que, en primer lloc: el cony no està intrínsecament brut i, per tant, no cal netejar-lo amb obsessió i, en segon lloc: el cony fa olor de cony i té gust de cony, com ha de ser. No fa mala olor, no té mal gust, no és lleig i no té l'obligació de depilar-se. I a qui no li agradi, doncs porta. L'únic que tanta ximplesa potencia és l'amputació de la lliure sexualitat femenina i la falsa creença que les dones han de sentir vergonya de tenir cony. És més, rentar un cony en excés és contraproduent, perquè no deixem actuar la seva pròpia mucositat.

"¡Depílate! El sudor provoca olor y el vello púbico retiene el sudor. Al depilarte, reduces las posibilidades de que aparezca el olor causado por el sudor. Además, en mi opinión, una vagina depilada es visualmente más atractiva".

Això està tret d'un blog on l'autora (dona) ens ofereix consells per evitar l'olor del nostre cony. Abans de tot, apuntar que una vagina no es depila (com a molt ens depilem la vulva). I deixant de banda la seva opinió, dir que un cony depilat no és més net. Un cony després de fer una marató de 40 km que no s'ha dutxat, és brut. Un cony amb pèl, no. I un cony depilat, ja que ens hi fotem a fons amb el tema, té més possibilitats d'agafar infeccions, perquè el pèl, estimada bloguera, protegeix.

L'únic consell que se li pot donar a un cony és que es cuidi, s'estimi i es doni plaer regularment. A la resta, cap cas.

Però no s'aturen a les olors, com deia. És clar que no. Encara parlen de si un cony ha d'estar depilat o no, perquè, es veu, que és desagradable menjar-se un cony amb pèls, que se't queden entre les dents. Bé, el que és desagradable és pensar què ha passat a la meva vida per haver acabat amb un/a imbècil com tu al llit. Això sí que és desagradable, i depriment. El fet que jo deixi que em mengis el cony no et dóna cap dret a opinar sobre com l'he de dur; de la mateixa manera que ser la meva parella no et fa ser el meu estilista i dir-me com he de vestir. O el top dels tops, un article que vaig llegir ahir: com aprimar el pubis. Toma ya. Es veu que els xoxos d'una talla més gran de la 34 ja no es porten.

No només hem aconseguit que la dona senti que té quelcom que no està bé, sempre brut i amb olors, i ara fins i tot gras i pelut, sinó que hem transformat el cony en una cosa barruera, de mala educació. Una cosa que no es diu. I no ens aturem aquí, tot el que té a veure amb el cony és tabú. La menstruació és un tabú, la masturbació femenina és un tabú, l'ejaculació d'un cony és tabú. I després les mentides. Les meves preferides són la del famós punt G i la de “l'orgasme per penetració”. I que una dona es pugui creure ximpleries semblants, l'únic que em diu és que la dona no està acostumada a ser subjecte actiu en la seva pròpia sexualitat. Que no es masturba, que no es toca i que no es coneix. La qual cosa ens porta a unes relacions sexuals a mitges, on confiem que l'altre tingui una idea més exacta del nostre propi cony que nosaltres mateixes, en lloc de guiar a qui ens ha de tocar perquè ens toqui com ens agrada.

Per donar quatre apunts ràpids: el punt G no existeix. En tot cas, és una zona (que pot arribar a mesurar fins a cinc centímetres, per tant, dir-li punt és un xic forçat): la pròstata femenina, arran de la qual també podem ejacular. Per no enrotllar-me massa amb això del Punt G, us enllaço un article d'iniciació a aquest tema que està molt bé (en castellà). Jo només subratllaré el perquè no m'agrada el Punt G i tot el mite que li ha crescut al voltant: crec que la dona perd massa temps amb aquesta bajanada. Buscant-lo, sense trobar-lo. I després et sents malament, com si alguna cosa estigués malament amb tu i amb el teu cony, perquè ets una dona incapaç de trobar-se el Punt G, que serà la porta definitiva a tot plaer imaginable.

I l'altra gran mentida: l'eterna lluita entre l'orgasme clitorià i l'orgasme vaginal. D'orgasme només n'hi ha un, i és el del clítoris (que, per cert, és l'únic òrgan humà dissenyat, exclusivament, per donar plaer). De fet, la vagina no té connexió anatòmica alguna amb el clítoris. El més greu de tot això és el que fomenten aquests mites urbans (perpetuats per la tradicció masclista). Si crec que existeix un tipus d'orgasme que és el vaginal, el del Punt G, al que arribaré amb la penetració, puc limitar les meves pràctiques sexuals a la mera penetració mecànica, reduint la meva sexualitat i plaer a una mentida i a un tabú. I encara, com deia, sentint-me malament perquè puc arribar a creure que és el meu cony el que no funciona bé i és incapaç d'arribar a l'orgasme del Punt G.

Però com dèiem, no només són les mentides, també són els tabús els que ens amputen la nostra sexualitat. La masturbació, per exemple. Parlem-ne. M'han arribat a dir que la masturbació femenina no és necessària, com la de l'home; que no s'ha de fer quan es té parella; que mai t'has de tocar el clítoris mentre se t'estan follant; i que el fet que una dona es masturbi fa que perdi libido i tingui menys ganes de follar. La masturbació femenina s'ha de naturalitzar, però sempre sabent que ni l'home, ni cap cony que no sigui el teu, hi tenen opinió. La masturbació és una oda a la salut, tant física com mental. Una manera orgàsmica de millorar la relació amb nosaltres mateixes i amb la nostra pròpia sexualitat. I a la masturbació, tot s'hi val; tot el que et vingui de gust fer, fes-ho, i no et preocupis per res més que per donar-te plaer. La relació amb el teu cony durarà tota la vida, i és la base de la teva sexualitat. Cuida-la.

Quant al tabú social que suposa la menstruació, tot cony se sentiria indignat. Dones a bars que van al bany amb tota la bossa per no portar un tampó a la mà. Dones que no follen durant la regla per vergonya, o altres motius que no aconsegueixo entendre. Dones que no parlen de la regla en públic per no ofendre. I home. Homes amb un “ai, calla, quin fàstic” sempre preparat a la boca davant la menstruació. Homes que donen per suposat que no hi haurà sexe durant la regla, i que a més a més estaràs de mal humor. La regla es viu com un motiu de vergonya, i el meu cony ja se n'ha cansat, així que ha decidit que ja no estarà “en aquells dies” sinó que estarà sagnant; i que si m'he de canviar la copa i l'he de netejar a la pica comú del WC d'un bar, doncs ho faré. “Ai, quin fàstic”. És clar que sí. La merda del teu nadó quan el canvies al mig del parc, en canvi, és una joia pública; la sang de la regla no, aquesta fa fàstic. Perquè, insisteixo, el problema no és la sang (un tall a la mà no li fa fàstic a ningú), el problema segueix sent el cony.

L'altre dia llegia un article d'una companya feminista dient que si una dona no s'ha plantejat mai provar la sang de sa pròpia regla, és que encara li queda un llarg camí cap a l'emancipació com a dona. És un escàndol d'afirmació, oi?, perquè quin fàstic tastar sang de regla (la del tall de la mà ens la fotem a la boca sense ni pensar-ho, però la de la regla no, quin fàstic). Entenc que, a part de la literalitat de l'oració (cosa discutible), hi ha una part molt potent d'hòstia a la cara per fer-nos adonar que tractem diferent la sang de la regla de qualsevol altra sang, i dic diferent com a sinònim de negatiu. Per què? Què és el negatiu? És l'etern tabú sobre el cony. I si al teu cony se li acudeix provar de sortir de la presó d'aquest tabú, aleshores tranquil·la que tenim noves paraules per al teu xoxo: puta, guarra, fresca, o algunes de més amistoses, per aquella gent que no creu tenir cap tabú: guarrilla, això és perquè és una liberal, et va la canya, i un depriment etcètera.

Una altra cosa us dic, ja que parlem de la sexualitat femenina: a tothom que doni per acabat l'acte de follar perquè ja s'ha corregut quan vosaltres encara no... Foteu-lo fora de casa, i la roba li llanceu per la finestra, mentre li recordeu que els conys no som mans amb les quals masturbar-se com a conills patètics, ni consoladors masculins on descarregar-se abans d'anar a dormir. I si alguna dona us diu que això, a ella, no li ha passat mai, amb gairebé tota seguretat, us està mentint, perquè tota dona ha experimentat la tristesa post-sexual de descobrir que, massa gent, creu que el sexe és sinònim de penetració.

I tot això sense parlar dels altres dos temes derivats de tot cony: l'estètica de la resta del cos femení, i la relació del cony amb les violacions. Però un altre dia tractarem aquests dos temes, que es mereixen articles exclusius i exhaustius.

En resum, i com a consell final: dones del món, deixeu de tenir sexe amb gent que s'excita menjant un cony que no fa olor de cony, ni te gust a cony, ni sembla un cony, ni li diem cony, ni ejacula com un cony, ni sagna com un cony, ni, en resum, és un cony. Folleu-vos a gent que vulgui follar amb vosaltres, i no amb una nina de plàstic neta i perfumada.