Hi ha vida al Node Garraf?

Isidre Also publicava el setembre de 2013 al Diari de Vilanova l'article “Per què no se'n parla, de Node Garraf?”. Ara fa un any, el secretari general de l'Associació d'Empresaris del Garraf (ADEG) captava un estat d'opinió vacil·lant quant a la tasca atribuïda a l'Agència de Desenvolupament Econòmic del Garraf al temps que s'interrogava sobre la necessitat de la seva existència. Also alertava d'un escàs entusiasme suscitat entre els diversos agents econòmics de la comarca que relacionava tímidament amb un problema de comunicació que havia degenerat en una certa indiferència o, potser, amb una indefinició quant als objectius d'aquest organisme consorciat que l'han allunyat dels seus plantejaments inicials. En l'article publicat a les pàgines del “Diari”, Also reclamava més explicacions que satisfessin els dubtes raonables dels més descreguts atès que, segons el membre de l'ADEG, l'existència del Node Garraf podia suposar una duplicitat de funcions que eixamplés la superestructura administrativa del Consell Comarcal amb més gent contractada i amb els mateixos (pocs) resultats.

Uns mesos abans, l'octubre de 2010, coincidint amb el ple municipal en què es debatia la creació del Consorci Agència de Desenvolupament Econòmic del Garraf i l'aprovació inicial dels seus estatuts, el regidor de la CUP, Quim Arrufat, ja plantejava que el Node Garraf partida d'errors estratègics i d'una visió massa administrativa. Arrufat suggeria que una comarca tan petita com la nostra resultava molt poc atractiva per esdevenir un pol d'atracció d'empreses atès que la dinàmica demogràfica del territori  és força desequilibrada: Vilanova i la Geltrú és una ciutat gran al temps que la resta de municipis de la comarca són d'una menor entitat. Sitges, en canvi, juga en una altra lliga, allunyada de la realitat d'una zona amb una capacitat limitada de creació de sòl i amb una estructura econòmica molt poc homogènia. El representant de la CUP sostenia, a més, que el marc referencial en el qual havíem de competir és la Vegueria Penedès, un territori amb mar i muntanya, sòl agrícola i industrial, i molt ben situat geogràficament i estratègica. Per últim, Quim Arrufat insinuava que l'Agència de Desenvolupament Econòmic del Garraf podia acabar essent el penúltim “xiringuito”  d'una manera de governar, la dels governs tripartits arreu del país, que començava a fer aigües: noves institucions, noves gerències i més targetes de presentació sense cap objectiu útil que resolgués les múltiples deficiències econòmiques i estructurals que encara avui patim.

I ara, què?

Les reticències comunes de dues opinions tan contraposades en termes ideològics i la persistència d'uns dubtes no tan antics ens continuen servint per sumar-nos a la mateixa percepció. El Node Garraf continua sent un projecte mal explicat i molt abstracte. Aquell organisme integrat pels ajuntaments de la comarca, el Consell Comarcal del Garraf, els sindicats, la Cambra de Comerç, l'ADEG, la Universitat Politècnica de Catalunya i que l'anterior alcalde de la ciutat, Joan Ignasi Elena, definí com a imprescindible ara fa quatre anys, continua deambulant a les palpentes. A la seva pàgina web, Node Garraf es defineix com una eina executiva que duu a terme estratègies compartides per millorar l'actual situació econòmica en tot allò relacionat amb el territori, l'aportació de recursos i la reivindicació de la comarca del Garraf en totes aquelles activitats empresarials que generin ocupació, riquesa i sostenibilitat energètica.

Els seus eixos d'actuació són el turisme (coordinació i col·laboració entre agents en l'activitat turística; creació i millora del producte turístic a partir dels atractius comarcals; millora i competitivitat, promoció i comunicació), patrimoni natural (reactivar l'activitat agrària i agroalimentària a la comarca; productes de la terra i del mar) i el teixit empresarial (potenciar i atreure noves activitats econòmiques, especialment en àmbits econòmics emergents; reforçar la competitivitat del teixit empresarial de la comarca i vincular el teixit del territori als processos de coneixement i innovació). Tota una declaració d'intencions que hauríem de relligar amb la situació d'estancament laboral a la comarca del Garraf, una de les comarques més empobrides del país i especialment castigada pels embats de la crisi; una conjuntura en què el nostre territori de referència no ha viscut, i encara és hora, cap signe de millora en la taxa d'atur, en la creació de llocs de treball o en el sorgiment de noves iniciatives empresarials que convidin a a un cert optimisme.

En termes generals, hom té la sensació que existeix tot un reguitzell d'ens publicoprivats i administracions públiques que estan redoblant esforços, infraestructura i recursos pressupostaris.  Des de Vilanova i la Geltrú estant, pensem en la regidoria de promoció econòmica, l'Estació Nàutica i l'IMET. I des d'altres instàncies supramunicipals, el Consell Comarcal del Garraf, la Diputació de Barcelona i l'ADEG. No obstant això, l'arribada de l'alcaldessa de Canyelles, Rosa Huguet, que substitueix Neus Lloveras com a presidenta del Node Garraf, pot comportar una profunda reforma en l'estructura i la finalitat del consorci. En consultar el web de Node Garraf, no hem trobat cap referència als pressupostos que han estat injectats per les administracions locals o comarcals, ni cap memòria justificativa de la feina endegada durant els últims anys.

Creiem que seria positiu que aparegués aquesta informació per a obrir una escletxa de transparència en un organisme que no ho sembla tant. De passada, guanyaríem en comunicació i pedagogia. A l'agenda futura de Node Garraf, dues fites: “Startup Weekend Garraf” (una trobada a Neàpolis, del 28 al 30 de novembre, on intervindran persones de diferents perfils i activitats professionals amb l'objectiu d'impulsar les iniciatives emprenedores) i una jornada titulada “Estratègia per a la rehabilitació energètica d'edificis al Garraf” que es desenvoluparà dimecres dia 19 a la sala d'actes del Col·legi d'Enginyers Industrials de Vilanova i la Geltrú.

Conjuntament amb els anglicismes, el món empresarial i les administracions públiques contagiades pel llenguatge neoliberal acostumen a abusar de la paraula “sinergia”. Segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, sinergia és “l'acció combinada de diferents òrgans, moviments, etc., per a acomplir una funció”. Combinada no vol dir redoblada o multiplicada alegrement: sembla que ens costa d'aprendre la lliçó.