Un Llunàtic més!

El dilluns era un dia trist i alegre. El dilluns els contrastos estaven a flor de pell. La dimissió del Josep Lluís com entrenador del primer equip del Patí, suposava deixar enrera una etapa de més de 10 anys vinculat a un sentiment, a una ciutat, al Club Patí Vilanova.

Va arribar com a jugador la temporada 2003-2004, aquell any una 11ena plaça va ocupar el Patí a la classificació.
En els següents anys van venir els millors anys a nivell esportiu pel club, tres anys on classificar-se a la Copa del Rey es va convertir en un hàbit, jugar la CERS, un altre, i jugar finals també.

Durant la temporada 2005-2006 vaig compartir vestidor amb ell, hi vaig comprovar la seva disciplina, el seu grau d’implicació i lideratge, trets característics de un futur bon entrenador.

L’any 2007 es guanya la Copa de la CERS, en un pavelló del Garraf que va substituir el vell de les Casernes per veure al Josep Lluís com a capità de l’equip aixecar la copa de campions i que més de 2.000 llunàtics vilanovins cridessin i explotessin d’emoció en la major fita d’un equip a la ciutat de Vilanova i la Geltrú.

Desprès d’aquest punt d’inflexió van venir anys de canvis a la banqueta i ell va arribar el 27 d’octubre de 2007.

Va tenir moments bons, com la final de la Copa del Rei a Lloret, va tenir moments durs, batallant any rera any amb plantilles noves, amb jugadors joves que ningú coneixia i que apostaven pel CP Vilanova i el seu entrenador per explotar com a jugadors.

Aquesta il·lusió, aquesta brega diària amb joves jugadors, es va anant acabant quan producte de la crisi el Club va perdre patrocinadors.

El seu sentiment verd i blanc, li va poder més que les raó o el sentit comú que l’hagués fet acceptar ofertes de clubs importants i va continuar lluitant per mantenir el Patí el més a munt possible.

Però tot té un cicle, tot té un principi i un final i el dilluns va arribar el final com entrenador del primer equip.

Crec que hem de recordar al Josep Lluís com el gran capità de la CERS, com l’entrenador de la millor època esportiva del club i que es mereix l’aplaudiment de tots per la seva entrega, dedicació i sobretot, pel seu sentiment cap el Club Patí Vilanova.

Aquest llunàtic que el podem trobar a la plaça de la Vila molt sovint, també el trobarem lligat al Patí per sempre, perquè porta l’hoquei a la sang, perquè segueix vinculat al club jugant la Lliga Catalana de Veterans amb el Patí, perquè té les portes obertes a continuar entrenant a la base del Club, on segur que la seva experiència serà benvinguda.

Hem guanyat un vilanoví més, hem guanyat un llunàtic més.