-
Tribuna
-
Antonio Garcia Leal
- El Vendrell
- 26-02-2015 09:42
Eix. Estació del Vendrell
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Resulta paradògic que la capital de la comarca del Baix Penedès tingui un servei de Rodalies ferroviàries tant deficitari amb unes infraestructures que en el seu conjunt deixen molt que desitjar, tenint 2 estacions.
Per començar parlem de l’estació de El Vendrell, es deficitària en el seu servei principal, tenim un tren cada hora per anar a Barcelona, i no molt millor per anar a Tarragona. L’estació deixa molt que desitjar en tots els seus aspectes, ja que té no te cafeteria ni quiosc de premsa. Tampoc hi ha torns que impedeixin que la gent agafi el tren sense pagar, passes fred a l’ hivern perquè les seves marquesines estan obertes i quan plou et mulles perquè no tots els usuaris tenen cabuda sota el petit espai que té amb sostre. D’altra banda, a l’estiu direcció Barcelona és complicat seure sota el sol en els seus escassos bancs.
Dels seus ascensors he de dir, VERGONYA!!!!. El 2014 han estat durant molt de temps sense funcionar perquè els actes vandàlics de quatre brètols els van trencar, però jo hem pregunto; d’on vénen les peces per reparar els ascensors, de Júpiter?.
Pel que fa als seus trens, que es el seu servei principal, alguna vegada s’han preguntat que fa una persona en cadira de rodes per baixar del tren quan para a l’estació de Vendrell?, suposo que el mateix que per pujar. Cal destacar que no es pot accedir ja que hi ha una esglaó insalvable. Tanmateix, els trens model CIVIA tenen vagons adaptats per permetre l’accés a les persones amb la mobilitat reduïda però d’aquests pocs se’n veuen a l’estació de Vendrell en cara que, a través de l’article 7 de la Llei 3/1997, de 7 d'accessibilitat i supressió sobre promoció de barreres arquitectòniques, urbanístiques, transports i de la comunicació, estan obligats a adaptar l’accessibilitat a tots els usuaris.
Per acabar, no hem vull oblidar als veïns de Vendrell que no fa molt es van queixar, i segurament amb raó, pel soroll que fan els trens de mercaderies al passar pel nostre municipi i del preu desproporcionat dels bitllets, que dic jo que ara que el petroli és mes barat, ja podria baixar.
De l’altra estació, la de Sant Vicenç de Calders, el que puc dir és que, sent aquesta una estació per a trens de mig-llarg recorregut i nus ferroviari que uneix la costa amb l’interior, té un aparcament tan petit, que és incapaç de donar servei als ciutadans del municipi i, en general, de la comarca. Això suposa que la gent, per arribar a l’estació, hagi d’aparcar en un inhòspit terreny de terra molt allunyat de l’estació. Així, per arribar a l’estació han de caminar pel fang quan plou, per després baixar per unes escales insegures, si tens mobilitat reduïda, i no pots aparcar al aparcament de l’estació, llavors arribar al tren és encara més complicat. Cal fer un tomb per arribar a l’estació i, per si això fos poc, les seves voreres no estan ben connectades amb l’estació.
I és que en realitat el servei de Rodalies de RENFE que es dóna al Vendrell està molt lluny de les necessitats dels ciutadans i ciutadanes del municipi, i de la comarca, i això es una realitat que es pot veure dia rere dia.
Per aquests motius, des de la nostra agrupació, conscients de la necessitat de tenir un bon servei de Rodalies, proper i adaptat per a tots els ciutadans, hem posat en marxa una fulla de ruta al llarg de 2014 i que seguirà el 2015 amb propostes concretes a través dels nostres representants, al Parlament Catalunya i al Congrés dels Diputats. L’objectiu és millorar el servei que tenim. Així, per una banda i a través de la nostra diputada Hortènsia Grau hem preguntat en seu parlamentària, quina era la raó per la qual no s’arreglaven els ascensors de l’estació de Vendrell.
També, hem presentat una proposta aprovada a la Comissió de Territori i Sostenibilitat per a què s’augmentin de forma progressiva els trens adaptats per a persones amb mobilitat reduïda i es garanteixi l’accessibilitat a les instal·lacions de l’estació de Vendrell. A través del company Joan Coscubiela al Congrés dels diputats hem sol·licitat l’ampliació del parking de l’estació de Sant Vicenç de Calders i seguim treballant, ara estudiant els problemes de sorolls que fan els trens i buscant solucions aquest problema.
Pel que fa a la proposta de la millora en el servei de rodalies en la seva freqüència direcció Barcelona, no fa molt l’Ajuntament de Vendrell el va sol·licitar peró nosaltres ja el vam sol·licitar molt abans a través de l’Hortènsia Grau al Parlament de Catalunya, i es fàcil de millorar. D’aquesta manera, els trens que van de Barcelona a Vilafranca i que queden en via morta, podrien arribar fins a Sant Vicenç de Calders i això suposaria un augment d’un tren cada mitja hora direcció Barcelona. Això és, en definitiva, el que es demana. Per tant, estem amb qui ho demani i ho recolzarem al Parlament, pel bé comú de tots els vendrellecs i vendrellenques.
D’altra banda, la nostra agrupació recolza la proposta dels nostres companys d’ICV-EUIA de Tarragona per a què es recuperi la línea interior Reus / Roda, ara en desús, perquè si es recupera, es podria fer servir per connectar trens des de l’estació de Sant Vicenç de Calders amb l’estació del AVE del Camp de Tarragona.
En definitiva, el nostre servei ferroviari al municipi i la comarca, deixa molt que desitjar. Per posar un exemple, a l’Arboç m’han dit que alguna vegada s’han trobat gent creuant les vies mentre sentien per megafonia el missage de “Per favor no creuin les vies, facin per als passos habilitats”. Quina ironia, si en aquesta estació no hi ha un altre manera de passar a l’altre banda de l’andana. Així, entenem que, més que un servei de “CERCANIAS”, proper al ciutadans, és un servei que s’allunya dels ciutadans i ciutadanes de la nostra comarca que es veuen obligats a fer servir el seu cotxe particular per anar a tots els llocs. Tenim unes infraestructures viàries, cares i dolentes, per circular en un temps de crisis que fan complicat i car anar a treballar. Tanmateix, això ja és una altra història de la que suposo que algun dia en parlaré.
Antonio Garcia Leal
Coordinador local d’ ICV El Vendrell
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!