CAPI Baix-a-mar: alguns interrogants

La premsa comarcal publicava fa un parell de setmanes que la gestió del Centre d'Atenció Primària Integrada (CAPI) Baix a Mar surt a concurs públic. Després de quatre anys més un de pròrroga, arribat el mes d'octubre s'esgotarà la concessió atorgada pel Servei Català de Salut al Consorci de Serveis a les Persones, que també s'encarrega de gestionar la Plataforma Centre Multiserveis de la capital del Garraf. L'ambulatori del barri de mar és el tercer equipament de salut primària a la ciutat; un centre de medicina familiar i pediatria, atenció sociosanitària i social, odontologia i prevenció de la salut que començà a funcionar el desembre de 2009. Sis anys després, les alarmes han saltat.

L'estat d'inquietud generat per una eventual privatització d'una estructura de ciutat bàsica per a la comunitat fou traslladat al ple municipal del mes de març. El Partit dels Socialistes de Catalunya presentà una moció per garantir la titularitat pública del CAPI Baix Mar que va rebre el suport polític del consistori. També de l'equip de govern. La regidora socialista Gisela Vargas manifestà que, tot i que no es pot evitar el concurs públic contemplat en la legislació de la Unió Europea, sí que s'ha d'evitar la privatització del sistema sanitari. Francesc Sánchez, regidor de salut i al mateix temps president del Consorci de Serveis a les Persones, defensà que en cas que el Consorci no es presentés al concurs, ho faria directament l'ajuntament amb una oferta que qualificà d'imbatible. Caldrà, però, interrogar-nos per aquest fet. Què vol dir imbatible, quines característiques tindrà l'oferta en termes de gestió de plantilla i recursos perquè sigui insuperable. Fins i tot, podríem anar més enllà i preguntar-nos com l'administració municipal, en una situació econòmica més que precària i amb dificultats per pagar els seus proveïdors, farà del Consorci de Serveis a les Persones un instrument per optar al concurs de la gestió del CAPI. Els dubtes són més que escaients en una conjuntura en la qual el Consorci Sanitari del Garraf ha estat l'organisme que ha hagut d'assumir les competències sobre el primer. Arribat el moment, serà necessari entrar més en els detalls. El regidor Francesc Sánchez, tot i que d'una manera prou ponderada, reaccionà a la defensiva en el moment que el regidor de la CUP, Marc Font, va referir-se al model de salut de l'Europa comunitària i, més concretament, a les dubtoses intencions del conseller Boi Ruiz. Serveixi Grècia com a exemple.

Boi Ruiz: un conseller qüestionat

Les ombres de sospita sobre el conseller no són gratuïtes. Cal recordar que la persona escollida per Artur Mas per dirigir la reforma del sistema sanitari català, instigador de les retallades del sector, fou director general de la Unió Catalana d'Hospitals entre els anys 1994 i 2008. Des d'aleshores fins el dia que fou nomenat conseller de salut de la Generalitat de Catalunya, Ruiz havia estat el president d'aquest mateix organisme, la patronal sanitària majoritària i més antiga de Catalunya, que agrupa gairebé un centenar d'entitats i dóna feina a uns 40.000 treballadors segons refereix la premsa generalista. El conseller Boi Ruiz també ha estat al centre de la polèmica pel fet que havia estat president d'una empresa privada que oferia serveis sanitaris a l'administració. Aquest és el cas de Know How Advicers SL, una iniciativa privada amb pàgina web desactivada però encara avui donada d'alta al registre mercantil. Durant tot el seu mandat, les polèmiques al voltant de les retallades a les àrees relacionades amb la salut han estat contínues, la manera de fer habitual d'un govern autonòmic que ha col·locat, ara sí, de manera rutilant i lluminosa les polítiques de benestar al full de ruta que ens ha de portar a les eleccions del 27 de setembre. Ras i curt: propaganda política, precampanya electoral cuidadíssima per part d'un govern que voldria obviar tot un seguit de polèmiques que vinculen Boi Ruiz amb el tancaments de llits als hospitals, la manipulació de les llistes d'espera, l'opacitat en la gestió de les dades sanitàries o el copagament de la despesa farmacèutica, per posar tan sols alguns exemples.

Preguntat al Parlament, el conseller de Salut també va defensar que la legislació europea ha obligat la Generalitat de Catalunya a obrir a concurs la gestió de 25 Àrees Bàsiques de Salut (ABS) a tot el país, entre les quals hi comptem el CAPI vilanoví de Baix-a-Mar. La gran majoria de centres d'atenció primària que es trauran a concurs s'ubiquen a l'àrea metropolitana de Barcelona, però també n'hi ha d'altres repartits per tot el territori català. En termes de legalitat, el conseller va assegurar que les característiques del concurs no poden excloure les empreses privades amb ànim de lucre de les bases de les licitacions. No obstant això, la Generalitat sí que pot exigir que aquestes empreses tinguin experiència específica en l'àmbit de l'atenció primària. Molt poca cosa, en realitat, si l'experiència professional pot ser comprada amb condicions laborals precàries i sous de misèria. A la mateixa sessió parlamentària, el conseller mostrava la seva sorpresa per la resposta dels alcaldes de diversos municipis en oposar-se a que la gestió dels centres d'atenció primària puguin acabar en mans d'una empresa privada amb ànim de lucre. Allò que veritablement ens hauria de sorprendre és que la primera persona sorpresa hagi estat el propi conseller. Els detalls, de vegades, també delaten els polítics més pèrfids.

L'experiència ens ho demostra: de mica en mica, a cada bugada hem anat perdent un llençol i ja les hem vistes de tots colors. Des de la privatització dels ferrocarrils britànics a l'Anglaterra del thatcherisme fins al monopoli del negoci de la recollida de brossa per part d'empreses que cotitzen en Borsa. Tot ha acabat redundant en serveis d'una qualitat pèssima, amb pressupostos inflats, precarització de les plantilles professionals, recursos migrats i objectius allunyats de l'èxit. Com si els drets elementals fossin en realitat privilegis prescindibles! En el cas del CAPI Baix-a-Mar, encara pitjor: si les grans corporacions poden acaparar serveis públics com la sanitat, i si des de fa uns quants anys les polítiques públiques permeten que el sector de les mútues vagi guanyant presència mentre la dreta neoliberal devalua a conveniència com si fos una cosa normal el pes d'un sector que tots hauríem de considerar prioritari, tenim molt mala peça al teler. És qüestió de temps.