El "paper" de la Renfe

A mi el que m’indigna més del funcionament dels trens d’aquest país és que la gent el trobi normal. M’irrita i em posa els pèls de punta que siguem conscients de que el sistema sigui digne d’un país del tercer món i ningú s’alci i digui prou. Doncs ho faig jo. Des que he descobert el penós món dels trens regionals que em poso les mans del cap i mel’ pressiono i me’l pressiono fins que…, fins que penso que sort que visc a Ribes i que puc anar a Barcelona amb autobús.

Fa poc que he descobert l’increïble món dels regionals, i no deixen de sorprendre’m: vénen tard (i no parlo de retards de menys de 10 minuts), saps que et pot tocar seure al terra al costat d’una paperera (perquè clar, si vols agafar un tren en dissabte van plens perquè en tens un a les 14:06 i després tens el següent a les 19:44), i de vegades t’arriben trens d’aquells que són tan del segle passat que ja ni circulen per la R2, de tal manera que trens de rodalies que sembla que ja ni circulen acaben fent trajectes que van de Barcelona a Amposta.

Però sorbretot: no vulguis reclamar els teus drets. Com a usuari de regional, recorda sempre això. Després d’agafar nombrosos trens des de Vilanova, va arribar un bon dia que vaig arribar mitja hora tard i vaig decidir anar a que em fessin una devolució a l’estació de Tarragona. Però no: resulta que si véns a reclamar el que és teu ets un desviat mental i un pesat. I clar, com que tinc pinta d’encara fer batxillerat o inclús ESO, pensen que no em dec assabentar de res i el més fàcil és dir-me que calli.

A l’oficina aquella d’atenció al client (o el que fos allò, perquè d’atenció diguem que me’n van prestar poca), em trobo una senyora que em diu que les devolucions exprés es fan 24 hores després, i que no es fan si els retards són per causes alienes a la companyia. Bé, d’acord. Però si li demanes si et pot mirar si et pot fer una devolució “exprés” per algun dels altres bitllets que tens a ma, s’atabala i t’odia per reclamar el que és teu, i et diu que ella ja té controlat els trens que van tard; i que ella l’altre dia va agafar un avió que li va arribar molt tard i que a ella ningú li tornava els diners i que per això com a usuària dels trens no tenia dret a emprenyar-me.

És increïble que a més a més de pagar els trens, m’endugui jo una bronca. Tothom sap que en aquest país ningú paga trens, i els que ho fem, encara ens prenen el pèl. I ens prenen el pèl des d’un servei públic, i això és el pitjor de tot plegat. La senyora em diu que l’avió portava un retard: doncs l’animo a que un altre dia voli amb una altra companyia. Jo, en canvi, no puc agafar un altre tren perquè se suposa que estic fent ús d’un servei públic i “és el que hi ha”. A més a més, em diu que “té controlats els trens que vénen tard” (que són gairebé tots), com si fos una cosa normal. I això és el que li vaig dir: no hauria de ser una cosa normal que els trens vinguin tan tard. Em va mirar d’una manera que només us diré que si les mirades matessin, no estaria escrivint això ara mateix.

Després de convèncer-la de que mires si podia tornar-me algun bitllet (bàsicament em va dir que li feia mandra mirar-me tots els bitllets que portava), aconsegueixo un tiquet gratis de Vilanova a Tarragona, que segur que ve acompanyat de mil i una condicions que ningú t’explica fins que t’hi trobes.

Aquest és un altre tema: ningú t’explica les condicions d’agafar els regionals. Ahir vaig tornar, després de 24 hores, per veure si em podien tornar el bitllet del tren que va arribar mitja hora tard. Em trobo una senyora que em tracta com si fos el seu pitjor mal, i em diu que no em farà una devolució perquè només es fan en dies laborables i que m’haig d’esperar a dimarts. Aquesta és nova. Aleshores és quan em queixo: dic que prou feina tinc perquè els trens em vagin tan malament, que a sobre que els que paguem som els que se’ns tracta pitjor, i que no pot ser que brotin noves condicions cada dia com si fossin males herbes. La resposta de la senyora? Em fa una mirada assassina i em diu que “ho posa al paper”. Quines paraules: “al paper”. Quin paper? No ho sabia ni ella. Resulta, doncs, que els trens són un servei públic que funciona amb unes determinades condicions que estan escrites en un “paper”. Ningú sap quin, però pobre de tu que no te les sàpigues perquè sinó et tractaran com la nena pesada que no té res millor a fer. Es veu doncs, que la Renfe té com una mena de Carta Magna. I jo no ho sabia.

Amb això concloc que n’estic farta. Estic farta que el tren arribi tard per ves a saber què (segurament perquè el conductor s’hagi de prendre el “carajillo”), de seure al terra dels regionals pudents, i que, a sobre, em facin percebre que en sóc jo la culpable i que ningú faci res per solucionar tot això.