Un procés sobiranista sense sobirania popular

El pre-acord es basa en la celebració d’eleccions autonòmiques el proper 27-S, i en la incorporació d’un compromís per a la declaració d’independència en els programes electorals dels partits que ho vulguin incorporar. L’acord no contempla un procés constituent impulsat per una majoria social, sinó un “compromís electoral” dels partits que es presentaran a les properes autonòmiques. Si fem memòria, recordarem el compromís de CiU de realitzar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya a les últimes autonòmiques, o el compromís, per part del mateix partit, de no retallar en educació, sanitat i benestar social a les autonòmiques del 2010. Bé, tots sabem com han acabat aquests compromisos. Ara, qui signa el compromís, pretén que ens en refiem de que, partits que mai han acomplert els seus compromisos amb l’electorat, si que els acompliran.

Si, en lloc de fer memòria, analitzem el pre-acord establert, i el full de ruta proposat, veurem que no deixa oberta cap via per que sigui la societat catalana la que, des dels principis de sobirania popular, marcí el camí que ens hauria de portar cap a l’estat propi. Veiem que serà el Parlament el que, en funció de si li ve de gust o no, decideixi fer un referèndum, decideixi o no fer-lo vinculant, i decideixi on, quan i com s’obrirà un procés per a la construcció d’un nou estat. ¿On queda la implicació de la societat catalana? ¿Queda en l’adhesió de col·lectius com Omnium, l’AMI, o l’ANC?

Un veritable full de ruta sobiranista comença per la sobirania popular. Comença per l’elaboració d’un projecte a partir del qual, la societat catalana escollirà el seu camí, i ha de ser la pròpia societat la que marqui els temps i les formes. Un veritable full de ruta d’independència comença per la independència de les persones, per la independència de la societat. Un veritable full de ruta per construir un nou estat, modern i social, comença per definir els processos de construcció de les estructures d’estat i de les eines democràtiques que han de portar a definir la seva estructura. Un veritable full de ruta sobiranista, comença amb un procés constituent, on els governants han de delegar en la societat la construcció del seu futur. Un veritable full de ruta sobiranista comença amb un procés de regeneració democràtica. No té cap sentit que els que afirmen haver lluitat durant anys per aconseguir un nou estat, continuïn a primera línia, quan es més que evident que ja fa anys que han fracassat.

Catalunya no necessita un nou estat liberal, on hi hagi un govern opac, oligàrquic i al servei de les elits i els grans capitals. Catalunya necessita una república de treballadors i treballadores, com un pas més en la revolució global, en la lluita contra el liberalisme, la opressió i els oligopolis. Catalunya necessita un procés de construcció col·lectiva, desenvolupat per la pròpia societat, un procés que garanteixi la participació de tots i de totes, incloent-hi la d’aquells que volen engegar un procés constituent també a l’estat espanyol. Catalunya necessita un estat social, just, democràtic i transparent, perquè ja està demostrada la injustícia del model liberal que tenim. Catalunya necessita d’una societat valenta, que no tingui por a reivindicar la seva llibertat, i, per extensió, necessita de polítics valents, que no tinguin por de trencar amb les velles polítiques, amb les dinàmiques de guanyar vots a qualsevol preu.

Confio en que, d’aquí al 27-S, la societat s’adonarà de que el magnífic pre-acord signat ahir, es insuficient, i no satisfà les ànsies de sobirania, independència i llibertat de la societat catalana. Confio en que, en els propers dies, aniran sorgint alternatives reals, que enfoquin el full de ruta des d’una perspectiva social, de construcció col·lectiva, i d’apoderament ciutadà, perquè, no hi haurà independència de Catalunya, sinó hi ha independència dels catalans i les catalanes.

Javier Ramos Panduro
ICV Calafell