Republicans del segle XXI

Vuitanta-quatre anys després de la proclamació de la Segona República Espanyola, el ressó d'aquell període segueix sonant dins la societat civil i política del nostre país demostrant que, ni el feixisme ni els seus hereus, han estat capaços d'esborrar de la memòria col·lectiva d'una part de la societat l'anhel de viure en un país on les seves institucions i, per tant, la seva societat sigui més justa i més democràtica. On totes les institucions siguin del poble, pel poble i per al poble i on l'accés a aquestes no sigui per nom i rang.

Així, ser republicà al segle XXI no és voler tenir dret a triar en les urnes al cap de l'estat, sinò que es tracta d’aprofundir en canvis en totes les institucions que regeixen el destí del país per democratitzar-les i construir una societat pròspera, justa i equitativa. Es tracta que tots tinguem dret a decidir lliures i en llibertat cap a on volem encaminar el nostre destí col·lectiu i on les institucions treballin per als ciutadans i no per al capital com va succeir en l'estiu de 2011 on el PP i el PSOE modificar la constitució del 78 per pagar els deutes de l'estat i dels especuladors amb els diners de la sanitat i l'educació de tots els ciutadans. En aquest sentit, el 2014 hem viscut un canvi de rei en el marc d’un període en el qual el poble passa gana o és desnonat per una banca que és rescatada amb els diners del poble.

Per tant, considero que cal derogar la Constitució del 78, proclamar la III República i obrir un procés constituent on els ciutadans i ciutadanes del nostre país prenguin possessió en conjunt del dret a decidir, redactant un text constitucional consensuat amb el poble, en un període on els ciutadans estan formats i preparats per assumir els canvis i per entendre'ls des de la racionalitat i sense l'abisme de trobar-se, com es van trobar els nostres pares i avis, davant la cruïlla de més Franquisme o Constitució del 78. Hem d'evolucionar de forma pacífica i democràtica cap a un canvi radical en les institucions i estructures de l'estat que obri pas a un període de prosperitat construïda des de baix i dirigida entre tots els que de forma democràtica i pacífica vulguin participar.

Avui, tenim clares mostres que la societat actual està disposada a prendre les regnes del canvi i ho ha demostrat el 15-M a través de totes les marees multicolors en defensa del concepte “públic”; ho ha demostrat a les urnes, amb parlaments multicolors, i ho demostra dia a dia protestant, malgrat que el govern de dretes s'entesti a fer lleis que impedeixin aquest dret fonamental en democràcia. Avui, el poble està madur per a un canvi necessari o, el que és el mateix per a l'evolució natural de l'Espanya de les autonomies cap a un model de República Federal, ja que l'actual sistema està esgotat i aquesta crisi ho ha demostrat. Tanmateix, està clar que avui 14 abril 2015 no podem ni hem d'oblidar als que van donar les seves vides per defensar els valors, drets i deures de la Constitució de la Segona República Espanyola.

Lluitant per molts aspectes, des del dret al vot fins el dret a la sanitat. D’aquesta manera, van donar les seves vides per a què els ciutadans i ciutadanes de tinguèssin accés a l'ensenyament públic. Van lluitar per un text que establia en el seu article 2 que tots els espanyols són iguals davant la llei o en el seu article 6 que l'estat espanyol renunciava a la guerra com instrument de política nacional. També, per un text que a través del seu article 46 establia les bases de la sanitat pública que avui tenim.

Malauradament, avui molts dels que van donar les seves vides lluitant per defensar els drets i deures de la Carta Magna de 1931 estan tirats a les cunetes de les carreteres o enterrats en fosses comunes sense identificar, víctimes de la barbàrie feixista que durant 40 anys es va instal·lar a Espanya de la mà del general Franco i els seus acòlits. Els feixistes no van dubtar en assassinar de forma vil i covard a tots aquells que no defensaven els valors del "moviment" que guanyar la Guerra Civil gràcies al suport de l’Alemanya nazi o de l’Itàlia feixista.

En conseqüència, a tots els que estan tirats a les cunetes de les carreteres i als seus descendents els devem tots els demòcrates d'Espanya la identificació i devolució de les restes dels seus familiars i justícia. Volem començar a escriure un nou capítol que condueixi al poble Espanyol de forma democràtica cap a la III República, per acabar de democratitzar les institucions del poble.

Finalment, avui és temps de reflexió i de memòria de tots els republicans del segle XXI, és temps de mirar enrere per no oblidar d'on venim, però també és temps de mirar cap endavant per saber cap a on anem, és temps de construir una consciència republicana sòlida entre els ciutadans i ciutadanes. Volem ser capaços d'impulsar la proclamació de la III República Federal Espanyola, una República que segurament, en paraules d'Abraham Lincoln, seria "Del poble, pel poble i per al poble" Salut i república!!!!

Antonio Garcia Leal
Coordinador de redes ICV El Vendrell