Alvendrell 2415

A l’ombra del gran minaret s’arreplegaven desenes de cotxes de gamma alta que assistien a la inauguració del nou temple construït amb diners provinents dels Països de l’Arabia feliç. Una data molt esperada pels milers de musulmans que en els darrers tres segles s’havien anat instal·lant paulatinamente en aquests nous territoris conquerits als cristians en els darrers segles. Una greu pèrdua molt després d’un periode de decadència provocada per una important crisis europea que es va originar a principis del segle XX.

En ple segle XXV al AlVendrell es podien comptar tres mesquites. La primera ubicada en la part antiga del municipi on es van aposentar els primers seguidors de Mahoma. La seva fundació data de principis del segle XXI. Més endavant es va construir una més moderna a la zona escolar, on abans s’hi havia instal·lat un complex esportiu que amb la pèrdua de socis i usuaris va acabar tancant les portes per reconvertir-se en un important centre religiós. No gaire lluny d’aquest punt s’aixecava el cementiri musulmà de la localitat en un lloc tranquil del municipi. L’antiga església barroca va ser aprofitada per bastir una madrassa, respectant el seu campanar i la figura de l’angel en el seu cim. Es va conservar l’orgue que va patir una important i costosa restauració a principis del segle XX. L’antic ajuntament del Vendrell va formar part d’aquesta nova instal·lació educativa per on passaven la gran majoria de joves de la població

El Vendrell en els darrers anys havia incorporat un important nucli de població dedicat bàsicament a les pistes d’esquí artificials que s’havien construït recentment en la zona del Pla de Mar. Un gran inversió que va realitzar un família saudita enamorada del clima penedesenc. En aquest complex esportiu de 300.0000 metres quadrats es poden practicar diferents esports relacionats amb l’esquí. No hi pot faltar un gran centre comercial amb les principals marques d’arreu del món on es pot comprar des d’un Ferrari fins a una nova creació dels hereus del Custo AlVendrell, un descendent del modista lleidatà que va fer furor a la seva època.

Des del port de Sant Salvador arriben cada dia centenars de visitants amb creuers de tor arreu. Aquest nou equipament esportiu va substituir el de Coma-ruga que amb el pas dels anys es va derruir totalment i es va aprofitar els seus materials per aixecar aquest nou equipament esportiu i comercial.

Tot i gaudir d’un remarcable creixement demogràfic en els darrers segles amb una població que supera amb escreix el 1.000.0000 d’habitants. El pas del temps ha trastocat alguns dels límits de la comarca. Coma-ruga va aconseguir la seva desitjada independència juntament amb l’antic barri del Francàs. Per  la seva banda, Sant Salvador va mantenir la seva fidelitat al seu cap nucli inicial. Per altra banda el Vendrell va poder recuperar dins els seus límits algunes parts importants de Sant Oliva com la urbanització Sant Jordi i les Pedreres.

El nou consistori estava instal·lat en una àmplia zona del Matà, al costat de l’antiga carretera de Sant Salvador. Els responsables de portar aquest consistori formaven part d’empreses que segons la seva aportació en el pressupost municipal tenien més capacitat de decisió que altres. La majoria eren d’origen àrab, però no hi faltaven ni les xineses, ni les indígenes que encara conservaven alguna part de la seva fortuna.

Un edifici nou, modern amb un ampli pàrquing gratuït per facilitar l’accés als seus veïns. L’antic hospital es va convertir en un CAP per antendre les necessitats hospitalàries del territori.  Evidentment que en aquesta societat del benestar que feia uns segles que permetia anar a escola, al metge, entre d’altres serveis públics feia dècades que s’havia acabat. Ara cadascú tenia contractada una assegurança que cobria aquests serveis bàsics. Era d’obligada subscripció i segons quin servei contractaves podies arribar a gaudir de més o menys serveis.

Dins aquest important nucli de població no hi faltaven els barris d’alres creences o procedències. Era prou conegut el barri cristià al costat mateix de la nova madrassa on hi vivien un centenar de practicants que gaudien d’un petit temple que des de feia segles estava regentat  per la família Mercader. Dins la contrada no hi faltava un barri xinès atapeït de petits comerços, basars i restaurants regentat per originaris d’aquest país que ja ni tan sols sabien parlar la llengua dels ancestres, però que havia format un grup homegeni amb llaços de sang entre els seus membres.

A part de les manifestacions religioses que marcava el calendari es conservaven les festes del barri que eren organitzades per cada barriada de la localitat, tenint en compte que les més concorregudes eren les de la part cristiana amb una tradició més que centenària. Els altres barris es van anar incorporant i durant 15 dies hi havia a cada barriada festa diària per gaudi de tothom. Ja ningú parlava de la Fira que a principis del segle XXI va anar perdent pes fins a morir d’inanició.

Era molt important l’associacionisme dins la societat.  Els més importants eren els castellers amb tres colles al municipi que en les seves jornades més importants aixecaven construccions de 10 pisos. Pel que fa al bestiari es comptava amb 40 animals de foc i 37 de festius que arreplegaven un ampli ventall del seus semblants vius. El darrer havia estat el burro català que es va poder recuperar d’una pàgina web descatalogada que havien trobat per la xarxa, però que ja feia dies que s’havien perdut els seus exemplars de carn i os.

Evidentment ja no depeniem d’Espanya, ara érem un  Regne de Taifa independent juntament amb la part de Catalunya que anava des de Sitges fins a Tortosa arribant fins a Fraga controlats en certa manera per Qatar que tenia la seva capital a Montblanch. No cal dir que la nova inauguració de la nova mesquita per a 4.000 fidels amb separació per a homes i dones va ser una gran fita històrica.