Primer de Maig: cap a la derogació de les reformes laborals i els seus efectes

Enguany celebrem la diada del Primer de Maig enmig d’una munió de veus que ens volen fer creure que la crisi econòmica i financera que hem patit, principalment els treballadors i les treballadores, ja és cosa del passat. Sota una cortina de xifres macroeconòmiques, ens volen amagar la realitat de milions de persones que encara estan a l’atur. Que la meitat de les persones aturades fa més de 2 anys que no troben feina i que un 40% no rep cap prestació. Ens volen fer oblidar que aquesta millora teòrica de l’economia del país no es veu reflectida en els nostres salaris rebaixats. Que cada dia centenars de famílies han d’afrontar desnonaments, perquè no poden pagar les quotes de la seva hipoteca i, a la vegada, donar menjar als seus fills. Que han convertit la precarietat de les condicions laborals en un signe de modernitat, quan no és altra cosa que explotació. Que milers de joves perfectament qualificats han de creuar la frontera del seu país per trobar a l’estranger les oportunitats i el futur que aquí el mercat del treball els nega. Que les desigualtats de gènere i la bretxa salarial cada cop són més grans.

Aquesta és la situació real, i en sabem les causes. Coneixem els responsables que han fet possible un dels retrocessos més brutals que hem patit els treballadors i les treballadores d’aquest país.

A Catalunya existeix un clam contra les retallades i les privatitzacions dels serveis públics, i de rebuig a la privatització de la sanitat catalana, que està duent a terme el Govern de la Generalitat, i per exigir que no s’aprofiti la crisi per desmantellar l’estat del benestar.  Un clam per exigir que la cobertura social arribi a tothom que pateix aquesta crisi i que els drets de ciutadania no es vegin amenaçats per interessos econòmics.

Hem de convertir aquest Primer de Maig en el primer pas cap a la derogació de les reformes laborals i els seus efectes negatius, que han convertit la contractació i els salaris en objecte de subhasta i han donat més poder a l’empresariat enfront dels drets dels treballadors i treballadores; i en el primer pas de la recuperació del poder adquisitiu dels salaris i de l’ocupació de qualitat. En un crit contra la Llei de seguretat pública, “llei mordassa”, que pretén limitar la capacitat de la societat de manifestar-se, reivindicar els seus drets i plantar cara als poderosos per donar pas a una ciutadania resignada i atemorida que no lluita pel que és seu. En l’exigència que es posi en marxa, ja, la renda garantida de ciutadania, perquè les persones sense recursos econòmics no caiguin en la pobresa i l’exclusió social. En la reivindicació d’un canvi de polítiques que prioritzin les persones i la defensa de l’estat del benestar enfront dels interessos econòmics i financers.

No hem de retrocedir en la nostra lluita per la justícia social. No hem de abandonar el combat per una societat millor. Aquest combat es pot fer des de molts àmbits, la societat civil, el associacionisme, el sindicalisme, els nostres barris,  els carrers de la nostra vila, però pot començar el proper 24 de maig amb una acció molt simple però molt poderosa, votar, votar amb aquelles opcions polítiques que estiguin d'acord amb aquestes paraules.

Albert Rodríguez Mihi
Candidat d’ICV a les properes eleccions municipals