El llenguatge de la llum

Fa 188 anys s'inventava un llenguatge nou: la fotografia. Per aconseguir expressar-nos amb la imatge fotogràfica varem haver d'aprendre a llegir i escriure com fèiem, fins a les hores, amb el llenguatge de signes.

Quan en els anys 60 del segle passat la publicitat ens bombardejava amb imatges d'agència, d'uns quants “freelancers” o quatre noms contractats i consagrats anys més tard: Colita, Maspons, Fontcuberta o Pomès, ens queixàvem, sense poder imaginar que les ara velles càmeres electròniques com la Mavica de Sony serien incorporades com accessoris en tota mena de dispositius: mòbils, tauletes, ordinadors o inclús en formats compacte o reflex. Càmeres que treballen com micro vídeo càmeres de televisió. En l'actualitat són milions les fotos digitals que aboquem a Internet com si es tractés d'un pou sense fons.

Els que hem tingut la sort de fer fotografia amb suports físics i ens hem embrutat les mans amb els banys químics revelant i positivant unes imatges que no sabíem com havien sortit, tenim l'obligació moral de transmetre aquests coneixements i els de la gent que ens varen ensenyar el llenguatge fotogràfic, l'art de llegir i escriure amb imatges, mentre nosaltres, els fotògrafs, aplicàvem les tècniques al nostre abast. Ara, poca gent de la que fa fotos de forma massiva, amb memòries que permeten fer-ne a milers, saben qui foren Susan Sontag. Henri Cartier-Bresson o Antoine Desilets.

Sempre he desconfiat dels que fent fotografia aèria s'han embarcat en una avioneta, carregats de material, havent-se deixat en terra un accessori anomenat Miraflex, inventat per un català, que elimina les vibracions de l'aparell. O bé, del biòleg amb un microscopi electrònic i una càmera incorporada sense saber què és una aberració cromàtica o quines són les dominants de color d'una emulsió fotogràfica. En una presentació microbiana poden sorgir imatges amb infinitat de microbis virtuals no catalogats. També recordo un treball que vaig fer per uns laboratoris de formigó on vaig haver d'escalar un “skip” i xerracar-me per retratar el material que pujava per la cinta transportadora mentre jo li feia de pont. Vaig estar a punt de fer el tobogan de la meva vida.

Abans de poder passar lectura a les imatges cal escriure-les i per fer-ho els recomano que s'instrueixin al màxim sobre el què van a fer. En trauran més partit.

La fotografia no ha dit la seva última paraula. Les 3D ens retornen a imatges similars als hologrames. No està molt lluny el dia en que les imatges tridimensionals, fixes o mòbils, es desprenguin del suport físic i flotin. Tinguem present que la nostra vista és molt fàcil d'enganyar. El que en diem efecte òptic és un factor imprescindible si volem percebre alguna cosa. Les pel·lícules de ciència ficció fa temps que ens tenen acostumats a veure imatges que es poden tele transportar i transmetre amb la mateixa facilitat que pugem vídeos i fotos estàtiques a la xarxa. Sense tenir que recórrer a costosos i perillosos canons de làser.

Cada cop manipularem menys les imatges tot i que seguirem controlant-les, a part d’intentar immortalitzar records, però, el fer-les espectaculars dependrà única i exclusivament de nosaltres.