Ideologia, incompetència o negligència?

Malauradament, vivim uns temps de plena incidència política en els mitjans de comunicació, no pas per les seves virtuts, com seria desitjable, sinó per una desfilada de casos de corrupció que sembla mai no acabar. Dia darrera altra ens arriben notícies de polítics que han trobat en l’exercici de ser “servidor públic” una manera de lucrar-se o simplement un lloc, des del qual es poden arribar a fer autèntics disbarats, prenent decisions a la lleugera en perjudici dels interessos generals. Degut a aquest reguitzell de casos, cada cop la ciutadania està més sensibilitzada i també més decebuda en relació a com es gestiona la cosa pública.

Aterrant al nostre municipi, ens trobem amb uns governants locals que expliquen que han de fer filigranes amb uns pressupostos que han disminuït notablement. Comprenc que les circumstàncies no són fàcils, però els ciutadans, davant la manca de solucions e imaginació política als problemes reals de la gent, demanem més responsabilitat política i no en tenim prou, amb que es faci servir l’excusa recurrent de que, si les coses no van bé és degut a l’herència del passat, o que si no s’ha fet més és perquè no s’ha disposat dels recursos suficients. De fet, fa poc al Canal Blau vaig escoltar a l’actual alcaldessa, la Sra. Lloveras manifestant que degut a la situació que havien heretat i a la manca de recursos, necessitava obtenir la confiança de la ciutadania per un nou mandat i així acabar l’obra de govern i el seu projecte de ciutat. I parlant d’obres i del projecte de ciutat, voldria amb aquestes línies obrir un gran interrogant sobre la política de mobilitat de l’actual Consistori. Malgrat que el tema afecta a diversos punts de la ciutat, per raons pràctiques i per la seva complexitat, intentaré centrar-me en el que ha passat en el nucli antic de Vilanova.

Com la majoria recordarem durant la legislatura 2007-2011 l’Ajuntament va apostar per posar en valor el nucli antic de Vilanova. Amb aquest objectiu va realitzar un seguit d’actuacions que pretenien ressaltar el valors patrimonials, convertir el barri en un espai amable per a passejar, dinamitzar el comerç de proximitat...seguint exemples d’altres ciutats d’arreu. Per a la realització d’aquest objectiu l’Ajuntament va rebre 14.000.000€ de la Llei de barris.

Per a dur a terme aquesta operació l’Ajuntament es va dotar del Pla integral del nucli antic (PINA) i del Pla de Millora urbana del nucli antic de Vilanova i la Geltrú (PEMU), instruments que van ser aprovats per unanimitat pel conjunt de les forces polítiques locals i que actualment encara estan vigents.

El projecte presentat i que va ser objecte de subvenció de la Llei de barris, argumentava la necessitat de aplicar mesures de prioritat invertida i així donar preferència als vianants i ciclistes en detriment del transit rodat de pas. Per a fer-ho es van projectar carrers de plataforma única i es van suprimir voreres. La reurbanització física dels carrers anava acompanyada de mesures de pacificació encaminades a que els vehicles residencials i d’altres poguessin accedir-hi però intentant evitar que el barri continués essent una zona de pas. Per a aconseguir-ho es van establir bucles d’entrada i sortida de vehicles, que dissuadien als conductors de travessar el barri de nord a sud, d’est a oest, d’oest a est. Es van distribuir targetes de residents per a garantir l’accessibilitat als veïns i veïnes i es van donar diferents alternatives a les botigues de la zona. Per ordenar el trànsit es van preveure pilones que posteriorment van ser substituïdes per càmeres, que per cert, van costar 182.040€ i que en bona part van ser sufragades pels veïns en forma de contribucions especials.

La zona d’actuació de la Llei de Barris comprenia els eixos següents:

• C/ Joaquim Mir – Rbla. Sant Josep i carrer Sant Magí (eix que travessa el nucli antic de l’est a l’oest).
• Plaça Llarga – c/ Pàdua (eix que travessa el nucli antic nord a sud).
• C/ Estudis – carrer Fossar Vell – c/ Sant Antoni – c/ Església – c/ Palmerar (eix que travessa el nucli antic de l’oest a est).

En aplicació de l’esperit de la Llei de barris l’Ajuntament va crear la Comissió del nucli antic, un espai de participació que va aplegar professionals independents (arquitectes, historiadors...), representants d’associacions de veïns i entitats culturals, veïns interessats, representants de les diferents forces polítiques, mitjans de comunicació... Es interessant recordar que eren membres d’aquesta comissió que es va reunir més de dos anys, l’actual regidora de mobilitat, la Sra. Glòria García i l’actual regidor d’urbanisme, el Sr. Joan Giribet. Aquest últim, a més, va estar activament lligat al projecte del nucli antic, doncs va ser el redactor d’un dels eixos d’actuació del PEMU.

Les eleccions del maig de 2011 van portar un canvi de govern i amb això van canviar les polítiques. En el tema de mobilitat, en comptes d’acabar i millorar el treball que s’havia fet, reclamant i solucionant els desperfectes que havien quedat en alguns carrers, el que van fer, va estar, eliminar les mesures de pacificació que l’equip anterior havia aplicat i que, val la pena recordar, s’havien aprovat per unanimitat. Així es van suprimir els bucles d’entrada i sortida de vehicles per a residents, van anul·lar i/o traslladar les càmeres a altres indrets de la ciutat, obrint la zona al transit rodat de pas de tota mena de vehicles, tal com havia estat en el passat.

Aquesta decisió política no va tenir en compte que els paviments emprats, i pels quals s’havien rebut diners públics no eren els més adequats per a suportar el pes i els efectes prolongats del transit rodat de pas. Tampoc van valorar suficientment que els carrers amb plataforma única (sense vorera) augmentarien el domini del vehicle en un barri caracteritzat per carrers estrets i baixa densitat de població. Ni van donar importància al fet de que amb aquest gir, posaven en risc els diners concedits, al incomplir, entre d’altres la Llei de finances públiques de Catalunya 38/2003, ja que com tothom sap, en el cas que s’incompleixi la finalitat per a la qual s’ha rebut una subvenció, bé totalment o parcialment, en haver destinat les quantitats percebudes a finalitats diferents, s’han de tornar els diners.

L’altra dia passejant amb la família pel passeig de Sant Joan, me’n vaig adonar que l’Ajuntament de Barcelona, també governat per Convergència i Unió, havia instal·lat el mateix paviment que nosaltres tenim al nucli antic de Vilanova a les amplies voreres del passeig. I que en les obres realitzades a la Diagonal, l’esmentat paviment també s’havia usat per a diferenciar les zones d’estacionament eventual de vehicles de la zona de transit de pas. Admirant quan havien guanyat aquests dos espais i el clar aspecte de civisme que oferien, em va venir a la memòria tot el que els hi acabo d’explicar i com a la nostra ciutat, en comptes de tenir un barri antic magníficament recuperat, per a gaudi i orgull de vilatans i vilatanes, després d’unes obres històriques i milionàries, el que tenim és un munt de carrers malmesos, com és el cas, de la plaça Llarga, Sant Antoni, Església... alguns dels quals, ja han hagut de ser reparats (si és que això se li pot dir reparació!).

D’altres, reurbanitzats amb altres subvencions com el Plan Zapatero o la Diputació de Barcelona també estan malmesos, amb importants irregularitats que suposen un perill clar per a vianants, ciclistes i motoristes i causant a més, molèsties de soroll als veïns (c/ Correu, c/ Providència, cruïlles de Sant Pau, Sant Joan, etc.).

Tot plegat no ajuda a dinamitzar, ni a donar una imatge ferma i positiva, més aviat és un important condicionament econòmic que pesa al damunt de la ciutat i afecta als ciutadans que amb moltes dificultats intentem tirar endavant les nostres vides i els nostres negocis. I al damunt, resulta lamentable, saber que la situació incompleix, a part del Decret ja esmentat, com a mínim, les següents normatives:

• Decret 362/2006, de 3 d’octubre,sobre Directrius de mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Article 3, punts 11,12,13,14 i 15 del Article 4. Parla de promoure entre la ciutadania un canvi de cultura vers la mobilitat sostenible i segura. I de reduir l’impacte associat a la mobilitat i millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

• Pla de Millora Urbana del nucli antic de Vilanova i la Geltrú redactat per l’arquitecte Amador Ferrer, punt 5. 1 Xarxa Viaria de la memòria d’ordenació del text refós del Pla de Millora Urbana del nucli antic, actualment vigent.

• Llei 9/2003, article 2 - punts a), e), h). I també article 9, punt 1) del Article 18. Es fa referència a que la ciutadania te dret a l’accessibilitat en unes condicions de mobilitat adequades i segures i amb el mínim impacte ambiental possible. I que ha d’haver implicació ciutadania en les decisions sobre mobilitat que li afectin.

• DECRET 369/2004, de 7 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial. Amb l’eliminació de càmeres i senyals, els carrers que tenien un caire residencial han passat a ser vials de connexió. En l’Article 21 parla de les obligacions dels beneficiaris d’aquest tipus de subvenció, qui estan obligats a dur a terme les actuacions aprovades i a notificar les modificacions per les quals s’han rebut els ajuts.

Davant les queixes que aquesta situació ha causat, el govern actual simplement s’ha dedicat a repetir que les obres és van fer malament. Ningú excusa els errors de governs anteriors però el que està clar és que ara la rendició de comptes correspon a l’actual equip de govern que alguna cosa tenen a dir.