La cúria santa

Sap el papa Francesc tot el que té a l'empresa? En cas de saber-ho, cosa humanament impossible, plegaria el negoci i sen'aniria de vacances, com el seu predecessor. El vicari de Crist a la terra, cap de l'església més universal, no pot saber totes les coses que passen a la seva diòcesi. Coses que passen per les declaracions de l'antinacionalista bisbe de Donostia, cridat a substituir un nacionalista que se'ls hi estava posant "xulo". Per intervenció divina? No, per obra i gràcia de la conferència episcopal espanyola, amb sermó de Rouco Varela.

No sabent què ha estat posat en boca de qui, es tracta d'un personatge addicta a la mediateca i a posar tot l'èmfasi en fer-se popular. El llibre que li atribueixen, i, que a les acaballes sembla no haver escrit més que el pròleg, s'ha venut millor amb l’enrenou que d’unes “suposades” declaracions fetes en una entrevista, per una professional que em mereix tot el crèdit, en el mitjà ràdio i en directe. Avui en dia, aquesta forma de treballar, no admet discussió possible. La xenofòbia, homofòbia i masclisme que traspua aquest personatge és de jutjat de guàrdia. Res no l’eximeix.

Clar que podríem passar com ho fem de la merda. Però, no és casual. Raons ocultes obliguen la seva existència. L’església sempre ha sabut ballar amb qualsevol tipus de poder establert per lleig que fos. Tot i que ho acabo d’escriure, em don compte que no són raons ocultes malgrat ser objectes de desigs obscurs. La política, mossèn (em refereix-ho al bisbe) és del tot terrenal i no crec que vostès siguin els més apropiats per trobar-hi un tarannà etern, cas que hi sigui.

Els pobres mortals que intentem trampejar la vida que ens ha tocat viure, mantenint-los i atorgant-lis tota sèrie de privilegis no ens mereixem el menyspreu i el mal tracte que ens demostra gent com aquesta.

Si jo fos la Gemma, li preguntaria al mossèn si per ell les víctimes d’Haití són les mateixes que les del Nepal. Potser el déu amb qui creuen, a hores d’ara, li hagi fet veure-hi clar i li hagi imposat una penitència sense perdó.

Sort en té de que l’església d’Euskal Herria no sigui la d’abans. No la que passava per dur txapela amb la sotana. La que s’havia compromès amb el seu poble. Clar que vostè, mossèn, encara no havia nascut.