El Manel és un candidat feliç

Ell està conten. Es presenta per primer cop a les eleccions del seu poble. Ja fa uns 7 anys que tenia guardat el carnet del partit, però mai l’havia fet servir. Ara l’han anomenat per decret quasi diví candidat a l’alcaldia, el número u. El millor dels millors. L’escollit. Llavors ha recorregut a la seva filla per configurar una llista d’amics per donar cos a la seva gesta vital. Durant setmanes i mesos ha estat treballant en silenci per trobar els més útils. També ha fet un esforç personal per promocionar la seva imatge. Un regim estricte de batuts i amanides a dojo que l’han rebaixat uns quants quilets fins a donar-li una silueta envejable. De la resta ja se n’ha encarregat el photoshop que ha acabat de convertir-lo en el candidat ideal.

En els seus cercles més propers s’han elaborat exhaustius estudis sobre la intenció de vot, l’evolució dels sufragis en les darreres eleccions i altres dades prou importants per assegurar-se ser el primer en tot. En totes les entrevistes ha aprofitat qualsevol joc de paraules a l’atzar per donar a entendre als quatre vents que ell serà el proper alcalde. Evidentment la resta de la llista ja fa dies que  tenen coll avalll això de ser equip de govern.

Ja fa dies que ha encarregat el cava a una empresa de Barcelona per la gran nit. Ben fresquet amb unes pastes salades serà la combinació final amb un triomf total per aconseguir el clímax. Eer el primer, l’escollit, el número u, l’alcalde, el qui mana sempre amb una oposició que és quedarà  sense capacitat de maniobra.

El seu missatge està en una renovació integral del seu poble. Ho canviarem tot. A partir d’ara si fa falta a l’ensenyament li direm educació o viceversa i Serveis Socials es passarà a convertir en Benestar Social. S’ha de notar que es hi ha saba nova. Es canviaran les carpetes de colors i la lletra i la mida de les comunicacions oficials del consistori. Crearem una munió de reglaments i normatives per controlar la participació ciutadana, la vestimenta a la via pública, l’estat dels camins, el preu de les consumicions als esplais municipals, l’ús del monopatí i bicicletes a la via pública, l’ús de mòbils i tablets en les grans aglomeracions la tinença domèstica dels animals amb una  apartat especial per a la cria de canaris als balcons dels pisos inferiors.

El Manel ha comprat una vestit de marca d’una reconeguda multinacional amb seu a Barcelona per la gran data quan sortirà al balcó de la i proclamarà que la seva candidatura ha guanyat per una àmplia majoria aplastant. Ara s’ha comprat una bonica corbata amb una petita estampació de l’estelada pera quan surti a dir el seu discurs que fa dies que memoritza a casa amb un seguit de buits en el guió que omplirà en el darrer moment quan conegui el resultat que no serà inferior al 80% dels sufragis.

Ja fa dies que ha creat una adreça de Twitter i Facebook perquè la gent es pugui comunicar amb ell. Evidentment un gabinet de gestió del seu càrrec porta al dia tot aquest tema de les xarxes socials i comunicacions oficials.

El Manel ja fa dies que a casa seva té una llarga llista de currículums d’amics seus que li han demanat un petit favor per quan entri per la porta gran. Els hi ha anat dient que farà el que pugui per tenir el màxim de gent contenta. S’han de privatitzar nous serveis i segurament hi trobarem lloc.

El Manel ja té el vestit triat per quan el líder del seu partit l’acompanyi en el míting de campanya. Ja fa dies que el va encarregar a mida Ha contractat un fotògraf i un parell de periodistes perquè facin les cròniques de tota la campanya i després les filtrin als mitjans de comunicació. Ell sap que els periodistes estan molt ocupats aquests dies, llavors a canvi de proporcionar la informació als mitjans de comunicació ells retoquen el text perquè cada petit pas cap al poder absolut es converteixi en una gesta èpica.

Aquests dies aniran amunt i avall tocant timbres, obrint portes per presentar-se a la ciutadania. Ja té un parell o tres de camises per cada dia perquè l’esforç es considerable amb el sol que li cau sobre el seu barret cobert amb una estelada.

El Manel és un home feliç. La gent de la seva família també ho comparteix aquesta joia que la política li ha proporcionat. Aquesta fama l’envolta. Òbviament tots els membres de la candidatura comparteixen aquest sentiment amb fermesa i convicció. Durant un parell o tres de mesos ha passat més hores amb ells que no pas a casa amb la dona i el gat.  Les enquestes que ell no ha creat no li són gens favorables. Els vots del seus oponents quasi duplica els seus, però ell no ha cregut mai aquests estudis que molts cops estan fets amb unes intencions perverses. Amb els seus diners va pagar una enquesta i una estimació de vot que el posen en el lloc més alt. Ell hi creu amb els ulls clucs. De la resta, no cal fer cas. Ell és un home feliç i segurament ho serà en els propers anys. Ningú li fa ombra, potser la realitat el faci tocar de peus a terra, però ara ha tocat el cel i ningú l’obliga a baixar.