Escrutini electoral

El dia que vaig intentar un tripijoc amb la paraula eleccions i la vaig substituir per “ereccions” s'hem varen llençar al coll. Directes a la jugular! Tot i tenir la mateixa desinència, el radical era diferent. Em vaig equivocar. Això si, només per sis lletres de l’abecedari. Aquesta gent que se'n recorda de nosaltres, tres cops en cada quadrienni, no tenen sentit de l'humor.

El fet de que les consultes les facin per sufragi universal és una de les moltes coses que no he acabat d'entendre. Sufragi rima amb naufragi. Amb la coincidència del sufix n'hi ha prou per fer-me trempar. I remembrar el monòleg d'en Capri, quan li demana el salvavides a la dona que l’ha pescat, mentre la nau s'esfondra: “Deixi-me'l que vaig a la cantonada i li torno!”

La política és pels polítics com el salvavides del nàufrag d'en Joan Capri. Si els vots són per sufragi universal, és per comptar-los. I fer-ho amb l'esperança de que cada cop n'hi hagi més o els mateixos. No sempre passa!

També em té corprès el fet de que, guanyin o perdin, sempre surtin contents. Sempre trobin algun motiu per no haver de dir que han perdut vots o han deixat de guanyar escons.

Els nomenaments es fan en el decurs d’un període transitori on el mandatari sortint queda en funcions fins el traspàs de poders. Amb aquest procediment s'estalvien una intervenció per part del poble que, en veure el consistori o centre de poder buit, podria prendre la decisió d’ocupar-lo.

Sense entrar en interioritats de signatures respectades com si fossin ascensors al buit on, en obrir-se les portes cedíssim el pas per educació, la vida inútil d'un polític electe no és efímera. 26 anys no són el mateix que 21, però, en qualsevol cas, és massa temps per no haver acabat de fer-ho tot.

L'electorat demostra un coneixement fora de lo comú quan es tracta de dipositar la seva confiança i atorgar el seu vot a un polític de nova volada. “Però, tu ja el coneixes aquest?” “I tant!” “De què, moreno?”

A la classe política ja li va bé ser atacada per poder passar al contraatac. El joc polític no es gota creatiu i el símil futbolístic que acabo de fer servir és el més suau que podia emprar, donades les circumstàncies.

Per a no cansar-los més, els tinc que dir que en fullejar la premsa, l’endemà de les municipals, vaig tenir que fer un esforç per creure’m el que estava llegint. Era l’encapçalament d’una suposada crònica política i deia: “Els comicis s’han desenvolupat en ambient festiu, sense incidències destacables i acompanyats pel bon temps”. S’ha perdut un meteoròleg!

Intentem interpretar-ho. Lo d’ambient festiu ho deia perquè era diumenge, com la majoria de vegades. Un temps pagat per l’elector del seu temps de lleure. Les incidències destacables devien fer referència a panys segellats amb silicona, a la manca de paperetes d’un determinat color o al retard en el càtering. I el bon temps... La platja era plena com un rovell de dues gemes!