La consulta d'Unió Democratica de Catalunya

Unió Democràtica de Catalunya (UDC) ha impulsat un exercici de radicalitat democràtica davant el moment transcendental que afronta Catalunya, amb un procediment totalment democràtic i transparent. La Consulta a la militància impulsada per la Direcció del Partit es un debat intern (i no una lluita de poder o un debat successori, com s’ha volgut fer veure) sobre l’espai que UDC ha d’ocupar davant la situació actual.

La societat catalana està anant cap a una polarització molt perillosa que provoca que no es pugui tirar endavant un projecte de país. La centralitat està desapareixent, i mentrestant un 45% de la Societat estigui en un extrem, i l’altre 55% en l’altre (ja no especifico, en quina direcció), no es podrà tirar endavant un Procés cohesionat amb èxit i garanties. A més, sense una llista unitària, encara serà més confós treure una lectura clara del resultat. Es cert, que Catalunya, el darrer trienni, ha intentat trobar l’encaix a l’Estat espanyol, sense aconseguir-ho. Al meu criteri, un dels errors més grans que ha comès el Govern de Madrid, es no reconèixer que l’Estat espanyol es plurinacional. L’intent actual de recentralització, n’és un obvi exemple. Però a Catalunya, no hem de cometre el mateix error: la societat catalana es molt plural, tal com es pot comprovar en les darreres eleccions parlamentàries, europees i municipals. El Procés no pot excloure part d’aquesta Societat; ha de reunir com més grups i sensibilitats millor, i no ens podem tancar en posicions tant simples com les extremes. Des de fa ja un temps, s’han anat perdent suports al Procés a mesura que s’han polaritzat postures; sectors econòmics, socials i partits polítics s’han quedat al marge. Queda en evidència que no hi ha unanimitat.

Una altre dada a tenir en compte,  (segons les dades emeses per diferents enquestes) es que la gran majoria que hi havia sobre el Dret a Decidir (80%), no s’ha aconseguit traslladar a les postures independentistes actuals (40-55%). Es evident, doncs que no ha funcionat la progressió de traslladar el consens sobre el Dret a decidir cap a les postures independentistes de “Caixa o Faixa”. Per tant a UDC, creiem, que davant l’escenari descrit, el Procés de reivindicació nacional, s’hauria d’ampliar amb la veu i visió que el Partit pot oferir. Negar la pregunta que es formula, es excloure una part del Catalanisme integrador; Catalanisme que actualment està orfe davant de les postures actuals d’altres partits i que es necessari per muscular les reivindicacions de Catalunya.

UDC, en l’aspecte nacional, es un reflex de la Catalunya plural descrita, i amb la pregunta acordada, el que es vol aconseguir, es integrar el màxim consens possible per apropar postures, amb posicions centralitzades i allunyades de l’extrem. Per tant, la situació actual de Catalunya, entenem que es molt complex, i la resposta que almenys UDC ha de donar a la Societat, no ha de ser curta i simple, sinó que també ha de tenir la seva complexitat. Però complexitat no significa opacitat ni es contraposa a claredat. La ciutadania demana claredat i no ambigüitat. Es una pregunta molt explícita: El que es pot votar es SI o NO a un conjunt de condicions que en positiu, UDC, des de allò que és, un Partit Nacionalista, no posa límits a l’ambició nacional de sobirania i que pretén portar-lo a terme amb cohesió, democràcia, diàleg i seguretat jurídica des de la política. No son condicions per entorpir, si no per enriquir i enfortir el Procés, per tant, com s’ha fet córrer, no es busca un trencament de la Federació. Es una aportació positiva que intentarem portar tant lluny com sigui possible.

UDC aspira a aconseguir la Plena Sobirania per Catalunya; l’Independència, la Confederació….. en son l’instrument. La pregunta que es formula, vol aportar uns criteris de COM s’ha de portar el procés. No hi ha res en la pregunta que deixi de ser  sobiranista; el que si que no hi ha, es un acte de fe d’adhesió al full de ruta firmat per ERC i CDC. Hem de separar Independència, Sobirania i Full de ruta: De fulls de ruta en veurem molts; pràcticament un per partit; de Sobirania, només n’hi ha una; i de Solucions per aplicar la Sobirania, n’hi ha moltes. La pregunta reflexa les modificacions que UDC pot aportar al full de ruta firmat amb l’ànim de sumar consensos i ampliar cohesions. Es una proposta constructiva i positiva sobre unes bases que hauran de ser persistents en el temps per convèncer molts altres aliats que trobarem a la UE, si som persistents com a país i l’estat espanyol segueix amb el seu immobilisme. Així doncs, com he reiterat, els postulats que  proposa UDC, primer a la seva militància, després, si son acceptats, a la societat catalana, son en ànim de sumar i enriquir voluntats i son una senyal d’independència ideològica respecte altres partits.

Per acabar doncs, en la pregunta que es postula a la militància d’UDC, no hi ha cap ralla que s’oposi a l’Independència; si, al mecanisme. I se’ns ha criticat molt per això, i es que sembla que actualment ja no només hem de ser independentistes, si no que no som prou purs com a catalans si no ho fem com altres partits indiquen. Hem de ser oberts i incorporar nous criteris. El Procés no pot ser patrimoni d’un o dos partits; ho ha de ser d’una majoria àmplia d’entitats civils i partits polítics on tothom hi ha de dir la seva;  hem de tenir en compte, que al full de ruta de CDC i ERC, la CUP, encara no s’hi ha afegit; Ada Colau, i tot el moviment que representa, a qui li va l’Alcaldia, tampoc s’incorpora, el PSC, es va despenjar des del primer minut; si no fem esforços per a ajuntar el màxim de consens per a cohesionar les voluntats, al final ERC i CDC es quedaran sols, i els altres, aïllats, i la màxima de “divide i vencerás”, tant anunciada des de Madrid, s’imposarà.

Albert Peris i Miras
Secretari de l’Executiu Comarcal d’UDC a l’Alt Penedès