Sir Christopher 'Dracula' Lee

Quan érem petits, una veïna ens explicava pel·lícules de vampirs, asseguts a la vorera de casa seva, a la llum d'una formosa lluna plena, en les nits d'un ric estiu, mentre mossegàvem els entrepans que a casa ens havien fet per sopar. Relats només interromputs per les freqüents anades i vingudes al lavabo. Una alteració nerviosa comprensible entre la mainada que passa cangueli a gust.

El nostre inconscient, atabalat per l'imaginari d'aquell petit comitè i quasi rendit per la son no tenia límits. Bé, quan ens cridaven per anar a dormir, s'havia acabat la sessió cinematogràfica i començava la del cinema dels llençols blancs.

A la nostra contaire no li calia fer cap esforç per descriure el personatge estel·lar d'aquelles narracions. El comte Dràcula. El rei dels vampirs. Christohper Frank Carandini Lee. L'actor que, ara si, ens ha deixat per sempre. Sense elixirs d'immortalitat.

Amb el pas del temps, varem aprendre que, lluny del personatge que la Hammer li oferí una vintena de vegades, hi havia un actor, alt com un sant pau, professional i disciplinat com pocs i amb aquella timidesa que els anglesos transformen en elegància i fair play.

Grans dots de seducció

De no haver estat encasellat en el paper de príncep de les tenebres, gent com David Niven o Humpery Bogart l'haguéssin tingut que compartir. La seva veu, considerada una de les 20 millors veus masculines, de parla anglosaxona, de tota la història del cinema, decantava la balança al seu favor.

Molt ben considerat com tirador d'esgrima, la seva envergadura el convertí en un seriós oponent, fins i tot, en les lluites de rodatge.

Un notable ésser humà mortal

Un director català s’hi posà en contacte per oferir-li el rodatge d'un documental. Més aviat es tractava d’un “making off”. Era sabedor que el pressupost que tenien no els permetia fer-se amb els seu serveis. Lluny del que espera, li va dir per telèfon que podien comptar amb ell a canvi, només, de dues condicions: ser convidat amb un passatge d'avió fins a Barcelona i que li aconseguissin una reserva per poder jugar al golf, un dels seus esports preferits, en el camp del Prat, cada cop que el rodatge li ho permetès. El director era Pere Portabella i el documental portava per títol: “Cuadecuc, vampir”. Corria l'any 1970. La censura no va permetre la seva estrena. No arribà a les pantalles fins al cap de 38 anys d'haver estat rodat.

Músic heavy

Com a cantant i guitarrista arribà a tocar i enregistrar amb grups com Manovar i Rapsody on Fire. La seva fantàstica veu i dicció li permeteren ser un bon actor de doblatge i reforçar la presència a la pantalla de personatges com Saruman o el Comte Dooku a The Lord of the Rings i Star Wars.

“This is your live”.

Els recomano el visionat d’un video que córrer per la xarxa on Christopher Lee rep l’homenatge de la seva familia i els seus amics. La versió anglesa de “Ésta es su vida”, posat en antena per TVE ja fa uns quants anyets. Al final del programa, els espera una terrorífica sorpresa!

Si els vampirs tenen un cel, segur que han brindat amb una copa de Bloody Mary 0+, gran reserva, com correspon a la seva categoria. Gràcies, Milord!