Una comarca ben farcida de potencialitats

Tornem a un any més a l’estiu, deixem la rutina del dia a dia i durant un parell de mesos intentem viure diferent fins que el temps i el calendari ens torni a posar al nostre lloc. Aquesta mena de mercat obsolet i ben sortit de productes de menjar forans que té lloc a la Coma-ruga és un clar indicador d’aquest canvi. Comencen les festes majors. Una bona excusa  per anar de revetlla i gaudir d’aquests caps de setmana que no s’acaben mai.

Ara no és temps de pensar en la política, la crisis de CiU ha caigut just en la línia vermella de separació d’aquest període. A la tardor tornarem a entrar de ple en una nova etapa per decidir el futur Govern de Catalunya. Pot passar de tot, només ens cal esperar que decideix la gent. No hem de fer cas el que diuen les enquestes. Cada dia hi ha més persones que tenen interioritzat el políticament correcte i a l’hora de la veritat aposten per qualsevol formació tot i que no tingui res a veure amb allò que han manifestat davant d’un enquestador. La gent ja està fart de vot útil, de ser un ciutadà exemplar que recicla i complex les normes de convivència bàsica. Cada dia hi ha més persones que trenquen aquests models no escrits de convivència, evidentment els costa un xic més trencar amb les línies vermelles que els pot portar problemes administratius i fins i tot penals. En un país presumptament ric com era el nostre abans d’entrar en aquesta crisis si que tenien sentit les multes i sancions. Avui en dia on ocupar un pis i viure paral·lel a la legalitat està consentit i fins i tot si ho fas amb educació i no molestes als veïns queda bé i tot resulta que pagar una multa és una cosa retrògrada que ja forma part del nostre passat. La gràcia és poder posar-se alguna cosa a la boca cada dia. La resta és un exercici que depèn de les circumstàncies.

Acabarem amb els nostres problemes prenent el sol a les platges que tenim, posant-nos crema al cos no sigui que després ho passem malament. Les conseqüències ja les coneixem. Per arribar al nostre destí hi podem anar per la via verda que és un dels espais més concorreguts del Vendrell. Crec que en alguns mesos hi ha més gent fent aquesta ruta del colesterol que no pas a la Rambla del Vendrell. Els més senyors aniran amb tren, evidentment sense pagar bitllet, si els enganxen mala sort, però abans ja donaran un cop d’ull a les xarxes socials a veure per on estan avui els revisors. No faltaran els top manta que tornen a ocupar el passeig marítim de Coma-ruga, però sense els nivells d’altres anys. Una cosa més raonable. Sembla fins i tot que hi hagi hagut un pacte entre les diferents parts, per alguna cosa deuen servir les conferències en un hotel de cinc estrelles. En una zona estan ells amb les seves bossa de mà i cd’s i més endavant estan les botigues que ens ofereixen els típics objectes per a turistes.

La gran estrella d’aquest estiu serà Calafell amb el seu nou passeig que ha provocat que el del Vendrell hagi quedat un xic antiquat. Un any més Calafell serà el municipi que recull més gent amb els seus bars, les seves botigues i altres espais que saben atraure el turisme any rere any.

Els més moderns ens parlaran de les rutes de dins el Baix Penedès per conèixer cellers, vinyes i la nostra part més muntanyosa, però ara per ara desconec que algú hagi organitzat una proposta seriosa tenint en compte tot aquest potencial del Baix Penedès amb les diferents parts. Hi ha propostes concretes, però falta unir esforços. Recordeu que aquesta comarca és un espai que és presumptament rica en moltes coses, però si no ho lliguem una mica i som capaços de vendre un producte amb cara i ulls ens quedarem allí a les golfes amb cara de bons nens. Haurem de seguir esperant que algú ho tiri endavant de cara al client.  Per internet i ho pugui vendre amb uns mínims garantits que ho tenim de fa anys i panys, però està tot  allí com el pagès que té uns melons molt dolços a la vinya i ningú els va collir. Així som nosaltres farcits de potencialitats. Ara ja sabem que els tenim, ara només falta entrar en aquesta nova fase que potser algun emprenedor ho farà. Temps al temps.

Aquest és el nostre espai i el nostre món durant aquests mesos. Tindrem turistes, segones residències i algú que vindrà a veure el món del Pau Casals o de l’Apel·les Fenosa, però ara per ara som platja, som parada de tren i turisme de xancles, nevera, tauleta de càmping, cadires de plàstic i per dinar pollastre a l’ast amb patates xips i un refresc portat de casa. Un dels àpats que comparteixen molts dels nostres visitants i que no li donem el reconeixement que es mereix. L’altre element popular que és un reclam són les patates braves. Evidentment en aquesta comarca hi ha llocs que són exquisides, però en altres sembla més pròpies per omplir d’alguna manera l’expedient.

Nosaltres estem aquí, esperant que arriben les Festes dels Barris del Vendrell que és el més popular que tenim amb una Fira del Pilar (abans Santa Teresa) que cada any perd una mica més i una festa major que està agafant empenta gràcies als Nens que ja comencen a fer-se grans i iniciatives com l’Embarcada entre d’altres que estan convertint-se en la clau d’aquests dies tan esperats. Només falta que s’hi vagin integrant nouvinguts que són els que dominen demogràficament la vila. Aquesta és la nostra història, ni més ni menys. Aquest estiu no tenim Mundial de futbol, ni Olimpíades haurem de seguir el món com camina mentre prenem una cervesa ben fresqueta en alguna terrassa o ens anem a caminar per la platja mirant com el mar acaricia les ones pensant quantes coses encara queden pendents de canviar.