Capgirem Sitges, l'Ajuntament al carrer

Capgirem Sitges apareixia a l'octubre de l'any passat amb una doble voluntat: debatre i construir polítiques alternatives pel municipi i començar a teixir complicitats ens les dues organitzacions polítiques implicades (Procés Constituent i la CUP) i de persones independents de cara a una possible candidatura conjunta de l'esquerra rupturista i independentista del poble a les eleccions municipals del maig passat.

Més de mig any després, de quatre assemblees obertes temàtiques, d'una campanya electoral i unes eleccions municipals; havent acomplert un dels objectius fundacionals com és la participació a les eleccions municipals sota la candidatura CUP-PC-Capgirem Sitges, toca reactivar les funcions d'espai de debat i construcció d'alternatives polítiques per Sitges.

Al llarg de les dues assemblees obertes que vam dedicar a debatre el paper de Capgirem Sitges a les eleccions es va veure que, si bé Capgirem aportaria el nom, els resultats dels debats i bona part de les persones participants a la candidatura política; una part important de la “militància” estava interessada en mantenir la plataforma fora de la voràgine institucional per tal de no veure's contaminada pel treball feixuc i extremadament burocràtic d'un Ajuntament.

És doncs, ara, el moment de reactivar l'únic espai de debat polític del municipi més enllà de les institucions i reprendre la bona feina que s'havia iniciat la tardor passada. Com vam debatre amb Itziar González i agafant com a referent la imatge de la marquesina que acull a la població sota seu, cal construir espais participatius de treball continuat i comunitari que, amb el suport polític (no oblidem els tres regidors que tenim al Ple!), esdevinguin una realitat sòlida.

Tot i això, també és ara un bon moment per fer autocrítica d'aquella primera etapa de Capgirem Sitges. Tot i que la participació i la qualitat dels debats es pot considerar com un èxit en un poble com Sitges i sent un projecte sorgit de l'esquerra rupturista, també és cert que va mancar un major seguiment i treball dels debats realitzats a les assemblees obertes temàtiques, cosa totalment necessària si es volen construir alternatives realment viables que vagin més enllà de l'enunciat d'una idea o projecte. Caldrà doncs aprofundir en els resultats dels debats per fer-los sòlids i viables.

D'altra banda, també cal donar a Capgirem Sitges un caràcter mobilitzador que fins ara no ha tingut i, si es creu necessari, fer visible les problemàtiques i les alternatives d'una manera explícita al carrer. Aquestes mobilitzacions dependran del caràcter de les reivindicacions i podrien tenir diferents formats: des d'aquells més habituals com paradetes informatives, concentracions o
manifestacions; a aquelles més innovadores com performances, accions teatrals, instal·lacions, etc.

Organització

Aquesta proposta ambiciosa necessita d'una organització i, sobretot, un treball continuat de seguiment major del que es va assolir a la tardor-hivern passats. Alhora, però, no podem ni volem oblidar que l'ànima de Capgirem Sitges és la mobilització i la participació dels i les sitgetanes en les assemblees obertes de debat polític.

Per tant, es proposa una organització de caràcter mixt entre assemblees obertes temàtiques, comissions de treball i uns càrrecs tècnics encarregats de la difusió i l'organització de les assemblees.

- Assemblees Obertes Temàtiques

Tal com diu el nom, aquestes trobades son de caràcter obert (fortament promocionades) i temàtiques (encarades a tractar un aspecte concret) i tenen una periodicitat mensual al primer diumenge de mes.

De fet, no disten gaire de les assemblees temàtiques realitzades fins ara però sense un calendari marcat per unes eleccions locals. Això, ens permetria retornar a temes ja tractats en altres assemblees per tal d'afinar propostes.

Per posar un exemple, una possible AOT podria tractar sobre energia amb l'objectiu de buscar i debatre propostes encaminades a crear un model energètic municipal basat en les energies renovables, el racionament i l'autoproducció. El fet de no estar encorssetats pel calendari, ens permetria debatre el tema en més d'una assemblea (no cal que siguin consecutives) amb, per exemple, la participació de col·lectius o persones expertes, debats, funcionaris i tècnics municipals, etc.

- Comissions de treball

Aquestes comissions de nova creació i obertes a la participació de qui ho volgués segons els seus interessos, serien les encarregades de fer el seguiment dels resultats de les AOT amb l'objectiu d'acabar redactant un projecte realitzable o convocar les mobilitzacions que es creguin adients.

Tot i no tenir una periodicitat marcada (es deixa a la disponibilitat dels membres), les comissions son de vital importància per l'èxit de les propostes i, per tant, es necessita d'un treball constant.

Seguint amb l'exemple, la comissió encarregada de treballar sobre el model energètic de Sitges hauria de redactar aquest projecte tenint en compte els diferents aspectes tècnics i legals que hi intervenen.

- Càrrecs tècnics

Tot i no existir formalment, ja hi havia persones que els desenvolupaven. En aquest cas, es creu necessària la creació de dos càrrecs de caràcter tècnic: organització i difusió.

La persona a càrrec de l'organització seria la responsable (que no vol dir que sigui la única que desenvolupi aquesta tasca) encarregada de gestionar el correu electrònic, fer un seguiment de les comissions de treball i organitzar les AOT (buscar espais, ponents, etc.). 

En canvi, la persona a càrrec de la difusió (igualment no vol dir que sigui la única que desenvolupi aquesta tasca) és l'encarregada de publicitar les diferents AOT i els seus resultats, gestionar les xarxes socials i el web, contactar amb els mitjans de comunicació i la creació d'aquell material publicitari necessari (sobretot cartells).