No tothom es mou al ritme de la tenora

Una de les notes curioses que aquests dies s’han pogut veure en les xarxes ha estat el concurs de Rap convocat per la Joventut de Podemos el proper 2 d’agost a Coma-ruga. Nosaltres que som una comarca especialitzada en música clàssica i dediquem molts dels nostres esforços al gran mestre Pau Casals, popular arreu del món pel seu vessant artístic i humà. Ara un grup polític amb una clara vinculació a dos regidors del consistori Vendrellenc decideix muntar una proposta diferent a la plaça Germans Trillas de Coma-ruga. Un epicentre turístic on les grans gestes locals i comarcals han anat difuminant-se fins arribar a uns nivells freàtics com el cas del Turismar que en l’anterior edició ja va haver de combinar xoriços forans i tarot perquè ja no sabia com omplir les paradetes per intentar mantenir uns mínims que fa anys que es van perdre i ningú ha sabut recuperar.

Realment a la comarca estem molt ben servits amb formacions il·lustres com Camerata XXI, Camera Musicae, Cobla Sant Jordi. No podem passar per alt totes aquestes cobles que els diumenges a la tarda omplen les terrasses de la Rambla del Vendrell mentre la gent pren un refresc i els més agosarats ballen al so de la tenora.

La comarca tenim dues grans propostes musicals: El Festival Internacional de Música Pau Casals i el Festival de Música del Baix Penedès, que tot i aquest nom comarcal per coses de màrqueting se celebra a l’església de l’Assumpció de Segur de Calafell en un temple que té més d’auditori que no pas de santuari. En els concerts convencionals és un tema que estem ben servits amb un autobús que connecta el centre del Vendrell amb Sant Salvador per poder anar a cada concert amb transport públic i tornar a casa sense partir cap problema d’estacionament. Evidentment no falten els bonus que et permet gaudir de descomptes molt importants en aquests concerts.

A la gent que no ens va aquest tipus de música, ens hem de conformar en anar resseguint les festes majors, sales de concerts i altres espais del Vendrell, comarca, rodalies i més enllà si fa falta. El Vendrell gaudeix de quatre auditoris amb força similituds. Evidentment ara falta el principal que és omplir amb una programació àmplia i estable aquests espais públics. El més mimat és el de la platja que durant gairebé tot l’any mostra una oferta de diferents estils amb uns trets comuns que combinen el jazz, blues, clàssica, tradicional fins i tot en algun cop. Ara ens falta omplir els dos restants que de tant en tant hi posem alguna cosa per saber que estan allà

En aquestes darreres eleccions municipals els resultats del Vendrell van trencar moltes enquestes i previsions i van deixar el bipartidisme a l’altra banda de l’escenari. Això de la parelleta ja s’ha acabat. La lectura dels resultats d’aquests comicis és que al Vendrell hi ha de tot: nacionalistes, independentistes, constitucionalistes, federalistes, europeistes, anarquistes (potser els més nombrosos perquè no van anar a votar), catalanistes. Tots ells van votar o no segons la seva manera de pensar, però no es van deixar emportar per aquesta gran mentida del vot útil que és l’excusa barata per defensar un bipartidisme irreal.

La gent es va poder manifestar segons les seves tendències. Una cosa que pot agradar o no, però aquest és el Vendrell fruit de la bombolla immobiliària i d’un creixement desmesurat i sense control. Un Vendrell amb moltes potencialitats que estan allí, però de moment ens posen a la cua de Catalunya en oportunitat laborals i medi ambient segons el darrer estudi de l’ADEG.

Lligant els estils musicals predominants a la vila i el resultat electoral al Vendrell he de dir que trobo a faltar a la vila i comarca més varietat musical en l’oferta pública que s’ofereix. Segurament hi ha alguna cosa, però no he sabut trobar buscant i refrescant la memòria, però a la gent jove que té la mala sort que li agradi el rap, el break&dance i altres. On han d’anar a gaudir d’aquests estils? Fa uns anys era innecessari, però ens hem d’adaptar a les noves tendències. Ja està bé que tinguem 40 principals amb botellon fins que surti el sol, però hi ha altres tendències que encara estan ben orfes. S’haurien d’introduir de mica en mica. Les havaneres ja estan més que consolidades amb un públic assidu, però cada dia hi ha més gent que no sé pas per quin motiu escolten hip-hop i mira que són maques i tendres les sardanes i el refilar de la tenora, però hauríem de donar una oportunitat  aquests orfes musicals que possiblement també es prenen un talladet a la Rambla del Vendrell els diumenges a la tarda, però ves per on tenen altres gustos i estils que no sé pas com trobar en la programació d’aquesta comarca tan rica i variada musicalment.