Hola Barcelona, amb una porra!

Una estació cèntrica d'una ciutat mundialment coneguda. Arribades internacionals, idiomes diferents, cultures diferents, persones desorientades. Necessiten informació, orientació, assessorament, en el seu idioma si pot ser. Com funciona el bitllet per sortir de l'estació? On fer transbordament per anar a Lloret? On és el lavabo? Trobaríem normal que en un país del tercer món amb un règim dictatorial, les persones viatgeres a l'arribar en tren al centre de la capital només tinguéssim opció de ser ateses per personal militar, que amb tota la bona fe del món (o no) ens atendria. O de ser ateses per personal de "seguridad" amb una porra al cinturó, amb pistola algunes vegades, amb gossos al costat d'altres. Ho trobaríem normal i ho acceptaríem perquè estem en un altre país i poca posa podem fer, oi?

Però i si us dic que això passa al vestíbul de l'estació de RENFE de la Plaça Catalunya de Barcelona? D'una de les ciutats més turístiques del món? Em fixo amb les mirades desorientades dels turistes i altres persones viatgeres, acabades d'aterrar a la ciutat mediterrània. Busquen, intenten llegir els cartells, el bitllet no els funciona per sortir. La parella de "seguridad" (un més simpàtic que l'altre, però amb una porra a la cintura) els ajuda amb tota la bona fe del món, amb el "llenguatge dels signes" normalment.

Em pregunto si realment aquestes persones són les més indicades per la tasca d'informació, assessorament i atenció a les persones que arriben en tren al centre de la capital de Catalunya. La resposta és ben clara, i deixo aquí la reflexió. La "seguridad" és una cosa i la informació i atenció al visitant n'és una altra. Aquesta és la imatge que vol donar Barcelona? Sense porres, molt millor...