Atrapats dins "Baix Penedès, tot l’any”

Alguns municipis de la comarca utilitzen aquest eslògan per donar a entendre que durant tot l’any gaudeixen d’una àmplia oferta turística encara que pobres nosaltres sembla que només el veiem a l’estiu, però en els mesos més freds presumptament també funciona encara que molts mortals no estem preparats per veure-ho clar.

A l’estiu podem anar a gaudir de les nostres platges iodades. En el mes de novembre i gener doncs pujar a la muntanya i conèixer aquells racons que la natura ens amaga.

Moltes persones realment gaudeixen d’aquest lema tan nostrat però des d’una manera ben diferent a la que ens volen vendre des de les administracions públiques.

En una zona amb moltes segones residències hi ha molts veïns que només ens visiten algun cap de setmana i un parell o tres de setmanes a l’any. La resta tenen l’habitatge tancat esperant tornar i trobar-ho tal com ho varen deixar la darrera vegada. Els veïns més moderns el lloguen i amb el que aconsegueixen poden pagar l’IBI, les escombraries i l’alarma que vetlli.

Sort en tenim d’aquests visitants ocasionals que realment si que fan Baix Penedès tot l’any perquè els hi toca pagar els impostos i taxes pertinents per pocs dies que en gaudeixen durant el seu període anual. Si la majoria de segones residències es convertissin en primera, hauríem de multiplicar els impostos considerablement per poder donar cobertura durant tot l’any a tota aquesta munió de veïns puntuals que ara passen un parell o tres de setmanes l’any. Seria inviable tal com estem actualment.

Aquests són els que arriben a l’agost, busquen els contenidors oportuns per dipositar les escombraries i troben que estan molt lluny per anar-hi a sovint. Llavors es fan un planing setmanal per poder contribuir al manteniment del nostre planeta i de la galàxia mundial.

Aquestes persones a vegades es troben en moments molt puntuals que la corrent elèctrica els marxa quan estan en funcionament tots els aires condicionats, televisors i altres aparells posant a prova la resistència de la xarxa elèctrica local. Poden ser uns segons, uns minuts i a vegades una miqueta més, tot depèn de les circumstàncies.

Els nostres protagonistes són els que com viuen en una zona llunyana del cor de la ciutat encara no coneixen ni l’escombriaire ni similar durant la seva curta estada en la segona residència. Coneixen perfectament el camió de les escombraries que dia a dia passa a recollir-les un parell o tres de carrers més avall de la seva estimada propietat.

Evidentment aquests propietaris i veïns ocasionals es queixen del soroll de la música del càmping del costat o del bar que tenen a tocar que no para fins a altes hores de la nit. Ells que havien comprat aquest racó de la calma en ple més de novembre quan tota la comarca està tranquil·la i sense gaires estridències.

Ja fa uns dies que estan mirant immobiliàries per poder vendre aquest apartament, però quan els hi donen el resultat de la taxació veuen que ni tant sols arriben a la meitat dels que els hi va costar aquest caprici d’un moment en què tot anava sobre rodes. 

A casa molts cops discuteixen que han de fer amb aquest immoble que els costa uns 1.900 euros a l’any només d’impostos per només tres setmanes i algun cap de setmana que en poden gaudir. Els propietaris de pisos més elevats estan estudiant la possibilitat de posar ascensor a l’edifici. Això els pot suposar una nova i important derrama en la comunitat, tot just quan acaben de liquidar la que es va adjudicar per fer un manteniment a l’edifici. A veure que passarà. Ells se senten atrapats en aquest pis que els hi suposa una forta despesa, però que si decideixen vendre no podran pagar la meitat de la hipoteca que encara tenen pendent amb l’entitat bancària.

Quan arriben a la nostra comarca i comencen a veure l’eslogan aquest de “Tot l’any” en els diferents municipis tenen molt clar que ells durant tot l’any si que paguen tot els seus impostos i només en poden gaudir una petita part d’aquests diners i amb unes condicions a vegades no gens afortunades.  Per la situació estan condemnats a seguir atrapats en l’esperit d’aquesta idea genial durant uns anys més per no sortir malmesos de l’aventura quan les coses semblaven que anirien d’una altra manera.