Un plebiscit social

Comença el llarg i tortuós camí que ens ha de portar a les eleccions del 27S. Aquestes eleccions s’han presentat en clau plebiscitària sobre el futur de Catalunya, però els convocants, han obviat qualsevol qüestió social al respecte.

Tots coincidim en que estem davant d’un moment històric, d’una oportunitat que mai no es repetirà. Per això, hem de ser ambiciosos. Som moltes les veus que a Catalunya coincidim en contra de les polítiques d’austeritat, de les formes de la vella política, de la corrupció, i del model neoliberal que se’ns imposa des de la Troika. I, casualment, aquestes mateixes veus, coincidim en que Catalunya ha de ser un poble lliure i sobirà, i que ha d’escollir el seu destí de forma pacífica i democràtica.

Així doncs, perquè dividir-nos? El plebiscit nacional és perfectament compatible amb el plebiscit social, però els polítics neoliberals, ens l’han negat. Aquest és el xantatge de la dreta catalana, fer-nos creure que sense ells, no és possible construir una Catalunya lliure. Ens plantegen un nou país, amb model de continuïtat amb el sistema, ruptura amb l’estat, i continuïtat amb el BCE, amb l’FMI, amb la banca i amb les elits.

Que equivocats que estan. En paraules de Salvador Seguí, l’únic enemic que tenim a Catalunya, és el mateix que tenim a Madrid: el capitalisme. És el capitalisme salvatge el que impulsa les polítiques centralitzadores de l’Estat, és el capitalisme salvatge el que exigeix l’espoli i el dèficit fiscal que pateix el poble català, i és el capitalisme despietat el que enfronta a les classes populars tapant amb banderes les desigualtats que provoca.

No li fem el joc a les elits. Continuem amb el nostre plebiscit, el plebiscit nacional, però no ens conformem amb les molles, agafem el pa sencer. Convertim aquest plebiscit també en un plebiscit social. No hem de permetre que les nostres aspiracions de sobirania nacional siguin segrestades pels liberals, no cedim els nostres drets socials a canvi dels nostres drets nacionals.

Demanem-ho tot. Siguem el canvi social a Catalunya, per construir una Catalunya social, radicalment democràtica, lliure i sobirana per escollir el seu futur, sense xantatges, la Catalunya del 99%. Siguem la llavor del canvi a Europa, siguem la malaltia del capitalisme, la que farà caure l’Europa dels capitals, per construir l’Europa dels pobles.

El blog de Javier Ramos Panduro