-
Tribuna
-
Francesc Badia
- Vilanova i la Geltrú
- 13-08-2015 11:21
Hostels capsulars. Eix
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
El jovent que es vol emancipar per uns dies de les seves famílies, descobrir cultures diferents i llunyanes o simplement cursar uns estudis becats a l’estranger, aprofitant les vacances, tenen al seu abast diferents modalitats d’allotjament.
Des dels molts ajuntaments que a través de l’àrea de benestar social, disposen d’albergs de pagament o gratuïts, amb diferent dissort, a l’existència d’agències que tenen com a clients a propietaris de pisos, que lloguen habitacions i comparteixen àpats, amb estudiants provinents dels Estats Units; hi ha una amplia oferta.
Petits supermercats de 24 hores, generalment regentats per paquistanís, ofereixen habitacions de lloguer, per estades curtes, en els pisos on viu el personal que els regenta, dues portes més amunt o més avall de on tenen el negoci.
Els amarradors de segona línia són uns apartaments, d’alguns ports esportius aparador, a tan sols un centenar de metres dels amarratges. Tenir el iot o el vaixell lligat, mentre el jovent pernocta i celebrar les seves festetes en terra sense molestar la família, possibilita que aquesta faci, entretant, el mateix i en flotació. Són cars i és fàcil d’endevinar. Posem, per exemple, el barri de la Barceloneta de Barcelona. Compten amb la col·laboració de la zona portuària.
L’oferta estrella, que s’estén com una capa d’oli arreu del planeta i que té els seus orígens en l’atapeït Japó, són els hostalatges capsulars on executius i yuppies del país del sol ixent, ja fa molt, fan les seves becaines, en ben dinat, abans de tornar el més frescos i relaxats possible a les seves estimades empreses.
En el llunyà Orient, les càpsules hermètiques són de reduïdes dimensions, amb aire condicionat i enllumenat cromo terapèutic. Una invitació per qui no sap que pateix de claustrofòbia.
Ací que encara no ens tenim que deixar empènyer amb guants blancs perquè ens entaforin en un vagó de metro mentre donem les gràcies, les càpsules dels hostels són com lliteres de tren, de dos, quatre, sis, vuit o més llits. Més o menys espaiosos, en dos pisos accessibles per una escaleta compartida i amb la privacitat de unes cortines. Alguns disposen d’armariets encastats que es poden veure substituts per calaixeres. La roba de llit i les tovalloles van incloses. Els banys són comunitaris. Es poden fer servir unes saletes d’estar amb cuina americana, vending, televisió i Internet. En certs casos, ofereixen el servei de lloguer de bicicletes i de bugaderia. Els preus van dels 22 euros als 60, segons prestacions.
Si viatjar pot resultar car, fer-ho quan s’és jove encara ho és més. Res no impedeix, però, saber que existeixen diferents possibilitats que s’adapten al fons de cada butxaca.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!