Barbie Riuet

Per aquest Vendrell que tenim als nostres peus la Seat no s’ha preocupat per batejar un dels seus models de vehicles amb el nom d’aquesta vila entre el mar i muntanya. No hem tingut la sort, cap perfum, hortalissa, peça de disseny porti el nostre nom arreu del món. El nostre topònim es va fer popular en la veu d’un cantautor que ja fa dies que va plegar els trastos. El darrer gran protagonista va ser el diplomàtic Francesc Vendrell Vendrell, qui va ser popular arran d’encapçalar la missió especial de l’ONU a l’Afganistan entre el 2000 i 2002. Quan figurava en els principals titulars dels mitjans de comunicació va fer una visita al Vendrell convidat per vilatans il·lustres. Va poder conèixer potser l’origen del cognom duplicat. Ja ens queda molt lluny.

Som coneguts principalment per les cues a la N-340 que ens ha donat fama i en especial aquests dies d’estiu. Hem estat populars pels peatges i per altres històries que ens unien amb la ciutat de Vic, però que la democràcia va posar el passat mes de maig en el lloc que li corresponia.

Aquest matí esmorzant amb altra gent estàvem intentant descobrir quines indústries tenim al Vendrell. Donant tombs i tombs al nostre mapa cartogràfic personal només he trobat una a la carretera de Valls, un parell a les Matas i una a la cometa. Realment jo no he estat capaç de trobar-ne cap més. Us convido a fer aquest anàlisis del nostre municipi a veure si en podeu aportar alguna altra que segurament s’amaga per algun carrer o plaça.

Davant aquesta trista situació i tenint en compte la nostra situació al mig de tot arreu hem de treballar la nostra identitat. Si fem promoció de la Costa Daurada, evidentment la gent acabarà a Salou o Cambrils que són els pols d’atracció més importants. Si som més localistes i ens traiem el nostre vessant agrícola, llavors el Penedès s’associa clarament amb Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní. Aquí també estem en la segona divisió.

Hem de crear el nostre producte que ens promocioni arreu i que tothom tingui ben identificat amb el Vendrell. La gent que ve a les nostres costes no ve pas pel Pau Casals, ni per l’Orgue i potser no saben ni que escrivia Guimerà. El nostre pilar central del turisme local és el Riuet de Coma-ruga. Un lloc on petits i grans, més dels segons que dels primers, gaudeixen tot l’any de les propietats d’aquesta doll d’aigua de la deu amb propietats medicinals que prové de les muntanyes de Bonastre. A temperatura constant entre 18 i 21 graus durant tot l’any.

Aquest és el nostre epicentre turístic. Està clar. Tot l’estiu la plaça les Germans Trillas de Coma-ruga gaudeix d’una gran presència de turistes i segones residències amunt i avall. Pel matí a la platja i per la tarda quan la calor ja no apreta tant apareixen com si fos una cèntrica sortida de metro en hora punta.

Hem d'aprofitar aquesta popularitat per parlar amb una alguna empresa de joguines i crear la “Barbi Riuet”. Una nina que podria representar perfectament amb 50 anys menys una part important de les persones que al llarg de tot el calendari anual vénen a gaudir d’aquesta aigua fresqueta a l’estiu i tebiona a l’hivern.

Evidentment nosaltres que som preferentment de pell morena i cabell amb el mateix to hem de crear un model diferent que sigui atractiu als nostres gustos comuns. Hem de buscar una noia rossa de pell més aviat blanca amb una samarreta ben acolorida i uns pantalons curtets que es pugui banyar sense treure’s la roba.

La gràcia de la nostra creació està en els complements. Evidentment no li faltarà el seu noviet que ja estarà totalment en consonància amb el que tenim a casa nostra ara que els russos passen bastant de llarg. Moreno de pell i cabell negre amb algun tatuatge en els seus braços i peus i no ens podem deixar un pircing que cada dia està més arrelat en les nostres costums i tradicions.

Aquesta parelleta estaran acompanyats d’una ombrel·la patrocinada per alguna marca de refrescs, una nevera portàtil de dimensions considerables, la taula plegable, les cadiretes, les tumbones, el paravents. També s’hi poden afegir altres membres de la família com els pares, els fills i els tiets, nebots. La cosa pot donar molt de sí, la veritat.

Ens hem de promocionar perquè sempre hem estat al mig de tot però ens ignoren sistemàticament. La visita a Madrid dels nostres màxims representants municipals va ser un fracàs estrepitós. Si aquesta proposta es promocionar i arriba a ocupar el “prime time” de les grans cadenes, ben aviat vindran aquí a visitar-nos altres marques com ja ha fet Loterias del Estado perquè ens deixem de la Grossa i comprem la Loteria de tota la vida. Si Pablo Alboran o Antonio Orozco vinguessin a prendre el sol a Coma-ruga ja ho tindríem guanyat, però mentrestant hem de treballar la nostra identitat real no la utòpica que ja està caduca.