El plaer de menjar

L’àvia, fent us del refranyer, ens deia: “A la taula i al llit al primer crit”. Ens estava recordant dues obligacions de vital importància: el menjar i el dormir. Ambdues van associades per ser executades amb un espai de temps prudencial que en diem sobretaula. A la pràctica, però, res no fem prou bé.

Els dietistes aconsellen menjar poc i sovint i ens poden prescriure una dieta d’acord a una sèrie de mancances o excessos que presenten els nostres cossos. Res, però, no ens diuen de menjar poc a poc o de fer la migdiada.

Molts cops, l’organisme ens demana una determinada menja que, a més de agradar-nos, fa temps que no mengem. Ens està mostrant la seva saviesa. Ens vol fer saber que la necessita. 

Quan salivem i els budells segreguen els sucs  gàstrics, el cos ens està demanant que li donem de menjar. No fem una altra cosa que començar el procés a l’inrevés. Preparem la digestió sense haver-li donat res per començar a pair. Si l’enganyem amb una cerveseta i unes patates fregides o unes olivetes, allò que en diem vermut, en genèric, entretindrem la gana però desvirtuarem el paladar.

Els tastadors de vins, entre tast i tast, beuen o glopegen una mica d’aigua per notar la diferència entre el vi que han tastat i el següent. Netegen la boca.

Desprès de l’aperitiu que hem fet, per matar el cuc, haurem emborratxat de tal manera les pituïtàries del paladar que el que vingui darrere servirà per atipar-nos no per gaudir-ho en tota la seva mesura.

La obligatorietat en el menjar no va renyida amb fer-la plaent. Educar el paladar, fent-lo reconèixer una diversitat de sabors, de textures, de matisos i experimentar amb la seva mescla, noves emocions gustatives, no es té que confondre amb el sibaritisme. Un parell d’ous ferrats amb bon oli d’oliva, perfumat amb un parell de grans d’all i patates tallades en rodó ben fregidetes, amb l’oli que hem fet els ous i una culleradeta de mostassa de Dijon, de sibarita, no té res.

Una menja ben preparada i ben emplatada captiva la vista i dona pas als sentits del flaire, del gust, precedit pel tast i a una posterior barreja de sabors, mentre masteguem el mos que ens hem posat a la boca. Al empassar-nos la porció de menjar, que hem mastegat sense pressa, ja fa estona que hem posat en marxa el procés digestiu.  Mentre ens estem alimentant  arriba un del moments més plaents. Entre mos i mos podem fer un maridatge de sabors ple de contrastos.

En algunes civilitzacions i en certs consells nutricionals es segueix la pauta de no beure mentre es menja. A part de les avantatges, que desconec, sobre el particular, no puc concebre el fet d’estar gaudint, posem per cas, d’un Cabrales, un foie maison, o un plat de pernil de gla ibèric, sense un bon vi negre de cert cos.

Tot i que em consta que alguns de vostès preferirien fer-ho amb aigua, una beguda de cola o fins i tot cervesa, la meva obligació, sense ser tastavins o professional de la cuina, és dir-los la veritat. No se’ls acudeix-hi fer-ho. Pensin que cada aliment té la seva beguda associada. La que li fa pujar, mantenir, acompanyar o diferenciar les notes d’olors, gustos o textures. Malaguanyat l’esforç d’aquest article, si no m’he fet entendre!