La droga del Coltan

La científica Jane Goodall, alertava fa temps de les matances per culpa del coltan a la vegada que reivindicava un estil de vida menys agressiu amb el medi ambient. Mitjançant el seu Institut, la primatòloga britànica fou pionera en el reciclatge de mòbils, la recuperació del coltan i de la donació dels beneficis a programes educatius del continent Africà. En territori espanyol, aquesta iniciativa es traduí en una recollida de només 22.500 aparells, entre 56 milions de línies de mòbil i una població de 46 milions de persones. Parlem de fa tres anys.

Godall es lamentava del rumb que estava prenent el planeta, del malbaratament, dels impactes en el canvi climàtic i de l’avarícia de milions de persones que “tenim més coses de les que necessitem”.

La croada de la senyora Goodall anava encaminada a reduir els efectes de la cobdícia per obtenir aquest mineral, necessari per la producció de mòbils i ordinadors, cada cop mes petits, i que amb el temps ha convertit els boscos de la República Democràtica del Congo, on viuen ximpanzés i goril·les, en un camp de batalla entre la guerrilla, l’exèrcit i les comunitats locals, contribuint a la destrucció dels ecosistemes dels primats. Goodall feu una crida a Barcelona per augmentar la taxa de reciclatge dels telèfons mòbil, inferior al 5% en aquells moments i en territori espanyol.

Per entrar en detalls, els interessos de la senyora Goodall pels primats del santuari de goril·les de muntanya dels volcans Virunga, que es troba en terres frontereres afectades plenament per la “guerra del coltan”, és un espai envaït periòdicament per les guerrilles que avancen i retrocedeixen en funció dels avatars i el fragor de la lluita. On els científics es veuen obligats a escapar, a tota pressa, i, quan poder tornar, trobar-se amb les famílies de goril·les que estaven estudiant completament delmades.

La població de goril·les de muntanya s’ha reduït en un 90% i la d’elefants en un 80%, per aquestes intervencions. Una veritable destrucció massiva que pot acabar, a curt termini, amb la gran fauna centreafricana.

Aliatge de dos metalls

De la columbita i la tantalita se n’extreu el niobi i el tàntal. Aquests òxids constitueixen una solució sòlida entre ambdós minerals i són escassos a la naturalesa. Els trobem als microprocessadors, a les bateries, als microcircuits i als condensadors de telefonia mòbil, videoconsoles, ordinadors, pantalles de plasma, càmeres digitals o equips d'alta tecnologia, míssils balístics, airbags i en armes “intel·ligents”.  També en medicina (implants), indústria aeroespacial, levitació magnètica, etcètera.

Una guerra en mil fronts per la subsistència

Es calcula, però, que entre el 64% i 80% de les reserves naturals d’aquest mineral es troben a la República Democràtica del Congo, principalment a les regions de Nord i Sud Kivu. El Brasil se’n duu la pràctica totalitat del resta i Austràlia quedà desbancat com a primer productor mundial, l’any 2009.

D’ençà el seu descobriment el 1870, l'explotació del coltan a l'est de la RDC, ha estat, i està, lligada a conflictes armats que tenen com objectiu encobert aconseguir el control d'aquest material.

Condicions d'explotació en règim de semi esclavitud, amb jornades de treball que poden superar les 15 hores, a canvi de 7 euros; desastres mediambientals amb gravíssimes repercussions sobre l’ecosistema i greus problemes de salut associats amb els arcaics i infrahumans mètodes d'explotació, fan d’aquesta riquesa una de les principals causes de la seva pobresa.

El Centre d’Estudis Internacional del Tàntal i el Niobi radica a Bèlgica, país que havia tingut el Congo com a colònia i que va jugar un paper determinant en el caos que ara es troba. Aquest organisme recomana als compradors internacionals que refusin el coltan del Congo per motius ètics. La demanda, però, no s’atura i la ignomínia segueix.  Per dir-ho clar, hi ha un gran negoci en el seu contraban que implica Ruanda, Uganda i Burundi.

En el conflicte armat d'aquesta zona del Congo hi ha hagut més de cinc milions de morts —és, de fet, el conflicte en què ha mort més gent des de la Segona Guerra Mundial—  un milió de desplaçats només el 2013, per fugir de la situació del país  i 100.000 violacions anuals a dones com a tàctica de guerra. Els grups armats controlen les mines, cobren imposts i dominen les rutes del contraban. Transporten els minerals fins a l'Àsia, on empreses de Tailàndia, Malàisia i la Xina s'encarreguen de fondre'ls i barrejar-los amb els que arriben de la resta del món, fent  més difícil seguir-los el rastre fins als jaciments conflictius.

5.400.000 morts violentes, entre 1998 i 2007
1.400.000 de desplaçats interns
500.000 refugiats
300.000 nens soldat
1.152 dones, violades cada dia
57% de dones embarassades, amb anèmia
43 anys d’esperança de vida
2 de cada 5 nens/nenes moren abans dels 5 anys
24 milions dels 30 milions de nens i nenes en edat escolar, no van a l’escola

Una mina preciosa

La riquesa ha facilitat que grups mafiosos d’arreu del món s’hi hagin instal·lat des de fa anys i se n’hagin aprofitat sense que la població del país en sortís gairebé gens beneficiada. Al llarg dels anys, la rivalitat entre grups armats per apoderar-se de les mines, especialment  les més profitoses, va anar augmentant fins que derivaren en una guerra oberta.

La riquesa ha dut a la RDC una guerra cruenta i despietada on s’hi viuen algunes de les situacions més terribles del planeta, sense que ningú faci pràcticament res per revertir i aturar la situació actual. Si bé s’han signat acords de pau, aquests s’han violat repetidament i la violència segueix essent present a tota la zona est del país.

El problema més greu representa la situació en la que viuen milers i milers de nens i nenes que deixen l’escola i els estudis. Des de molt petits se’ls obliga a treballar a les mines, en situacions infrahumanes i molt perilloses, fent esforços desmesurats per a la seva edat i sota la vigilància de paramilitars. En algunes mines, la mida dels túnels fa que només siguin accessibles a nens que acaben treballant en condicions ignominioses.

L’abandonament de les terres de cultiu per concentrar-se la població en la mineria del coltan, suposa desastroses conseqüències ecològiques i econòmiques.

Encara pitjor

En un país sense cap autoritat establerta i una guerra oberta entre grups mafiosos que només volen extreure’n les riqueses al ritme més ràpid possible, els nens arriben a ser reclutats en exèrcits i fer les feines més dures, senzillament perquè són els més febles i no poden negar-s’hi.

Governs estrangers i multinacionals estan implicades en l’explotació del recursos i el finançament dels grups armats .

Fraccions de l’exèrcit congolès, rwandès i ugandès; grups armats locals, i milícies controlen i extrauen de manera fraudulenta els recursos naturals de la zona per vendre’ls a les multinacionals .

Nacions Unides té desplegats més de 18.000 cascos blaus a tot el país. L’organització està acusada d’inacció i inoperativitat davant els atacs dels rebels, de casos de corrupció, i els seus soldats han estat involucrats en milers de violacions, abusos sexuals, i el tràfic d’armes.

Explotació

Podem resumir el procés d’explotació en 6 etapes:

1. Les mines: Una “febre de l’or” amb violència i armes.
De les 13 grans mines de la regió, 12 estan controlades per grups armats com la milícia ruandesa FDLR o l'exèrcit congolès. Els abusos contra la població civil, especialment contra les dones, són constants. (Font: IPIS)

2. Les cases d’intercanvi: Mirant cap a l’altre costat .
De les mines, el coltan es transporta a les ciutats de “negociació” (1), i d’allà a les dues principals ciutats de la regió: Bukavu i Goma. El 90% de les cases comercials operen il·legalment i es calcula que les milícies van guanyar 180 milions de dòlars, l’any 2008. (Font: Enough report)

3. Exportadors: Els minerals entren al mercat internacional.
En l'actualitat, l'únic sistema que els exportadors utilitzen per evitar la compra de coltan tacat de sang és la garantia verbal: simplement pregunten, “Ha obtingut vostè aquest mineral d’una zona de conflicte?“. L'exportador continua endavant amb la compra sense cap prova de la procedència del mineral. (Font: Enough report)

4. Els països de trànsit: L’origen dels minerals s’enfosqueix.
Els minerals s'envien per carretera, vaixell o avió als països veïns de Rwanda, Uganda i Burundi. Part d’aquests minerals s’introdueix per contraban a través de les fronteres poroses del Congo. La manca de transparència dels governs veïns impedeix certificar l'origen, de manera clara, dels minerals exportats.

5. Refineries: Transformar els minerals en metalls.
Per poder vendre els minerals en el mercat mundial cal transformar-los en metalls refinats. Les refineries es troben principalment a l'Àsia oriental. Quan s'intenta rastrejar els orígens de les cadenes de subministrament, les refineries són un enllaç crític: després que el mineral és refinat és impossible distingir el tàntal que es va originar al Congo del tàntal d'altres procedències.

6. Empreses electròniques Minerals del conflicte al teu telèfon.
Finalment, les refineries venen els minerals congolesos a les empreses d'electrònica. Aquestes companyies fabriquen amb ells els productes que tots coneixem i comprem: telèfons, vídeo consoles, portàtils ... Les companyies no disposen en l'actualitat d'un sistema per traçar, auditar i certificar l'origen dels minerals. Com a conseqüència, tots els telèfons i portàtils poden contenir minerals de la RDC tacats de sang.

1.Petits nuclis urbans fora de la zona d’explotació, allunyats de les grans ciutats, on els primers intermediaris de la cadena compren els minerals.

El preu

El quilo de coltan al mercat internacional varia entre 280- 330 euros.
El quilo de coltan es paga a les cases d’intercanvi de la RDC a 25-501 euros.
Per un quilo de coltan, es paga a un miner de la RDC entre 7-16 euros.
Per treballar a les mines de coltan un nen cobra entre 0,25-1 euro al dia .
Les oscil·lacions de preus estan en funció de la qualitat del material.

Un miner aconsegueix reunir, treballant durament i amb molta sort, 1 quilo de coltan en un dia i mig de feina.

Els beneficis superen, de molt, el de les seves famoses mines de diamants.

Dades de l’any 2012

La Xina, ja fabrica el 50% dels aparells mundials

Shenzen, a 40 quilòmetres de Honk Kong, és farcida d’empreses tecnològiques com Foxconn, un grup industrial taiwanès gegantí, amb una plantilla de 420.000 persones, que treballa per a Apple, Nokia o Sonny Ericsson. Per fabricar tota la seva sèrie d’andròmines, tot allò que nosaltres comprem i canviem cada any, sense plantejar-nos si en tenim prou, ens hem passat o encara ens en falta; ens cal tàntal, i el tàntal es troba al coltan. Sense coltan, adéu a la telefonia mòbil i als aparells als que ja ens hem acostumat i que estan modificant el món d’una manera radical. No és estrany que es consideri un mineral estratègic.
 

Mòbils vells, vides noves

Ser un consumidor/consumidora responsable passa per no canviar d’aparell amb massa freqüència i si no és necessari. Dur els vells a reciclatge, tant els nostres com els que fem servir a l’escola, a la feina o al club.

Fer difusió de la campanya amb un punt de recollida dels mòbils usats, com fem amb les piles, permet que els seus components siguin reciclats i reutilitzats.

SCK lliura les terminals a Eurekamovil i aquesta organització fa un donatiu pels projectes de desenvolupament i recicla els aparells.

Com baixat del cel

El març de l’any passat, la UE va proposar de publicar una llista anual de les empreses encarregades de fondre els minerals i de les refineries que ho fan bé, sense castigar les altres.

A la pràctica, aquest marc legislatiu és una neteja de cara institucional i empresarial, perquè acaba essent molt senzill d'aconseguir el certificat i passar els controls rutinaris.

Moltes empreses han organitzat una xarxa d'importació de minerals i de fàbriques d'aquests dispositius a països asiàtics que no resten subjectes a aquestes legislacions, de manera que no han de passar comptes, perquè tot es fa sota la forma de la subcontractació asiàtica.

Tanmateix, la tecnologia avança i s’està experimentant amb components ceràmics més barats i més eficients que els derivats del coltan, provats en aeronàutica. Potser assistirem aviat a la fi de l'era del coltan gràcies a la innovació. Així podrem oblidar tots, governants i guerrillers, traficants i fabricants, usuaris i multinacionals, la vergonyosa etapa de colonització del coltan a benefici de la globalització de les comunicacions i del control.

Per últim, tant de bo que ho fos, s’imaginen sense mòbils, anant  a la centraleta per posar una conferència en lloc d’assabentar-nos de quantes pasteres han sortit, de no sé quines costes, en les que han deixat la pell aquells que no tenien més remei que fugir d’una societat de desmanegats que no era la seva?

Fonts:

International Rescue Committe, American Journal of public Health, GAO-08-562T. Informe ONU IDH 2011
Cristianisme i Justícia. Informe experts Nacions Unides Congo. Global Witness

GADHOP informe impacte socioeconòmic explotació mineral a Nord Kivu 2012 /canal solidari/blocs.xtec.cat. United Nations Webpage

Informe Nacions Unides 2003 -2009. Canal Solidari febrer 2012. Blocs.xtec.cat

El coltan, portes una guerra al mòbil, Sergi Rovira, Universitat de Vic