On estarà el punt d’inflexió?

En el món de la política qui dispara primer guanya. Això és un dels principis bàsics que regeix el comportament dels personatges que es mouen en aquest món.

En un país on la justícia és lenta i tothom pot denunciar el que vulgui encara que al cap d’un temps es demostri que és totalment fals aquesta estratègia funciona a la perfecció.

Llavors els afectats surten a tots els mitjans de comunicació dient que tot allò és mentida que és fals i que no s’han de fer cas d’aquests escorcolls en uns moments molt delicats políticament. Però en molts casos aquesta reacció ràpida intentant apagar el foc només acaben reafirmant que els que han disparat tenen certa raó i que les víctimes no tenen pas tota la raó.

Entre els recursos que es poden presentar en diferents instàncies i fins que no s’arribi a la sentència inapel·lable poden passar anys i panys. Potser quan la sentència ferma vegi la llum pública els protagonistes de la història es troben ben lluny de la política ocupats en altres històries personals. També es pot donar el cas, que quan la sentència sigui ferma coincideixi amb unes noves eleccions i llavors sembla que tots els elements s’hagin unit a favor o en contra d’una persona.

En el món actual on els 140 caràcters s’han convertit en una eina bàsica de comunicació entre els mortals, el més important són els titulars. La resta del text cada dia només s’ho llegeixen els interessats en la matèria que no ocupen pas un percentatge tan elevat entre els votants.

Dins alguns partits només veiem un petit estol de líders qui són qui tallen el bacallà com i quan volen. Entre ells s’ho reparteixen. Llavors aquí dins no hi ha cap proposta o candidat alternatiu. Tots van a missa i combreguen amb aquest nucli selecte i no hi ha res més a discutir. Els resultats a l’hora d’escollir el cap d’aquests escollits estan per sobre el 90% dels participants encara que sigui quatre gats.

En altres formacions la cosa és més divertida perquè tot i haver un candidat més o menys oficial, hi ha moviments alternatius que plantegen altres possibilitats. Llavors es produeix una pugna amagada entre les diferents forces. Al final sempre hi ha un que s’emporta el gat a l’aigua. L’altre es pot adaptar o simplement pot sortir per la porta del darrere sense fer gaire soroll, esperant que en el futur hi hagi més sort per als seus correligionaris.

Entre tot això estan les estadístiques que només cal recordar el programa de TV3 “Com Som” per veure que és el que la gent respon en aquest país.

Hi ha partits que públicament la gent no acostuma a dir que els vota, però la realitat demostra que algú ha de posar la seva papereta dins l’urna. Potser algú ens enganya sistemàticament sobre els resultats, perquè al final els vots són per qui són.

Mentrestant la gent espera que s’acabin els parlaments per menjar quatre cacauets i beure algun refresc en got de plàstic, però en aquestes cites les botifarres són sempre les grans protagonistes de la festa.

Les estructures d’estat, la sostenibilitat, la independència, el dret a decidir queden massa lluny de la taula i de la rutina per la majoria de mortals encara que els mitjans de comunicació s’entossudeixin cada dia a compartir taula amb la majoria d’usuaris de la caixa tonta. La gent va per un costat i els polítics i les seves eines van per altres camins que algun cop poden coincidir però majoritàriament van en paral·lel fent que la separació cada dia sigui més llarga. Llavors apareix algun partit que anomena a les coses com són i s’emporta el gat a l’aigua en les enquestes. Tothom li té por i potser en les enquestes pocs el voten, però les urnes acaben dient la veritat que tots volen ignorar i està allí amb un gran resultat. En aquestes eleccions alguns votaran perquè volen que les coses millorin i per això està la independència, però per molts altres ja estan bé com estan i no sigui que es posin en perill les pensions i llavors si que no ho tenim malament. Ara toca ser independents perquè fa anys que en fem campanya i la gent hi participa majoritàriament. Les banderes estelades són de la família, la senyera la tenim guardada a casa per a temps millors.

Les excuses per omplir Barcelona d’estelades cada 11 de setembre Barcelona amb un volum més que considerable com els darrers anys s’acaben. Només ens cal esperar. Falta saber com es desenvoluparà tot plegat. On estarà el punt d’inflexió per a un nou camí real o fins quan seguirem en aquest somni il·legal per la gran majoria de veïns d’aquest Estat.