Crítica al Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Vilanova i la Geltrú

L’últim Ple de juliol d’aquest any, es va aprovar inicialment el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) de Vilanova i la Geltrú. El PMUS sorgeix de la necessitat de complir amb la Llei (Decret Legislatiu 2/2003), de més de 50.000 habitants. Aquest document ha estat elaborat i redactat per Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Vilanova, i en teoria serveix per, des de l’anàlisi de la situació actual,  definir les estratègies i accions que  s’hauran de desenvolupar a la nostra ciutat en els propers anys per aconseguir un model de mobilitat sostenible, segur i integrador.  Recordo que quan parlem de mobilitat ens referim no només al transport en vehicle privat i públic, sinó també als desplaçaments a peu, en bicicleta, als aparcaments, a la seguretat viària i a la qualitat ambiental de la ciutat.

Convido als lectors a examinar els plànols del document del PMUS del mateix per comprovar que el que en teoria seria una eina formidable per millorar una problemàtica important de la ciutat, malauradament esdevé un document que distorsiona la realitat; si les dades de la situació actual ja no son les reals, sembla que el que es pretengui sigui tapar les vergonyes d’un govern municipal que crec que porta gestionant erràticament aquest tema ja fa anys.

Estudiant el plànol 7.1: “Xarxa principal de vianants” he vist que es remarca  amb un traç molt ample de color lila, els carrers que segons l’estudi són “voreres molt còmodes pels vianants” , no itineraris, i que en nombre de percentatge arriba al  82,6%.  Al respecte, em crida l’atenció que la majoria de carrers que s’han posat en aquesta categoria estiguin situats a l’extraradi (Rambla Arnau de Vilanova, Rambla del Far, Rambla Pep Ventura,  Rambla Sant Jordi, tram final del Passeig de Ribes Roges del la Rambla Samà i carrer Josep Coroleu),  i justament per estar apartats del centre, no són els més usats pels vianants. En canvi no s’han tingut en compte els carrers, per exemple, del Nucli Antic, de l’Eixample Gomà, del Barri Mar que són la majoria i en els que es fan el major nombre de desplaçaments a peu, doncs les voreres d’aquests carrers són inferiors a l’amplada mínima. Si aquests carrers s’haguessin tingut en compte, ara l’Ajuntament no ens oferiria en el PMUS uns resultats tan satisfactoris, tan positius de les voreres i passos de vianants de Vilanova. 

Això es pot veure consultant el plànol 8: “Xarxa actual de vianants. Voreres totals”. Aquí l’estudi torna a donar una visió molt optimista de la situació de les voreres de la ciutat, doncs les amplades de les voreres són les totals i no s’han descomptat el que ocupen els arbres, fanals, papereres...., doncs si es descomptessin la imatge seria una altra. En el tema de les voreres, l’estudi arriba a dir que a la ciutat només hi ha un 0’5% de voreres no accessibles. Si això fos cert, seria de record Ginness, per damunt de les millors ciutats europees, voldria dir que una persona amb discapacitat visual o física, podria moure’s des de qualsevol punt de la cituat a un altra, sense pràcticament cap problema. Sincerament, algú que visqui a la ciutat s’ho creu?

En el plànol  15: “Jerarquització viària”, i el 27: “Xarxa viària”, diu que la illa compresa dins dels  carrers Unió, Codonyat, Tetuà, Havana, Rambla Samà, Pare Garí, Tarragona, Sant Magí i Pastera és el centre Urbà Pacificat i que els vials son “vials Residencials”. Jo em pregunto, si els carrers que estan dintre d’aquest perímetre com són: carrer Codonyat,  Cervantes,  Jardí,  Sant Joan,  Manel de Cabanyes, Sant Pere, Estudis, Sant Antoni, Sant Francesc, Joaquim Mir, Sant Josep, Plaça Llarga, Palmerar, Pàdua, Correu, Escolapis, Plaça de les Neus, Bomba, Santa Eulàlia, etc., etc.,  són vials residencials, què entén l’Ajuntament per pacificació? La paraula pacificació és només una etiqueta, una paraula bonica per figurar, perquè ens incloguin entre els més sostenibles, quan en realitat no ho som? 

Malauradament, estem parlant de diners públics, a Vilanova tenim tant desvirtuat el que és un carrer residencial que val la pena que repassem la definició del Codi de circulació, ja que sense aquesta podem pensar que parlem de carrers de trànsit rodat normal o en alguns casos de carreteres. El codi diu: “Indica les zones de circulació especialment condicionades que estan destinades, en primer lloc a vianants i en les que s’apliquen les normes especials de circulació següents: la velocitat màxima dels vehicles està fixada en 20 km per hora i els conductors hauran de concedir prioritat als vianants. Els vehicles no poden estacionar-se més que en els llocs designats per senyals o per marques. Els vianants poden utilitzar tota la zona de circulació”, inclús diu que es pot jugar a pilota.. 

Val la pena que recordem que alguns dels carrers esmentats van ser reurbanitzats durant els anys 2009/10 i 11, amb diners de la Llei de Barris i el Plan Zapatero i si en la darrera legislatura s’haguessin mantingut les mesures dissuasories que acompanyaven al projecte, ara alguns d’aquests carrers no estarien trencats o si més no, no presentarien un aspecte tan deteriorat, on a mes, tot i estar en una zona anomenada de pacificació, els vianants  ja no tenen prioritat i a la vista està que l’accessibilitat ha empitjorat, han augmentat les molèsties de soroll per l’efecte del pas dels vehicles sobre llambordes i també han empitjorat les condicions de seguretat vial.

Voldria acabar aquest escrit amb una reflexió personal. De fa anys he sabut que la ciutat tenia un problema amb la mobilitat, quan l’Ajuntament va apostar per la Llei de Barris i va dedicar el Plan Zapatero a fer una amplia intervenció en la mobilitat de la part antiga i l’eixample central, vaig pensar  que començàvem a corregir la situació i que poc a poc s’aniria estenen a la resta de la ciutat. Vull dir que si jo pensava que era un problema que es podia solucionar, ara me n’adono que és un problema que no solucionarem. El PMUS ha estat dirigit i redactat per 5 enginyers de camins canals i ports, 2 enginyers tècnics de camins 2 ambientòlogues, 1 delineant i 13  tècnics i funcionaris diversos que també han col·laborat, un bon nombre de professionals que a la vista del treball realitzat, podem arribar a la conclusió que contribueixen a emmascarar la situació real dels carrers i voreres de la ciutat, donant una imatge interessada políticament. Treballs com aquest, deceben a la ciutadania que incrementa encara més la desconfiança entre ciutadans i l’administració.