Amb un peu al Ple i un altre al carrer

I després de les municipals, ja hi som de ple a les autonòmiques. En el meu cas, amb el vostre permís, arribo una mica pel camí natural al que hem arribat molts de nosaltres, després de prendre consciència, de participar en moviments socials, en cercles de Podem com el de Vilanova i la Geltrú i fins i tot en agrupacions d’electors i candidatures ciutadanes com SOM VNG a les eleccions municipals.

Molts i moltes de nosaltres portem molts anys en l’activisme per aconseguir un veritable sistema educatiu al nostre país, lluitant per una educació pública de qualitat, solidària, creativa i crítica. I molts i moltes de nosaltres estem fent ara quelcom excepcional per un moment excepcional, el pas a la política “oficial”, com ens hem gravat a foc darrerament: “amb un peu al Ple i un altre al carrer”.

Ara es tracta del Ple al Parlament de Catalunya. La meva candidatura a “Catalunya sí que es pot” és essencialment simbòlica, ja que sóc l’últim del suplents de la llista per Barcelona. Però precisament és aquest lloc simbòlic i com a representant de PODEM al Garraf, el que més il·lusió em fa i més força em dóna, en el fet de participar com el primer de la llista, d’un projecte ambiciós però real, amb il·lusió i esperança, però també amb consciència i responsabilitat. Anem a governar per donar veu política a aquells moviments socials i a les classes populars i treballadores, que són les que més han patit i pateixen les conseqüències d’una crisi social, econòmica, política i de valors que han afavorit una minoria privilegiada financera, i que han provocat que visquem una situació d’emergència nacional i social, que reclama un veritable rescat ciutadà i un procés constituent d’àmplies majories de forces per un nou model econòmic, social i democràtic de país.

En aquest sentit, a “Catalunya sí que es pot” també lluitem i treballem per crear i establir un nou i veritable model educatiu, volem una Catalunya que destini els recursos necessaris per garantir una educació pública de qualitat, inclusiva i d’igualtat d’oportunitats, sense tendències partidistes o ideològiques, universal, progressivament finançada dels 0 anys fins la Universitat i consensuada amb tota la comunitat educativa. Volem un professorat format i valorat, en condicions ambientals i laborals adequades, amb les metodologies innovadores i necessàries per què l’alumnat desenvolupi totes les seves potencialitats, en contacte directe amb l’entorn i més enllà de la seva eficiència al mercat laboral, amb criteris acadèmics i de socialització del coneixement. Volem una educació participativa i cooperativa en una Catalunya implicada i conscienciada del valor de la tasca docent.

Com és lògic, natural i coherent amb el recorregut que portem molts i moltes de nosaltres, i que ara mateix ens porta a “Catalunya sí que es pot”, continuarem reivindicant i reclamant fins aconseguir per al nostre poble: la justícia social, la garantia de les llibertats i dels drets humans, dels serveis públics de qualitat, el dret a la subsistència, a l’habitatge, a la feina, a la mobilitat i l’accessibilitat; reivindicarem l’optimització de recursos, l’auditoria del deute, la transparència i el control contra la corrupció, l’imprescindible “manar obeint”, i la participació ciutadana directa, real i democràtica, per una Catalunya sostenible econòmica, social i ambiental, amb l’objectiu de l’equitat i la convivència solidària entre els catalans i les catalanes i on la política sigui veritablement un servei públic pel benestar comú, decidint-ho tot entre tots i totes.

Jo sóc català, és més, soc catalanista i republicà, i m’agrada i m’enorgulleix formar part de “Catalunya sí que es pot”, una formació on confluïm i tenim cabuda gent de diferents perspectives respecte al model de país que volem i la relació amb els altres pobles. No només d’Espanya, és impensable, en un món tan globalitzat i desigual com el que vivim en quant a les classes populars, no plantejar-nos alhora el tipus de país i la relació amb els altres pobles d’Europa o fins i tot del món.

Volem ser com Escòcia, com Islàndia o com Grècia? Som més aviat republicans, federalistes, independentistes? Volem ser dins de l’actual Europa? Seguirem sotmesos a les polítiques neolliberals de retallades i privatitzacions de l’Artur Mas, el Rajoy, la Merkel i la Troika, o del TTIP? Són massa preguntes per un sol plebiscit, i m’enorgulleix formar part d’una candidatura que no veu les coses només blanques o negres; com sempre i en tot, hi han molts colors i matisos i cal plantejar-los perquè ningú més ens enganyi, i jo personalment estic fart que m’enganyin.

Tots i totes ja sabem que quan la gent se sent tractada injustament és molt fàcil comprar voluntats cap a una única i precipitada sortida, sense poder veure més enllà. Jo sí vull deixar de pagar el lloguer abusiu al que ens sotmet el Regne d’Espanya, vull deixar de sentir-me segrestat i estafat, però no per hipotecar-me de qualsevol manera i menys amb qui reiteradament m’ha estat enganyant i espoliant en connivència amb aquest Estat espanyol.

En aquest sentit, jo sóc sobiranista com el que més, sí, jo vull la plena sobirania per Catalunya, vull decidir individualment i col·lectiva amb el meu poble com volem viure, lliurement i en cadascun dels aspectes que ens afecten i condicionen la nostra vida. A “Catalunya sí que es pot” sabem que una immensa majoria volem una Catalunya més justa, més solidària, més igualitària, més democràtica i més educada, ho sabem i també sabem que es pot aconseguir. ¡Sí se puede!

José Luis Madueño Alcalde
Candidat del Garraf a “Catalunya sí que es pot”