El 27-S i la gimnàstica

Divendres 23:00 h, l’Ariadna i el Miquel ja dormen i la Maria i jo ens disposem a sopar amb la tranquilitat de no haver d’anar a treballar l’endemà. L’Ariadna ha agafat el comandament i ha deixat posada una competició gimnàstica a la TV. Mentre la Maria i jo sopem sense fer-li cas a la TV parlem del 27-S. Durant la conversa, veig saltar i caure un gimnasta i reflexiono.

Veient com s’està desenvolupant la campanya, tinc clar que el 27-S no ens portarà cap a una Catalunya independent, pròspera i rica. Jo penso que ens durà a una nova relació amb l’estat més justa i equitativa. De fet, tinc la sensació que aquest és l’objectiu dels estrategues de Junts Pel Sí. Sincerament, no em sembla malament però em preocupa que passarà amb tota la gent de base quan decideixin donar la passa enrere que caracteritza qualsevol negociació. En aquesta candidatura hi ha gent molt vàlida com el Raul Romeva (professor meu a l’Autònoma, excel·lent funcionari a la UE i millor persona) i autèntics retalladors-destralers (va per tu Artur, on són les meves pagues?). Així, em sabria molt greu que la cosa acabés en una escissió.

En segon lloc, cal destacar que les alternatives són diverses. La CUP  torna a ser un altre capítol del mateix i semblen ser els únics capaços de tirar endavant la via de la DUI (no confondre amb DIU si us plau). Tanmateix, la seva gestió em desperta els mateixos dubtes que les seves assemblees ja que en política municipal em tenen molt despistat; per exemple, han sigut capaços de reunir-se amb el PSC a El Vendrell després de catalogar-los com el diable i els responsables del caos. Seran capaços de votar a favor de la investidura de Mas?
Ciutadans i el PP semblen el mateix però no ho són. Ciutadans s’assembla més a un partit socialdemócrata europeu en l’àmbit social i econòmic però té un discurs similar al PP en l’àmbit nacional. En aquest sentit, cal dir que la idea de Francesc de Carreras el 2004 ha reexit i de quina manera. Els taronges serán la gran sorpresa de les autonòmiques i les generals. Tot i que no compartim les mateixes idees, cal dir que la Inés Arrimadas, l’Albert Rivera i companyia saben al que juguen i ho fan bé. El PP té un candidat ultra pro PxC tot i que el tàndem amb l’Andrea Levy farà que la castanya no sigui molt grossa.

Unió i el PSC fan el que s’esperava. Unió és el partit de la burgesia catalana que parla català (la que vota castellà vota al PP) i el seu seny els conduirà a obtindre representació segura al Parlament de Catalunya. Els demócrata-cristians s’ho mereixen, han treballat molt en circumstàncies molt adverses i tenen un programa molt elaborat replantejant la geometría variable. Finalment, el PSC torna a girar a l’esquerra i ho celebro. La seva aposta federal pot semblar insuficient però és encertada, només els hi falta treballar el tema d’acceptació d’una possible consulta acordada i ho tindran. A diferencia del PP, han sabut evolucionar i amoldar-se a les circumstàncies.

Personalment, tot i que hi ha alguns elements que sobren (els d’alerta al pacte i d’altres herbes), jo votaré Catalunya Si es Pot per dos motius:

1. Com a delegat sindical de CCOO la meva prioritat és garantir el plat a taula i després parlar del sexe dels àngels.
2. L’Hortènsia Grau és la parlamentària més treballadora que he vist. S’implica amb tot i per tots i he pogut aprendre moltes coses d’ella. Per la seva presència cal votar aquesta llista.
En conseqüència, aquí va la meva travessa de primer a últim: Junts pel Sí (sense majoria absoluta), Ciutadans, Catalunya Si es Pot, PSC, PP, CUP i Unió (entra segur).

Finalment, ja hem acabat de sopar i ens assentem al sofà. El gimnasta que ha saltat ha fet una passa enrere i no s’ha classificat tot i fer el seu rècord personal. Canvio de canal i poso Televisió El Vendrell. La Mar Vives, amb un somriure, ens explica l’última gesta dels Nens de El Vendrell. Penso en la política municipal, escriure un altre article.   

        
Alex Duque Triviño
Politòleg, empleat públic de la Generalitat i delegat sindical de CCOO.
Sinpatizant  de ICV.
President de l'Associació de Veïns Tancat III.