Com viurem la fi del món del 27S?

Ens apropem perillosament a la fi del món. Aquest diumenge és el dia D. Aquell dia que fa 301 anys que esperem sigilosament, però que fa tres Onzes de Setembre que ens hem tirat al carrer per dir que ja n’hi ha prou. Ho hem intentat tot: pacte fiscal,  federalisme, consulta al·legal, reforma de la Constitució, però  el clam de la gent al carrer era més fort. De tot arreu s’escolta la paraula independència amb una musiqueta prou coneguda per tots. Ja n’estan farts i tips d’aquest nou ús del terme diàleg que vol venir a dir: podem parlar el que vulguis però aquí qui mano sóc jo. El poder polític, el judicial i l’econòmic estan a les meves mans.

Jo proclamo a les quatre veus una possible negociació, però has de saber ben clar que aquí ningú no toca ni una trista coma, no sigui que l’invent faci figa.

Aquesta darrera campanya ha estat la més frenètica que recordo, una lluita electoral que fa dies que es va avançar a les dates estipulades en el calendari per terra mai i aire. Alguns candidats no s’han cansat de fer discursos aquí i allà, matí i tarda reclamant el vot per a un projecte que representa el sí. Els altres s’han mantingut en els seus usos tradicionals perquè no sigui que cridin molt i l´únic que facin es donar més vots al partit contrari.

En aquests dies ens han dit que els principals bancs, les grans empreses tocaran el dos. Europa ens abandonarà i ens quedarem sense la seva preuada moneda que tal ens va costar compartir amb les nostres veïns del continent. Ara que ja no sabem comptar el preu del pa amb pessetes haurem de tornar a la nostra moneda identitària perquè no ens servirà l’euro. Més d’un ja ha fet un forat darrere l’armari per posar uns quants bitllets lila per si de cas la cosa va en maldades. Si tenim un petit feix encara que la cosa vagi malament sempre podem anar fins a la Junquera i allí poder comprar alguna cosa per poder anar subsistint.

Els funcionaris no podran cobrar al cap de mes. Els mossos d’esquadra seran substituïts per joves tricornis que tornaran a ocupar els seus quarters que encara van amb serveis mínims.

No cal que exigim res a Madrid perquè evidentment ara que estem a les portes de la independència com tenim tanta barra de demanar millores a la N-340 i fora els peatges de les autopistes. Ara més que mai han de reduir al màxim les inversions en el nostre territori no sigui que el dia de demà aquest tros de la península acabi sent un estat sobirà. Val més que inverteixin en aeroports sense avions i Aves sense passatgers al centre de la península. Allí segur que mai tindran aquesta gosadia de sortir al carrer per cridar que volen marxar d’aquesta unitat d’Espanya que ja fa segles que dura.

Nosaltres els catalans en els darrers anys ens hem oblidat dels nostres problemes més propers com la sanitat, les llistes d’espera, els marginats, els problemes d’educació, els peatges, la bombolla immobiliària, l’atur, el cost dels subministrament com el gas i l’electricitat que ha provocat que moltes famílies facin servir els radiadors d’elements decoratius sense utilitat practica perquè no poden fer front a la seva despesa i ens hem centrat en aquesta somiada independència que ens portarà a un lloc millor on tot anirà millor on tothom tindrà els mateixos drets i també els mateixos deures. No hi haurà dues canyes de mesurar: una per rics i una per pobres. Allí tots serem igual i si fa falta portarem uniforme per dissimular les nostres diferències.

El gran dia ja ha arribat prepareu les maletes per si la gent surt al carrer demanant que es faci realitat la voluntat popular i no tinguem prou agents de mossos d’esquadra per evitar una revolució social en tots els municipis atiada per les xarxes socials. Poseu uns diners a la butxaca per si hem de tocar el dos a algun lloc on estem més segurs. No sigui que ens anul·lin la Visa i no la puguem fer servir.

Ha arribat el gran dia, tots contra un i un contra tots. Un parell de partits amb molts punts en comú lluitaran per un sí, la resta estan clarament a favor del no. Les enquestes donen una majoria al sí, però evidentment aquesta no serà aclaparadora ni molt menys, la diferència no crec que arribi a un 10%. La gràcia de tot plegat i el que intenten evitar alguns formacions és que tot i un possible resultat positiu i hagi més sufragis del no que no pas contraris. Són temes electorals que a vegades costen d’entendre però en aquest país les coses funcionen d’aquesta manera i encara que la gent es queixi ningú s’atreveix a canviar-ho. La vesprada del diumenge serà frenètica. Es poden escollir escenaris on viure aquesta data històrica: al carrer davant un pantalla i una cervesa a la mà o a casa amb el comandament a les mans i les sabates posades.