Deixem de moment els ideals per seguir amb el procés i aconseguir la independència

Després de haver asserenat els ànims i fet quelcom reflexions amb el temps transcorregut d’ençà el 27 de setembre avui hem veig amb amb força per intentar raonar de manera justa i intel·ligent vers les eleccions, per uns Autonòmiques i els altres Plebiscitàries, per una qüestió de vots o escons que determinarien el si ho el no, la majoria de vots ho de escons, els unionistes s’han enrocat en anar dient clar i fort que el independentisme a fracassat, i que ja no existeix , per una raó no han guanyat amb vots.

Jo no vull fer cap estudi, dels raonaments tots ells interessats i partidistes, però és necessari de fer un bon estudi dels significats de las tendències dels vots, res a veure com sempre a esdevingut ¿dretes? o ¿esquerres?, és evident que el destí no era d’altre que el poder fer amb una majoria de escons el següent pas del procés, tenir un govern de concertació nacional, per anar directament a la confecció d’una Constitució feta d’abaix, a dalt juntament amb els juristes I experts amb temes constitucionals (passar a la segona fase el Procés Constituent ) i com a final la aprovació si se escau per referèndum, i no per tot el que s’ha dit després d’aquesta contesa electoral, es a dir res a veure amb el procés per fer una declaració de Independència, que fos legal i determinant per negociar amb l’Estat espanyol (aquest era el desig de Junts pel Si) que com bé s’ha dit esdevindria amb un Procés, i amb un temps més o menys de 18 mesos.

La saviesa de la ciutadania és sempre inversemblant, hi ha anat a votar, no per la cultura, la llengua, la història, o la identitat. ni les banderes, ans per que n’estan farts, angoixats, i emprenyats de tants insults, injuriés, mentires, retallades, austeritats injustes, i sempre per els mateixos, per els més empobrits, els de menys recursos, els treballadors, i veure que els que són rics cada dia ho són molt més, per fer un seguiment estricte de las polítiques neó-liberals, que ens han dut a una pèrdua del estat de benestar, de treball, de las classes mitjanes, de las beca menjador dels nens, del desnonaments, la pobresa imperant (afecta ja al 23% de les nostres famílies) de la mal nutrició de la nostre infantesa, per la manca de recursos a dins de moltes famílies (uns 650.000. criatures) d’un percentatge important que són just al llindar de la pobresa integral, de les dubtes de les pensions, i de privatitzar-nos els serveis socials, i assistencials, del present esgarrifós, i del futur incert.

Front aquesta xacra els partits, sobiranistes han comes una gran errada, capital que ja és va poder veure a Escòcia, amb el partit nacionalista escocès, manca de una pedagogia pràctica entenedora, planera, però no la del tipus Espanya ens Roba, ni parlar-ne dels dèficits del Estat espanyol vers a Catalunya, en definitiva, voler escoltar, per millor raonar, sense adoctrinar-los, ans respondre i aclarir les seves dubtes del dia següent a les eleccions, ¿perdre les pensions? ¿hi hauria “corralito“? perdrem la nacionalitat, i quelcom més de dubtes ho preguntes que no hem sabut respondre, perquè no ens equivoquem volien sentir parlar de les solucions del problemes socials rebre respostes aclaridores de les dubtes pròpies i sense que els diguem quins són els nostres programes ho fulls de ruta, i s’han quedat molt dubtosos, motiu per el que han votat més a determinats partits que no tenen al seu full de ruta, plans més socials, que ara, ni projectes, sols nacionalisme, desqualificació, befa al Independentisme, i enganys i mentires, del que volen fer però que solament és fum, ho és irrealitzable, i els han anat a cercar-los als seus barris, casals, i molt important els han inflat el cap a les televisions espanyoles o locals, els diaris del altiplà i les seves ràdios, i amb la seva llengua.

Hem compartit espai, treball, a molts llocs són els primers en continuar les nostres tradicions populars, fins i tot les noves generacions, fills i molt especialment nets, però repeteixo ens hem oblidat dels ciutadans més adults, i la majoria de ells són pensionistes (arreu de Catalunya els pensionistes són 1.600.000.- persones) gran part de las mateixes als cinturons vermells de la ciutat de Barcelona (i fins i tot a l’àrea metropolitana) hem defugit el anar-los a cercar als seus ambients, i repeteixo amb la seva llengua, i això ens ha passat factura, que sempre amb aquests cas, és fa no votant, malgrat els enganyin els altres, les eleccions del 27/9 ens ham donat clares mostres de això que estic exposant, veure com a poblacions castellanoparlants i de tendència cap el PSC, s’han decantat per el seus vots a Ciutadans, que no és caracteritzen per ser ni socials, ni d’esquerres, si més no conservadors però els hi han fet un esbombament del seu espanyolisme, unit com sempre a la catalanofòbia i a la immersió lingüistica, no els vàrem parlar del seu programa polític, per que haver-ho fet de ben segur que no els haguessin votat, i Podemos no ha quallat a Catalunya degut a la incertesa de las seves promeses i la constant variació de las mateixes, malgrat sempre s’han identificat com nacionalistes espanyols, i els hi han parlat amb llegua castellana, però no els han considerat dels seus.

N’estic segur que ens hem donat conte i posarem les mides més adients i efectives per que amb el temps que ens hem marcat, rectifiquem d’immediat aquestes errades que ens han portat a una manca de votants i vots, dubtosos, per desatendre’ls.
Hem de pensar amb aconseguir el màxim de votants i vots les properes eleccions a fi i efecte de no donar-li cap motiu de excusa, legal, o jurídica al moment que presentem la nostre Independència al govern espanyol, a la Unió Europea, i a les Nacions Unides, per el nostre reconeixement com a Estat Sobirà

I també hem de tenir molt amb conte la saviesa popular que un altre vegada aquí a Catalunya, ha volgut que no tingues la majoria absoluta un partit, desprès dels maldestres de el govern que amb la supèrbia que el hi ha donat la majoria, no han governat per el be del poble, ans per el seu bé, es a dir han tingut les mans lliures per fer lleis, injustes i protectores per ells, institucionalitzar la corrupció a tots els nivells, fer del Tribunal Constitucional la tercera cambra, implantar un sistema de dèficits a les Autonomisme injust i arbitrari, una llei del treballador que a donat les mans lliures a les patronals per acomiadar a canvi de res, contractes indignants i mal pagats, i tanta brossa, que com ja vàrem veure a les anteriors eleccions aquí a Catalunya el poble ha donat el mandat de manera que el tinguessin que compartir diferents ideologies polítiques per no tornar a caure amb el parany de les majories absolutes, ja n’estan ben escarmentats, això vol dir que hem de anar amb molta cura, per no tornar a caure amb el esdeveniment del mesos desprès del 9/11/2014 amb les picabaralles dels partits i associacions per el punyent tema de las llistes electorals.

Crec que tant Junts pel Si, com la CUP, no es poden enquestar amb qui a de ser el President de la Generalitat, no oblidem recordar-nos que te que ser un govern de concentració i per poc temps, ara no és l’hora de quin partit forma part, de si ens agrada ho no a nivell de partit ho personal, ara és el moment més delicat, el moment que tots els nostres contrincants, que si li veuen un perfil de gran polític, excel·lent negociador, reconegut internacionalment, poliglota, motiu per el qual és el seu objectiu per fer el darrer intent de trencar aquesta munió de ideals, partits, i perfils i conseqüentment enfrontar-nos entre nosaltres, no de-ben ser pols oposats, si més no ben al contrari perquè vivim uns moments de construcció d’un País que ho podem fer-ho paral·lela-ment a fer un gir radical amb el punyents punts que tan ens angoixant i preocupant, socials, treball, sanitat, educació, pobresa, misèria, i fam, com a primers objectius, no poden dir-los als que ho pateixen que ho intentem ans que ho estem fen-ho, els nostres conciutadans que viuen amb aquestes malaurades circumstància no poden  aguantar-ho més han arribat al límits de les seves forces.

És per això que faig un prec per que ara pensin amb clau de País amb que units podrem arribar ben aviat a eradicar els problemes actuals, però si ens dividim perdrem tot aquest esforç de tants i tants de ciutadans i ciutadanes que han fet un treball dur, i sobretot que perdrem la Pàtria volguda i somiada durant més de tres segles, siguem una vegada més els catalans envejats per la nostre condició de una bona praxi i un excel·lent pactisme.