Torna la tertúlia bohèmia amb la història del cinema sitgetà

Francesc Borderia Soler fou l’encarregat d’iniciar el cicle de les tertúlies bohèmies dels dijous al Doctor Game del Retiro amb la temàtica de la història del cine i dels cinemes a Sitges.

Borderia ha escrit diversos llibres sobre aquesta temàtica històrica i a més durant cinc lustres va programar les pel·lícules de la sala cinema Retiro que és la sala de projeccions més antiga del món; va començar a funcionar des del març de 1908, amb les interrupcions forçades per causes majors com incendis o guerres i ha estat sempre una de les sales de cinema més modernes en el que es refereix a tecnologia. Les anècdotes a l’entorn d’aquest centenari cinema varen ser constants i algunes molt saboroses i poc conegudes; Miguel Utrillo fou el dissenyador, arquitecte d’aquest edifici que té molts punts de semblança amb el palau de Maricel encarregat pel milionari nord-americà Charles Deering. Segons Borderia després del primer incendi el 1916 fou construït l’actual cinema amb voltes bufades, terrats i una mena de campanar perquè Deering pretenia adquirir la parròquia que seria traslladada a aquest edifici.

El parlament de Francesc Borderia va anar avançat en el temps, del cinema mut al sonor, de les rivalitats entre les dues entitats sitgetanes que primerament s’havien dit el Gra i la Palla, com el nom de la revista del Retiro recorda. Va fer un exercici de memòria històrica i va parlar dels alcaldes franquistes i dels inconvenients que el Retiro va patir.  Arribats als anys cinquanta  Borderia s’esplaià amb el Cinemascope, l’època daurada del cinema i també uns temps en que els carrers de Sitges van començar a convertir-se en plató de cinema a l’aire lliure. Ignacio Iquino fou un dels directors de cinema adscrits a Sitges i Borderia el va recordar com Rafales primer dels directors del festival de cinema fantàstic i de terror. Els cinemes sitgetans han estat sempre a l’avantguarda oferint les novetats, el tertulià va recordar els cinemes d’estiu a l’aire lliure i també va tenir un emotiu record pel cinema Victoria que després va passar a anomenar-se Rialto, una capsa de bombons.

Borderia va fer memòria dels cinemes inèdits, les sessions que oferia un estiuejant als infants i un altre de no gens menys inèdit en un hotel on el seu director oferia projeccions en versió subtitulada. El cineclub i el cine fòrum ha estat una de les constants a Sitges, vila cinèfila que posseeix la sala de cinema més veterana, la degana dels cinemes malgrat que el record Guiness l’ostenti un cinema danès que va obrir les seves portes  vuit mesos més tard que el nostre entranyable Retiro. En el torn de comentaris i preguntes Margarita López va voler puntualitzar que fa uns pocs anys ella i les dones de l’associació Cultura en Do Mayor varen tirar endavant una iniciativa que va veure’s realitzada en la pel·lícula, Vencer el miedo, heroinas, que tracta sobre el tema de la violència de gènere.

Enguany la Tertúlia Bohèmia celebrarà els vint-i-cinc anys d’activitat, que van començar al cafè Roy tot seguint la dinàmica de l’escriptor del mes, el 2009 la Tertúlia Bohèmia va rebre el premi especial de l’ajuntament de Sitges per la seva trajectòria de 18 anys de trobades literàries, d'art, creació i pensament, trobant-se els dijous de cada setmana, el que ha esdevingut un dels principals espais de debat, divulgació i intercanvi d'idees al voltant de la cultura.

Isidre Roset. Crític d’art.