Una nova veu en la ciència-ficció catalana

El periodista Pau Escribano (Vilanova i la Geltrú, 1981) ha debutat com a novel·lista amb Aquell d’allà no sóc jo, un thriller futurista que gira a l’entorn de la teletransportació. No ens consta que Columna –ni cap altre segell de Grup 62– tingui intenció d’apostar fort per la fantasia i la ciència-ficció, però és una bona notícia la publicació d’aquest llibre que permet donar veu a un autor novell i inquiet que, tot i la seva joventut, ha tocat diverses tecles. Fill del també periodista Paco Escribano, Pau Escribano s’ha dedicat sobretot a la televisió (va dirigir el programa Crackòvia), ha participat en algunes obres de teatre de la factoria Polònia i, encara recentment, també en curtmetratges com L’encenedor quàntic. El llibre es va presentar en el marc del Festival de Sitges.

Abans que res, dos matisos personals que fan diferent aquest volum: el primer és que vaig tenir l’oportunitat de dir-hi la meva en les primeres revisions del manuscrit, en col·laboració amb l’exeditora de Columna, Berta Bruna; el segon, ja em permetreu, és el veïnatge vilanoví amb l’autor.

Aquell d’allà no sóc jo és una novel·la vibrant, àgil i dinàmica que es llegeix pràcticament en una tarda. Com a obra primerenca, és fogosa i sorprenent, però l’entusiasme no evita algunes mancances.

Som en un futur proper no especificat, potser al final del segle XXI. El Marc Garcia és un pilot d’avions a l’atur que viu a Barcelona. L’invent de la teletransportació ha deixat pràcticament obsolet l’ús dels avions, i els aeroports s’han anat convertint en teleports. Vidu, el Marc té una filla única, la Carla, amb qui manté una relació complicada i distant. La noia viu a Nova York i ell és a punt d’instal·lar-se amb ella perquè ja no es pot ni pagar el lloguer. Utilitzarà la teletransportació per primera vegada, cosa que li fa pànic.

Però en l’operació alguna cosa surt malament i el Marc es veu immers en una aventura frenètica en què hi ha implicada la principal empresa que controla el sistema de la teletransportació, la World Teleport Company (WTC). El seu líder, l’Albert Grey, és un científic tan superdotat com egòlatra i cruel, i exerceix a la perfecció el paper de dolent de la pel·lícula.

No es poden donar massa més detalls sense desvetllar el rovell de l’ou de la trama, malgrat que el títol i la imatge de la coberta ja donen algunes pistes de la transformació que patirà el protagonista. En Marc, un tipus més aviat insípid i anodí, esdevé l’heroi involuntari d’aquesta aventura. Com en la cançó de Radiohead d’on prové el títol, en Marc sovint es dirà “aquell no sóc jo, no sóc aquí, això no està passant”, però no tindrà més remei que afrontar-ho, gràcies, en part, a la força d’un ambigu personatge femení, la Laura.

El mèrit de la novel·la és la síntesi. Escribano només pretén oferir una estona entretinguda, i li ha sortit un thriller futurista assequible per a tot tipus de lectors

La novel·la s’estructura en tres blocs, que són els tres dies en què passa l’acció, més un epíleg final. En Marc viurà tres dies d’autèntica bogeria, en què s’haurà de desempallegar de totes les seves pors, recórrer fins a tot a la violència extrema per defensar la seva família i despullar un secret que pot suposar una sacsejada a nivell mundial.

Pau Escribano construeix un relat força cinematogràfic en la seva concepció i plasmació narrativa, amb capítols curts. La novel·la té ritme, acció, persecucions i girs argumentals constants que sorprenen i mantenen l’atenció del lector. És una novel·la lleugera, escrita sense floritures i amb la mínima expressió de recursos, en què els personatges tenen poca profunditat. El futur que se’ns dibuixa, malmès per l’escalfament global, presenta alguns enginys tecnològics que l’escriptor desenvolupa poc i les descripcions geogràfiques de Barcelona o Nova York, on transcorre l’acció, són les imprescindibles per generar un context plausible.

Segurament el mèrit de la novel·la està precisament en la síntesi. Escribano només pretén oferir una estona entretinguda, i li ha sortit un thriller futurista assequible per a tot tipus de lectors. Esperem que sigui el primer llibre de molts més.

Article publicat al blog Les Rades Grises