Mals temps per l’abstenció

El llenguatge s’actualitza constantment. Si fa quatre dies no deixàvem d’escoltar termes com sostenibilitat i igualtat, sembla que ara ja ho hem deixat una mica enrere i la nostra gran excusa polivalent és el tema social.
En resum, ens volen vendre encara que pugem l’IBI tindrem una partida destinada als més necessitats de la nostra societat. Un cop de mà a aquells que no tenen recursos per posar-se res a la boca.

Deixa uns diners per cobrir aquestes necessitats ho trobo molt bé, però amb aquesta mesura no justificar ni de bon tros un augment de l’IBI per la resta de mortals que ja s’ha pujat substancialment en els darrers anys. Aquest és un dels impostos que afecta a la majoria de gent, ja siguin propietaris perquè els toca directament afluixar la mosca, ja siguin llogaters perquè d’una manera o una altra els tocarà pagar amb ells.

El problema de tot plegat no és que paguem més o menys. La història real és que en aquesta població on l’atur és un dels grans protagonistes no toca pujar aquest impost. En un poble on molta gent ha d’anar a altres llocs a guanyar-se les garrofes perquè aquí no hi ha possibilitat per tothom per fer-ho. Si donem un tomb per la Rambla de Vilanova i la Geltrú o Vilafranca es veu que hi ha un moviment en el comerç, les terrasses amb força gent durant tot l’any no cal que parlem a l’estiu. En canvi en aquesta vila nostrada a part d’uns mesos i uns dies concrets al llarg de l’any i en uns llocs concrets no es veu aquest caliu al carrer, ni el teixit comercial. Si ens atrevim a donar un tomb a la platja en aquests mesos que vénen veurem com està tot plegat, després de tenir un estiu que sembla que per una part important dels establiments marítims ha estat presumptament galdós.

Primer hem de saber on som, que tenim i que vol la majoria de gent. Evidentment no passaré per alt els nombrosos concerts d’orgue a l’església del Vendrell on van els que van perquè el nombre d’apassionats a la vila per aquest instrument no és el que alguns voldrien, però és el que tenim i podem veure per la televisió local. No s’hi pot fer gaire gran cosa més.

Evidentment que tenim un parell o tres d’auditoris amb una programació bàsica perquè el pressupost no dóna per més. A banda és dóna una cosa curiosa que en altres localitats com Calafell i Vilafranca del Penedès no acostuma a passar. En aquestes localitats quan s’estrena una obra amb gent de la vila, el públic hi va, molts cops omple el teatre i s’han de fer un parell o tres d’actuacions. En canvi aquí al Vendrell això no passa. Encara que sigui un Guimerà a preus econòmics. Què passa amb la gent? quin és el motiu?

En aquest poble amb apunts de ciutat fa massa anys que ens hem acostumat al copiar i enganxar perquè si. Ja està bé. És la política fàcil i no ens atrevim a provar amb noves experiències en propostes que ja fa anys que han quedat obsolets com la Fira i el mercat de Sant Joan a la platja.

Per sort encara, la majoria de la població encara treballa i es pot permetre el luxe de pagar els seus impostos, però per ajudar aquestes persones que van pagant com poden també se’ls hauria de compensar, repartint l’IBI en tres o quatre terminis i afavorir els contribuents que ho vulguin pagar en els primers mesos de l’any que ho puguin fer amb un descompte per pagament avançat.

En aquests moments en què hi ha vuit grups municipals al consistori sense un grup que destaqui gaire sobre la resta és el moment de fer aquests canvis. Toca apostar per un Vendrell millor, però deixant de banda aquesta política fàcil de l’abstenció. Ens hem de mullar votant a favor o en contra de les diferents posicions encara que molts cops no tinguin més transcendència que ocupar una part del debat municipal perquè són coses que es quedaran en un calaix esperant un miracle. L’abstenció és una aposta nefasta per tirar el vaixell endavant si es vol tenir una mica de coherència política.

Està bé que el nostre municipi es preocupi per Lluís Companys, pel lliure comerç. Jo tinc moltes ganes d’escoltar un debat sobre l’estat de la vila tal com preveu el ROM municipal que podria donar molt de si. Esperem que ho portin a terme en un espai més gran com la Lira o l’Auditori perquè la sala de plens segons per quines coses s’ha quedat obsoleta.