Rics i pobres, un altre cop

La nostra societat com sempre es divideix en rics i pobres. Això de la classe mitja és una gran mentida que en els darrers anys s’ha acabat de desmuntar. No hi ha més realitat que aquesta. L’evolució de la història mundial és la lluita dels de sota per ocupar l’espai dels de sobre i anar girant sobre el planeta solar.

Fa quatre dies els independentistes que s’hi declaraven públicament eren quatre i el caporal. Quan fa 30 anys jo estudiava EGB hi havia un xicot que ell sempre ho afirmava amb claredat. La resta de la gent ens el miràvem com una mica especial. Per aquella època tots estàvem en altres guerres i apostàvem pel pacte entre Catalunya i Espanya. Ser independentista era massa agosarat per nosaltres que teníem clar que ens havíem d’entendre fos com fos.

Ara resulta que ja no es pot ser pactista perquè se suposa que aquests estan barrejats entre l’Iceta i el Duran. Ara toca independència. Pujar al balcó de la Generalitat i amb les cameres de TV3 i la Sexta proclamar als quatre vents la nostra voluntat per ser lliures d’una vegada per totes.

En realitat la lluita que tenim aquí davant ha estat perquè els eixos de la política han variat en les darrers legislatures. Ja pocs són els qui parlen de la dualitat entre esquerres i dretes. Ara el tema és unionisme versus independència i viceversa. Aquest és l’eix actual que marca la política vigent i gran protagonista dels tertulians en els debats que ens arriben per la petita pantalla.

La gran majoria dels partits poc a poc anaven perdent afiliats i adeptes, llavors han sabut posar en aquest eix el pilar del debat polític. La gran solució a tots els mals és la independència. A partir d’aquest punt tindrem més diners i aquests estaran més repartits entre nosaltres i ja no cal que se’n vagin a Madrid sense retorn. Hi ha moltes persones que evidentment ho fan per qüestions patriòtiques i sentimentals, però un gran nombre de vots vénen de la mà d’aquest món ideal  que ens han venut on tot serà millor i no hi hauran retallades. L’administració pública atendrà amb més recursos molt millor els seus usuaris. Aquest és el titular que ha temptat molta gent a afegir-se a aquest moviment d’alliberament nacional en vers a un món millor.

La proposta s’ha fet seguint les directrius del poble que ha demanat fer aquest pas i la classe política s’hi ha anat afegint perquè s’estaven quedant sols.

Si que sembla que sigui una lluita identitària, però darrera es veu ben clar que el que hi ha és una demanda global de la societat per tenir més recursos i més serveis al seu abast.

Aquesta és la gran finalitat la lluita per millorar la situació econòmica i social de moltes persones. Alguns líders destacats de l’ANC van saber l’oportunitat de figurar a les llistes del Parlament i entrar en el món de la política. El que en un bon principi era un moviment social va acabar formant part de la política catalana. Una porta gran per on van entrar en aquest camp alguns que no hi havien estat mai i altres que després d’una actualització acurada han tornat a trepitjar el mateix hemicicle amb uns altres colors i uns altres companys.

Aquest procés que estem vivint no és sinó una nova versió de la lluita de pobres i rics, d’una gran majoria que amb aquest procés vol aconseguir un país lliure i com no, unes millors condicions socials i econòmiques que beneficiïn a tothom. Aquest és una dels pocs eixos que quedaven on s’ha afegit el poble per tirar endavant cansat de la retòrica polític que cada dia estava més lluny de la ciutadania en general. No és que els rics siguin els unionistes i els pobres els independentistes. En tots els bàndols hi ha de tot, però és el camí ideal per al sentiment independentista per poder aconseguir la seva fita i de retruc una millora global de la mà de trencar uns lligams.

No sé com acabarà tot això, però de moment, no crec que realment puguem anar gaire més enllà d’una mena de concert basc que vindria a ser un punt de trobada entre els uns i els altres. Si algun dia els somnis es fan realitat, el proper pas serà demanar aquestes millores que sempre han anat de bracet amb la independència de Catalunya.