Lots de Nadal: aigua, llum i una mica de calentor

Un dels articles clàssics del meu període vital d’aportacions a la premsa comarcal són els lots de Nadal. En els darrers anys la cosa ha anat evolucionant considerablement, passant del clàssic lot amb torrons, polvorons, cava, vi, préssec amb almívar entre altres coses depenen de la bonhomia de l’empresari fins avui en dia en que en prou feines et desitgen Bon Nadal. En els moments de crisis ja no era tan necessari tenir un plat de galets a la taula de Nadal sinó simplement poder celebrar aquelles festes amb una mínima dignitat. En aquest cas el més sensat era una poca quantitat de diners que l’afortunat podia dedicar a allò que li fos més necessari que no necessàriament hauria de coincidir amb tota la parafernàlia nadalenca que ens han anat inculcant en les darrers dècades. Potser anaven destinats per comprar llet.

El Nadal va perdent la seva versió més opulenta i es va adaptant a les noves necessitats. En aquestes noves èpoques ja trobem establiments que d’una manera més o menys dissimulada ofereixen les seves rebaixes coincidint amb la campanya nadalenca. Segurament no és el més ètic, però saben que aquesta mesura els hi pot reportar més beneficis que no pas seguint les pautes oficials. Davant aquesta actitud també hi haurà aquells compradors clàssics que esperaran després de Reis per realitzar les seves compres més importants, però molts s’adapten aprofiten aquests cartells que trenquen les pautes socials que ens han ensenyat.

Cada dia hi ha més persones que s’acostumen a comprar per internet. Moltes primer van a donar un cop d’ull als aparadors que tenen al voltant, però a l’hora de la veritat ho encarreguen i en un parell o tres de dies s’ho troben a casa seva sense haver de carregar pes. Evidentment aquesta actitud trenca la màgia d’anar de compres.

Realment tot aquest esperit nadalenc és va desmanegant de mica en mica. Avui en dia la gent ja no envia postals nadalenques que portaven de corcó als carters. Més d’un ja no torna a repetir la recepta canelons de l’àvia i els compra congelats en una gran cadena o potser els encarrega a un restaurant de la contrada. Allò que per Nadal cada ovella al seu corral es va disgregant. Avui en dia les famílies van adoptant noves formes que es van adaptant una mica a tot plegat, però els tòpics del dinar per Nadal tots a casa es va esquerdant de mica en mica amb un ampli ventall amb múltiples formes. Cada dia són més els qui aprofiten aquests dies per fer unes petites vacances.

Ja fa un parell de mesos que tenim els torrons i polvorons als supermercats i ja n’estem tips de veure’ls. Quan arriben aquelles dates més d’un ja opta per altres àpats perquè les grans cadenes ja ens han provocat que estem farts sense tastar-ne cap.

La gent compra quan pot i no tant quan marca el calendari. A principis de novembre són moltes les persones que vàrem anar a Igualada a aprofitar els descomptes del REC. Segur que per molts ja representaven les compres nadalenques perquè podries aprofitar molt bé la relació qualitat preu d’alguns productes.

Nadal és la festa del consumisme ferotge amb targeta de crèdit. Nadal és tothom ha de mostra allò que potser no és i posar tota la llenya al foc per semblar que tot vagi sobre rodes i funcioni a la perfecció. Nadal és una il·lusió enmig de la rutina dels mesos que l’acompanyen.

No cal que ens donin lots de Nadal amb tota la teca dins perquè ja estem tips de veure’ls quan anem al supermercat a buscar iogurts. La gent aspira més bàsic: salut, aigua a l’aixeta i llum i una mica de calentor per superar aquests freds que ja comencen a apuntar a aquests dies encara que algun cop per Nadal podies sortir al carrer amb màniga curta. Un dels punts forts és la loteria que entre una cosa i l’altra ja no et permet somiar amb un canvi de vida radical, sinó per pagar la hipoteca i alguna cosa més que tinguis per casa. Això d’haver de pagar impostos dels premis de la sort és tot un desencert i crec que això no ho podrem perdonar mai a l’Administració.