Els castellers no estan a l'Ajuntament

Acabat el període de confiança que se li dóna a qualsevol equip municipal (on he aprofitat per fer una nova assemblea a l’Associació de Veïns i ser reelegit com a delegat sindical de CCOO entre d’altres coses), penso que ha arribat el moment d’avaluar la tasca dels nostres representants municipals. D’entrada, cal dir que els castellers no están a l’Ajuntament. Treball en equip, confiança mútua, coordinació… són algunes de les idees que pivoten sobre el discurs d’en Kevin Prados. Tanmateix, aquests conceptes no abunden al nostre Ajuntament.

D’entrada, cal dir que l’equip de govern fa el que bonament pot. Hem de partir de la base que la gestió municipal és complexa i no es pot arribar a tot arreu (i més en un Ajuntament tan endeutat). Tanmateix, per mi existeixen alguns punts negres que cal resoldre. Posaré quatre exemples per no aborrir al personal. En primer lloc, cal dir que no hem resolt el problema de les ocupacions incíviques amb polítiques adients de vivenda social. És imprescindible, a nivel municipal, un paper actiu de l’Ajuntament en tot el que és: censar les vivendes buides que són propietat de les entitats financeres, gravar-les amb taxes i destinar-les a lloguer social.

En segon lloc, trobo, per exemple, que falta atacar col·lectivament, amb taules conjuntes amb sindicats, partits, empreses…, el problema de l’ocupació a nivel municipal i comarcal. En aquest àmbit s’està treballant molt però falta atacar el problema col·lectivament. En tercer lloc, manquen més mesures de transparència económica detallant més bé els conceptes que es publiquen a la web (per exemple, una bona iniciativa seria discriminar el que guanya cada grup polític cada mes i què es justifiqui en què es gasten aquests diners).

En quart lloc, trobo que cal revisar la pressió fiscal que patim els vendrellencs mitjançant un nou sistema de taxes que redistribuexi les càrregues d’una altra manera. D’això en parlaré més endavant amb un article específic sobre fiscalitat verda vendrellenca, vinculant-la a un nou sistema de promoció profesional pels treballadors municipals.

Així, avaluant els mesos que portem, l’equip de govern no té un balanç, per mi, tan negatiu com per a alguns partits de l’oposició. Pel que fa als partits que están fora de l’equip de govern, cal avaluar separadament la seva actuació.

A Ciutadans, tot i que no han fet gaires propostes-esmenes, aprenen tot ho ràpid que poden el funcionament del consistori municipal, tenen una bona coordinació a nivell nacional i no estan fent res que no existeixi al seu programa. Per mi, quan el soufflé de la independència baixi (és qüestió de temps), haurien de plantejar-se entrar al govern municipal per a donar-li més estabilitat. El PP, tot i els temes de contractació amb la regidoria de Medi Ambient, es troba en una posició similar però la marca no li ajuda gaire. Així, des d’un punt de vista de gestió pública, entenc que Ciutadans hauria de ser l’opció preferent de l’equip de govern. D’altra banda, sobre PxC no m’agrada parlar però dominen bé la política pràctica d’agafar un tema i proposar idees i solucions concretes. No en posaré exemples, que cadascú pensi a què em refereixo.

En tercer lloc, pel que fa a Som Poble i Sí Se Puede, cal dir que no funcionen igual. Sota el meu punt de vista, Som Poble està sent la gran decepció municipal. Dominen bé les seves assemblees però la seva oposició és totalment destructiva. D’entrada, cal dir que atribuir-se les medalles de què no existeixin càrrecs de confiança és oportunista. És cert que és un idea que portaven al seu programa però menyspreen la feina d’ERC dins de l’equip de govern. També, fóra bo que, complint el seu programa, s’expliqui que fan amb els diners que reben els regidors i el grup municipal. És imprescindible que es faci una auditoria pública, externa a Som Poble i detallada. Es van comprometre a donar explicacions clares i a ser 100 * 100 transparents i no ho són. Per mi, aquesta és una greu errada i un incompliment flagrant del seu programa (ah, i no valen caixes de resistència i auditories internes d’amics que ja ens coneixem). En canvi, en el tema de les Madrigueres estem pràcticament d’acord.

Finalment, pel que fa a Si Se Puede, cal dir que entronca bé el que diu amb la llei però li falta entendre algunes dinàmiques municipals (han de ser més pràctics i propositius) i donar més explicacions dels diners públics que reben tot i que no van posar tant d’enfàsi com Som Poble durant la campanya. Penso que és qüestió de temps que millorin tot i que continuen amb una baralla institucional al Camp de Tarragona amb el tema de “l’amic” Gerard Bargalló (per cert, a l’Hortènsia Grau ni tocar-la).

En definitiva, ja que els castellers no están a l’Ajuntament (ni estaran), penso que caldria construir una majoria més estable per a afrontar els grans reptes municipals. La gestió pública municipal i els ciutadans ho agrairem.

Alex Duque Triviño
Presidente de la AAVV Tancat III