El debat 'inclusió - exclusió'

Europa està immersa en un debat dur, implacable. S’hi juga molt  segons quina sigui la sortida, segons quin sigui el resultat.

És el debat “ inclusió – exclusió”.

Aquest estiu la fila inacabable de refugiats, el desbordament de les fronteres amb les reaccions d’alguns països i d’alguns col·lectius socials o nacionals han posat en evidència –mes que mai-, el gran dilema d’Europa, deixant entreveure els perills que comporta una posició excloent.

Aquells esdeveniments han engruixit la veu i la força dels partidaris de l’exclusió. Els fets de Paris de la setmana darrera i algunes reaccions que han acompanyat els fets correlatius posteriors confirmen aquests temors. El debat s’ha endurit i les pressions a favor de processos excloents augmenten. Des de Cameron amb el seu referèndum, fins a Pegida liderant un moviment excloent, passant per alguns resultats electorals, en son “tests” que ens ho confirmen.

Per sort som molts els partidaris de la inclusió, de la culminació del gran projecte Europeu, -que es inclusiu-, i de continuar reforçant els lligams de cooperació, col·laboració, participació “federació en definitiva” com a via per resoldre aquests desafiaments. Perquè només en un estadi superior de unitat i confiança es pot fer front al desafiament que presenta el nou terrorisme i les arribades massives de refugiats, (com exemples actuals dels grans desafiaments d’Europa). Per altra banda l’ actitud dels ciutadans tan en els fets d’aquest estiu, com els darrers dies, ens fan pensar que és possible.
Catalunya no està al marge d’aquest debat.

De fa temps un corrent d’opinió i grups d’opinió, polítics, socials s’han anat posicionant a favor de la separació, del “nosaltres sols”. No estan lluny dels arguments i dels partidaris que a Europa proposen processos d’exclusió. Probablement una situació de crisi general ha fet pensar que és més fàcil, mes creïble,  possible aquesta iniciativa.

En un llarg procés, la utilització subtil d’un llenguatge evolucionant des de “consulta”, “dret a decidir”, “sobirania”, ha culminat després de tres eleccions en una proposta de independència, es a dir en una proposta separadora, clarament excloent. En la mateixa línia del que proposen alguns grups d’opinió i grups polítics a Europa.

No han guanyat. Han tingut una massa important de vots, però insuficient per tenir arguments per confirmar la separació.

Han aconseguit, però, un resultat inesperat: la paràlisi del País, el desconcert dels que han optat per la separació, i el desencís creixent de una multitud de ciutadans. El pronòstic de molts, -de fa temps que el vaixell  anava directe a les roques, malauradament s’ha acomplert. Ara en el naufragi es imprescindible que algú assumeixi el rol de re agrupar, recuperar majories, fer propostes inclusives.

Federalistes d’Esquerra pot fer aquest rol. Ser una referència en un paisatge massa desolat, liderar el reagrupament en el desconcert, fer propostes positives, inclusives. Cal estar entroncats amb l’Europa moderna, inclusiva. Una proposta per convertir el conflicte de Catalunya-Espanya en un nova oportunitat de relació, el Federalisme.

Per fer-lo visible i comprensible per a tothom, proposem un debat obert per definir un programa de mínims, compartit. Mitjançant un procés participatiu, amb aportacions, comunicacions, i una ponència que sintetitzi uns mínims que tothom entengui. Al final una Conferencia ho hauria d’avalar.

La proposta Federal ha de incloure necessàriament, un complement important: propostes per a la Regeneració Política i Democràtica  del País. Un model de nova organització de les estructures de  l’Estat i de les formes de participació dels ciutadans que afecti a totes les administracions, la distribució del Poder, i les diverses maneres de intervenir els ciutadans.

La proposta Federal no seria completa, visible, creïble sinó s’acompanya d’una nova manera d’assegurar la regeneració política i democràtica.

- Aplicació del principi de subsidiarietat: les decisions i la gestió, tan prop del ciutadà com sigui possible.

- Defensa de l’Autonomia i simplificació de l’Administració Local. Supressió de tuteles innecessàries. Instruments de segon nivell, per fer possible l’ajuda als municipis amb oferta de instruments de gestió.

- Desmantellar els Consells Comarcals. Substituir per l’associació voluntària de municipis per a la prestació conjunta de serveis, a traves de Mancomunitats de geometria variable.

- Un nou model Electoral. Un nou sistema de formació de llistes. Una nova llei electoral. Assegurar a tot el territori el principi de “una persona un vot”. Combinació de elecció de Diputats directament per Districte, amb llistes de caràcter Nacional. Limitació de períodes.

- Un programa per a Transparència i una actuació dràstica contra la corrupció. El sistema ha d’acabar per tenir la confiança dels ciutadans.

Conclusió:

Hem d’oferir al ciutadans partidaris d’una sortida a aquest conflicte que ens manté paralitzats, i que segons ens diuen les enquestes som majoria, una proposta creïble, identificable. Un nou model de relació ampli, comprensible que inclogui els principis senyalats.

Posem-nos-hi.