Reflexions vers l'inici de campanya del 20D

Aquesta setmana passada a Vilanova i la Geltrú, Ponents; Marta Rovira, Joan Tardà i Santiago Vidal.

Al cap vespre i amb la sala plena del tot, vaig tenir el plaer d’escoltar diferents opinions, afirmacions i fins i tot advertiments premonitoris, del que l’Estat espanyol pot fer-nos per la destrucció absoluta del nostre procés Independentista.

És evident que els advertiments fets per el estimat company Joan Tardà, no teníem la intencionalitat de fer-nos baixar la moral, ni molt menys, però si era una reflexió dels molts anys d'experiència amb la política dels governs espanyols, com a Diputat al Congreso español i de la força d’un Estat matusser, catalanòfob, així com de molta baixa qualitat democràtica, el perquè dels advertiments, tenien al meu entendre, una direcció, bipolar, una amb el sentit de no caure amb el parany de creure’ns que els del PP i el govern que el sustenta s’han begut l’enteniment, són bojos i maldestres, perquè no és ben cert, ans tot el contrari, funcionen com un rellotge suís i tenen molt clar el que volien fer ençà del primer dia del seu Govern Majoritari, tant al Congrés així com al Senat (aquest amb una fútil llitat incomprensible, a excepció d’una única i molt exclusiva activitat, la de poder aprovar, i amb majoria absoluta, l’aplicació del temut article 155 de la Constitució espanyola).

La segona és d’una importància transcendental el treballar tots sense excepció per fruir d’una democràcia de mes qualitat i convèncer, informar, explicar les raons, les inexcusables necessitats dels nostres conciutadans, del desenvolupament del nostre País, de la igualtat d’oportunitats, del repartiment de la riquesa del País de manera justa, no volem un País de rics, si més no de ciutadans que tinguin una seguretat econòmica i per tant siguin feliços, però per sobre de tot un futur millor que el nostre, per el nostres fills i nets.

Camp de treball, amics, familiars, boca/orella reunions amb els nostres veïns, AMPAS, entitats cíviques i culturals, associacions, casals de tota mena i molt especialment els dels ajuntaments, i per gent gran, no hem de perdre la nostre fermesa, ni deixar de esser constants, ni la voluntat de lluitar cívicament i pacíficament, per arribar aquesta Itaca somniada per una gran majoria de catalans, com és assolir la Independència.

Ara és dona la malaurada circumstancia, de que els nostres fills, tenen un present i un futur pitjor que el que nosaltres ens van donar i deixar els nostres avis, i pares, i per l’altra cantó la piràmide poblacional es a dir la gent gran, inseguretat total i absoluta de les pensions actuals (a Catalunya aquest col·lectiu és d’un milió sis-cents mil ciutadans i ciutadanes) i com a primer pas els han tret la regularitzacions que cada any és feien per les variacions del IPC, ara únicament s’incrementarà cada any el 0,25% del total de la pensió (ja pràcticament han exhaurit els fons de reserva de la Seguretat Social) el que vol dir-nos que més aviat que tard, tindran dificultats de tresoreria i evidentment baixaran les pensions del nostres jubilats. I de no canviar les intencions de vot, és força evident de que les eleccions del 20/D esdevindran com a guanyadors els partits del PP o els de C’s, o bé amb coalició o per separat, i per tant res canviar en cap sentit, fins i tot el sistema de la nostre economia, del tipus “Neó-liberal“ i això ens mostra de manera clara i contundent que esdevindran més retallades, més austeritat, i més destrucció del teixit industrial, molt especialment les PIMES, per manca de financiació, el que significarà menys despeses amb R+D+I és a dir menys innovació, menys qualitat tecnològica i amb total seguretat la pèrdua de les possibilitats de poder competir i si més no poder donar-li un valor afegit a les nostres fàbricas, més atur i menys cotitzacions a la tresoreria de la SS, per que és puguin pagar les despeses de caràcter social, i una de les més importants són les pensions.

Reducció important de les possibilitats de trobar treball, als joves que s’incorporen al mercat de treball, el que significarà noves i més importants sagnies per la recuperació de la piràmide poblacional així com rebaixar de manera ferma la taxa d’atur de la ciutadania afectada, que amb aquests moments és del 19,3%. i la del nostres joves que és d’aprop del 51%, d'eradicar totalment la pobresa que estan patint ja un 21% de les nostres famílies i del 13% de la pobresa integral es a dir la misèria absoluta, i la mancança de una correcta alimentació de 650.000 nens i nenes del nostre País

La exposició de la Marta Rovira, ens va omplir d’orgull, per poder contrarestar l’abatiment i el desencís de molts ciutadans, que estan astorats per l’actual situació de la mancança d’arribar al acord, per tenir un President i un govern cohesionat, segur, divers, però amb un objectiu clar, així com la força que els és precís per la dura lluita amb el Govern espanyol i els partits constitucionalistes, la saviesa política de la Marta Rovira ja és de tots ben coneguda i admirada, el seu discurs és clar i aclaridor, concret, rigorós i ben plantejat arriba a tothom i ens va donar la seguretat de que ho aconseguirem, ens fa enaltir la nostre autoestima i dona la confiança de que s’arribarà a Itaca, això si amb fermesa, amb dedicació, i amb la fortalesa que ens ha donat i ens donarà de nou el Poble, com mai s’ha havia aconseguit al llarg de tres-cents anys, i hem de saber explicar-ho amb serenitat amb paciència sense voler alliçonar a ningú, sabent escoltar als nostres interlocutors, per millorar les nostres respostes, per fer-los reflexionar per que pensin amb les conseqüència de no voler fer aquest canvi tan imprescindible i necessari per sortir del esclavatge a que estem sotmesos, intervinguts i ofegats per las voluntats del Estat central sense poder fruir de la nostre llibertat i els nostres recursos, és per això que la eina que ens és precís no és una altre que la Independència, i aquesta mai te la donen té l'has de prendre, d’agafar, amb pau, civisme, diàleg i serenor, i a fe de Deu que ho farem.

El Sant Vidal, és la clau de volta per poder construir un Estat, la República Catalana, amb una constitució participativa, amb una llei electoral oberta en que hom pugui escollir als seus representants polítics (regidors, batlles, diputats, i president, així com el president del Alt Tribunal de la Justícia Catalana, unes lleis d’acord a la situació real del nostre temps, que siguin acceptades, per la seva coherència, adaptabilitat i justícia, no impostades, ni restrictives, ni repressiva, ans sense obviar la naturalesa de servir per la protecció del poble, no del Govern de l'Estat, sense cap mena d’influència personal, ni dels governs de torn, lliure la judicatura de qualsevol pressió política, per la distribució de la Justícia amb tots els àmbits, nacionals, privats i personals, tothom ha de esser igual davant de la Justícia, i la Justícia ha de esser igual per a tothom, ens va dir que no s’ha havia de inventar res si més no copiar-les de països més democràtics que el nostre, com Suïssa, Suècia, Noruega entre d’altres, tenim la seguretat de poder construir un Estat, modern, avançat, modèlic i eficient, i per això m’agradaria que els més vells i els més joves recordin el que John F. Kennedy, els hi va dir als ciutadans nord-americans, amb uns moments crítics per la nació! No és pregunteu el que el vostre País pot fer per vosaltres, ans pregunteu-vos que és el que vosaltres podeu fer per el vostre País!.

Jo ho tinc molt clar treballar dur i esser constant amb el meu treball i aconseguir convèncer a molts més ciutadans per que és facin una reflexió, del que estem patint a la que no veien solució de cap mena, i vulguin votar per l’Independència, i per acabar una dada, recuperar la taxa d’atur del primer lustre del segle XXI que no arribarà a l'Estat espanyol, si seguim com fins ara, no abans del 2030, per tant no tenim futur per el nostres descendents, tot i reconeixent que el futur no és gens fàcil és cert, però Catalunya si podem tenir un futur, amb esforç, amb el treball de tots, i sense perdre de vista que els primers anys, (un quinquenni) com a molt llarg, no esdevindran ni fàcils ni exempts de sacrificis, però això no és podrà mai aconseguir a Catalunya sinó podem arribar a construir un nou País, que no ens el regalaran que hem d’anar a cercar-lo amb la voluntat de tota la majoria possible, d’un color polític o d’un altre, dels que parlem d’una manera o bé d’altra, si realment volem arribar a l’Itaca somniada per tots i perquè tampoc ens deixen una altre alternativa, per més que hem volgut trobar-la i els Governs de l'Estat no ho han volgut, ells no volen res més que la obediència, la dependència i el sotmetiment al Estat espanyol, res els importa el que estan fent amb la ciutadania, si no tenen el poder absolut.

La resposta la tenim nosaltres a les nostres mans! Utilitzem-la!