La Independència, com es pot aconseguir i quin preu ens costarà?

Tenim per resoldre un tema punyent, pel Govern espanyol i no resolt per Catalunya, com ho podem fer per sortir de la millor manera de l’Estat espanyol?

Aquesta pregunta no ha estat resposta amb exemples que es puguin entendre de manera clara per tota la ciutadania, per aquest motiu vull exposar unes regions del Món occidental avui independitzades d’altres països de l’Est i reconeguts per l’ONU, com es va portar a terme i les dificultats polítiques i jurídiques, així com el reconeixement com Estats sobirans per la comunitat Internacional, l’època analitzada compren des de 1991 fins a l’actualitat.

L’agost del 1991, Lituània, Letònia i Estònia es varen proclamar independents de l’URSS, han passat ja vint anys d’aquesta primera i sorprenent sortida de l’Estat Soviètic, aquests Estats sobirans avui han resultat un esdeveniment de ple èxit, malgrat de les dures realitats que els hi va tocar viure, crisis, desafiaments estructurals, com poden ser la corrupció, l’enorme influència dels grups d’interès, poders fàctics, la manca de competitivitat en tots els ambients d’un País.

Però la veritat és que els tres Estats Bàltics han esdevingut una catapulta fora de l’Estat soviètic, ja no són Estats post-comunistes, sinó Estats Occidentals, que romandran encara poc desenvolupats, i amb un període de total adaptació a la UE.

És evident que varen haver de reorganitzar les seves economies, crear noves estructures jurídiques per regularitzar tant el sistema polític així com la vida dels Estats, i les seves societats, i començar a donar les primeres passes respecte a la política exterior, per refermar les seves independències amb el context internacional i la vegada integrar-se a les institucions occidentals.

Aquestes transformacions eren en aquells moments totalment inèdites, solament podien fruir de l’enorme voluntat i esforç de la ciutadania (que no va ser exactament igual als tres Països) i motivades per la mancança total i absoluta de gaudir d’experiència en aquest tipus de situacions, avui són coneguts com els “Tigres del Bàltic”.

Veiem les diferències de las tres germanes del nord d’Europa.

Lituània va sortir-se'n de l’època soviètica d’una manera més homogènia vers el punt de vista ètnic, ja que sempre havien donat la ciutadania a quasi tothom que vivia al País, motiu pel qual pogueren evitar-se l’estatus d’una societat dividida, com els russos varen intentar, amb la consigna de la defensa dels interessos dels drets dels russòfons i, així poder desacreditar la victorià dels demòcrates tant a Estònia i a Letònia, com no varen poder immiscir-se amb els afers interns dels dos Països.

Lituània, va haver de patir successos greus per part de les tropes d’ocupació russes i agressions, sancions i ofec econòmic per part de la Unió Soviètica, al final del mes de gener de l’any 1991, durant els esdeveniments d’aquell mes, les autoritats soviètiques, varen utilitzar les forces armades russes, per assetjar molts edificis públics i intentaven enderrocar el govern elegit democràticament, i patrocinat pel Comitè de Salvació Nacional (Una versió lituana de la nostra ANC), els soviètics i per la força de les armes varen fer-se càrrec de la Torre de la televisió a Vilnius (la Capital) amb aquest trist succés, varen matar a 14 civils desarmats, i en feriren a 700 ciutadans més, el rebuig del món occidental va clamar al cel, i Moscou va haver de reconèixer el seu fracàs amb l’intent d’esclafar el moviment d’alliberament i d’Independència de Lituània.

Lituània avui és una República Parlamentaria, fou declarada l’11/03/1990 i reconeguda internacionalment el 06/09/1991 a excepció dels països de l’Est (Russos) i Servia, té una població de 3.545.000 d'habitants, la superfície total és de 65.303 Km². El seu PIB nominal total és de 52.369.000.000 de $, i el PIB per capita és de 18.800 $.

Al principi i com a part de la transició d’una economia dirigida a una economia de mercat lliure, varen privatitzar la venda de béns immobles, propietat del govern, així com a empreses mercantils, van editar vals d’inversió per ser utilitzats en la privatització en comptes de moneda real, la gent cooperava en grups per recollir grans quantitats de vals per utilitzar-los a les subhastes i la campanya de privatització, va ser dur però amb la força de la voluntat i la perseverança, perquè volgueren fer una societat totalment diferent de la de Rússia, no crearen un grup petit de persones molt i molt riques i poderoses, ben al contrari la privatització començà amb organitzacions petites, per un millor repartiment de la riquesa i les grans empreses (telecomunicacions, línies aèries) varen ser venudes uns anys després ja amb moneda forta, amb un intent clar d’atreure inversors estrangers.

L’any 1993 les forces russes estacionades a Lituània varen abandonar el País definitivament i per sempre.

L’any 2002 Lituània fou convidada a unir-se a la Unió Europea, un mes més tard s’uní a la NATO.

Poc temps abans de l’Independentisme d’aquests Països, quelcom dels més importants caps d’Estat varen pronosticar que mai esdevindrien Estats i Sobirans! (manifest fet l’any 1991) tal com alguns caps diplomàtics i d’Estat han dit pel que fa a la Independència de Catalunya, de l’Estat espanyol, cal que ho recordem per no auto enganyar-nos, ni aterrir-nos, perquè si és possible la Independència.